Arxiu de la categoria: Geografia

Montcada, sèquia reial de

(València, Horta)

Sèquia (1238) que deriva del Túria, la principal de totes les que es deriven d’aquest riu, tant pel seu cabal (té 46 files, és a dir la meitat del total de les altres), com per l’extensió regada a l’Horta de València. Té aproximadament 19 km de longitud.

Al seu curs es distingeix la part alta i la baixa, separades pel barranc de Carraixet, corresponent al sector dels Deserts de Dalt (que comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort i Montcada de l’Horta) i al grup dels Deserts d’Avall, integrat pels de Vinalesa, Foios, Bonrepòs i Mirambell, Almàssera, Meliana, Albalat dels Sorells, Albuixec, Massalfassar, Massamagrell, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol, Museros, el Puig de Santa Maria i Puçol.

Hi ha una comunitat de regants independent del Tribunal de les Aigües.

Montcada -Ribera Alta-

(Alzira, Ribera Alta)

Llogaret, a la dreta del Xúquer, al límit amb el terme de Polinyà de Xúquer.

Montcabrer, el -Comtat-

(Cocentaina, Comtat)

Cim culminant (1.398 m alt) de la serra de Mariola, al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les cases el refugi Reig, del Centre Excursionista d’Alcoi.

Montbram, Sant Martí de *

(Sureda, Rosselló)

Veure> la Vall de Montbram  (llogaret).

Montblanc -Plana Baixa-

(Onda, Plana Baixa)

Barri de la ciutat, a 1,5 km del nucli urbà.

Montbac *

(Ripoll, Ripollès)

(o Bonbac) Veure> Sant Jaume del Barretó  (església).

Montau * -Alt Urgell-

(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Veure> Montan  (poble).

Montaspre -Noguera-

(Camarasa, Noguera)

Despoblat, dit també Aspremont.

Montardi, serra de

(Culla, Alt Maestrat)

Alineació muntanyosa (664 m alt), prolongació vers el sud de la serra d’Espareguera, que limita per l’oest la rambla Carbonera.

Montanyana

(el Pont de Montanyana, Ribagorça)

Vila (616 m alt) i antic cap del municipi, a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.

L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris.

L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte Ramon VI de Pallars Jussà. El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida.