Partida, al sud-est de la ciutat, regada per la sèquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
Vila, la -Camp de Morvedre-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Vila, la -Costera-
Partida de l’horta de Xàtiva, a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la sèquia de la Vila, que pren l’aigua de la font del riu dels Sants; al pont de l’Alcúdia de Crespins se’n deriva la fila dels Horts (que rega terres de Canals); penetra dins el terme de Canals (amb el nom de cabral de la Palanca) i, al pont de Sant Roc, se’n deriva la fila dels Canyamars; una mica més avall, la sèquia de Ranes (que se’n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila), i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se’n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d’Annauir i Xàtiva.
En aquest darrer se’n deriva una nova partició, una tanda per a regar les terres de Novetlè, i les altres nou reguen l’horta de Xàtiva.
Vila -Andorra-
Llogaret (1.328 m alt), situat en un coster, al vessant oriental del pic de Padern, a ponent del poble.
És format per unes poques cases al voltant de l’església romànica de Sant Romà, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada (de vers el 1200), actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Vila * -Eivissa-
(Eivissa)
Nom popular de la ciutat de Vila d’Eivissa en l’àmbit illenc.
Vil·les de Benicàssim, les
Barri, a l’est de la vila, al llarg de la platja de les Vil·les, on es concentren en major part les places hoteleres i on hi ha nombrosos apartaments.
És un dels nuclis turístics del Païs Valencià, sorgit al tercer decenni del segle XX.
Vidal, cases de *
(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)
Veure> les Cases de Vidal (caseria).
Vida, son -Palma-
Antiga possessió, construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa. El segle XVII passà dels Vida als Truiols; en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell.
Hi agrupà notables col·leccions d’armes (procedents, en gran part, del castell de Peralada), d’estris de cuina de coure (de les possessions familiars a Mallorca), d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres.
Ha estat residència de personalitats, i recentment ha estat transformada en un gran hotel de luxe.
Vida, santuari de -Conflent-
Santuari de la Mare de Déu de Vida, en un coster que domina, per l’esquerra, la vall de la Tet, damunt Vilafranca de Conflent.
És l’antic monestir de Sant Pere de la Roca.
Vida, santuari de -Rosselló-
Santuari de la Mare de Déu de Vida, dit també de Santa Magdalena, situat al sud-oest de la vila, en part romànic (segle XII) i en part pre-romànic.
Situat al peu d’un contrafort de la serra de l’Albera, que presideix la torre de la Maçana.
Victòria, la -Mallorca-
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Santuari i antiga ermita, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252. Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cel·la, on es venerà una imatge de la Mare de Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego.
Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sol·licitats fins i tot per Alfons IV de Catalunya; en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el suposat or que hom creia que havia fet. En aquest indret fou fundat, el 1482, un convent carmelità de la Victòria (advocació que també prengué l’antiga imatge de fra Diego).
Durant les Germanies, el 23 d’abril de 1522, el prior del convent, fra Antonio d’Àvila, donà l’alerta als alcudiencs d’un imminent assalt de la ciutat per part dels agermanats. Vençuts aquests, fou feta una solemne processó de gràcies amb la Mare de Déu de la Victòria, que des d’aleshores rebé exclusivament aquesta advocació. Acabada la guerra el 1524, els jurats d’Alcúdia donaren al convent llicència de construir de 7 a 12 ermites. El convent no prosperà, i desaparegué vers el 1580.
El 1608 fou reposat per alguns ermitans; hi residia un donat, i el 1616 fou creada la confraria de Nostra Dona de la Victòria per a tenir-ne cura. Refet el santuari diverses vegades a partir del 1704, conserva encara un aspecte de fortalesa.
Dades dels Països Catalans 