(Llavorsí / Soriguera, Pallars Sobirà)
Veure> la Torreta de l’Orri (cim).
Orri, pic de l’ * -Pallars Sobirà-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Orquera
Partida i urbanització d’estiueig (400 xalets), als vessants meridionals del tossal de la Rodana, al sud de la vila.
Oropesa *
Nom en castellà de la vila i municipi d’Orpesa.
Oronet, coll de l’
(o de la Vinya) Pas (504 m alt) entre les valls del Palància i del barranc de Carraixet, per on passa la carretera de Burjassot a Torres Torres.
Oro, El -Vall de Cofrents-
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
Llogaret i antic castell, al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d’El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües.
Orito
(o Lorito) Caseria, situat uns 3 km a l’est de la vila, al peu del vessant occidental de la muntanya de Sant Pasqual.
Al santuari d’Orito és venerada la Mare de Déu d’Orito, que la tradició diu que fou trobada el 1532; el 17 de maig s’hi celebra un important romiatge; al seu costat fou bastit (1558) un convent de franciscans alcantarins, on residí (1565-73) sant Pasqual Bailón; desamortitzat el 1835, s’hi establiren el 1898 els caputxins.
Els banys d’Orito foren bastits al voltant de les deus d’aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent.
Oriolet, l’
Turó (241 m alt), contrafort meridional de la serra d’Oriola, al voltant del qual fou bastida la ciutat.
Oriola, regió d’
(País Valencià)
Regió: 1.636,32 km2, de parla castellana. Ocupa l’extrem sud-oest del País Valencià. És la regió valenciana més petita.
Està formada per tres comarques discontínues, la més extensa i poblada de les quals és el Baix Segura; les altres són l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà.
El mercat regional és Oriola, i segueixen en irradiació Villena i Elda, tots dos a l’Alt Vinalopó.
Oriola, horta d’
Nom tradicional del sector de regadiu de la comarca, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà. Les 22.360 ha de regadiu (200.000 tafulles) continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada.
Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils (cànem, lli i, modernament, cotó) han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets.
Un dels trets més originals és la població disseminada. Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques (Catral, Benejússer, Oriola) de fang i canyes, cobertes d’albardí, més pobres i senzilles que les de l’horta de València.
Oriola * -Safor-
Veure> Martorell (caseria).
Dades dels Països Catalans 