Altre nom del poble i municipi de Vilamacolum.
Masia (mas de Vilaclara), al sud-est del poble, vora la sèquia de Vilallonga. El castell de Vilaclara és d’estil romànic però molt transformat. Al sud s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha).
El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787. Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà.
Poble, que fou el cap del municipi el segle XIX (es deia Vilacarle i Santanulla), al sud del terme, a l’esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s’uneix a l’Isàvena davant Biesques d’Ovara.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el poble de Visalibons.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Veure> Castellbó (poble i antic municipi).
(la Granja de la Costera, Costera)
Veure> Quilis (llogaret).
Veure> Martorell (caseria).
(Benifairó de les Valls / Faura, Camp de Morvedre)
Nom del nou municipi que resultà dels dos anteriors, realitzada per acord del governador civil de València el 1884 i confirmada pel decret reial del 1887.
Barri de la vila de Castanesa.
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Cim (950 m alt) de la serra d’en Galceran, a l’oest del poble.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Vénda del municipi i parròquia.
Dades dels Països Catalans 