Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Bellestar de la Frontera (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 20,51 km2, 380 m alt, 225 hab (2012)

(fr: Bélesta) Situat al límit amb el Rosselló, a ponent del coll de la Batalla. El terme, drenat per la riera de Cabrerissa, s’estén al peu del vessant meridional de la serra que separa els rius de la Tet i de l’Aglí. Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges.

Els recursos econòmics del municipi, dominats pel conreu de la vinya, són però limitats, circumstància que ha provocat una davallada de la població, sobretot a partir del segon terç del segle XX. Àrea comercial de Perpinyà

El poble, vora la carretera d’Illa a Sant Pau de Fenollet, fou inicialment un castell que defensava la frontera meridional del regne de França.

Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de Caladroer i el veïnat de Llebrers, és troba l’església pre-romànica de Jonqueroles, que havia donat nom al terme.

El català que es parla al territori, com en altres llocs fronterers de la comarca, és de transició cap a l’occità.

Bèlgida (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 17,39 km2, 264 m alt, 694 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de BenicadellAgullent, al nord-est d’Ontinyent. La part muntanyosa, al sud del terme, és ocupada per boscos de pins.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), i algunes activitats industrials (tèxtil i molins d’oli). Àrea comercial d’Ontinyent. La població ha minvat de manera constant durant el segle XX, però darrerament s’ha estacionat.

La vila és situada prop de la carretera de Gandia a Albaida; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, decorada per Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente, conserva frescos dels segles XVI-XVII.

Dins el terme municipal, que comprèn també els despoblats del Muntis, de Suagres i de Beniprim, hi ha jaciments prehistòrics d’època eneolítica, on s’han trobat vestigis de ceràmica del tipus del vas campaniforme.

Enllaç web: Ajuntament

Begís (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 42,35 km2, 799 m alt, 406 hab (2014)

(cast: Bejís) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El territori és molt muntanyós, amb unes 3.000 hectàrees de boscos, i drenat pel Palància i el seu afluent el Canals.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (principalment cereals -blat i ordi-) i de regadiu (blat de moro i hortalisses), la ramaderia (especialment ovina) i l’explotació forestal, no han impedit tanmateix que la població hagi disminuït notablement durant el segle XX. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, situada en una petita elevació entre el Palància i el riu de Canals, és de probable origen romà, conserva les ruïnes d’un aqüeducte i d’un arc d’entrada. Fou el centre de la comanda de Begís.

Dins el terme es troben els caserius de Las Arteas, Los Ríos de Abajo, Los Ríos de Arriba i Los Pérez.

Enllaç web: Ajuntament

Bastida, la (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,62 km2, 787 m alt, 80 hab (2012)

(ant: Mollet o Molletell) Situat a la zona muntanyosa del Canigó, al límit amb el Conflent i amb el Vallespir, al peu del puig de l’Estela, i a l’esquerra del riu de les Bules, el qual constitueix el límit oriental del terme.

L’activitat econòmica del municipi és escassa i limitada a la ramaderia (oví, boví i cabrum) i a l’explotació forestal; l’agricultura és d’autoconsum, circumstància que ha provocat a partir de mitjan segle XIX una progressiva davallada de la població.

El poble és esglaonat, situat en un coster esquistós, al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Miquel, romànica (segle XII). Hi resten vestigis de l’antic castell de la Bastida.

Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot. A l’extrem nord del municipi hi ha les ruïnes del santuari de Santa Anna dels Quatre Termes.

Barxeta (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 28,62 km2, 93 m alt, 1.606 hab (2014)

Situat en una plana lleugerament ondulada, a l’esquerra del riu de Barxeta, afluent de l’Albaida, a l’est de la comarca, al límit amb la Safor, al nord-est de Xàtiva. Les terres no conreades són ocupades per brolles i aprofitades com a pasturatges d’hivern.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres), i també del regadiu (tarongers, sobretot, i hortalisses), complementada per la ramaderia, l’avicultura i algunes indústries derivades de l’agricultura, com molins d’oli.

El poble, una antiga alqueria del terme de Xàtiva, es troba al pla de Barxeta, a l’esquerra del riu de Barxeta; hi destaca l’església parroquial, construïda el 1733. Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Barx (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 16,1 km2, 325 m alt, 1.317 hab (2014)

(ant: Barig) Situat al nord-est de la comarca, en una vall voltada de muntanyes, com les de Mondúver, les quals tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua, en algunes de les quals s’han trobat restes prehistòriques importants (cova de les Malladetes), al nord-oest de Gandia. L’àrea no conreada és ocupada per pinedes i pasturatges permanents.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà, on s’hi conreen oliveres, vinya i ametllers. El regadiu aprofita les aigües del subsòl: cítrics, cereals i llegums. Cria de bestiar de llana (oví). Hi ha algunes activitats industrials. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba enclavat sota el pic de Penyalba.

Dins el terme hi ha també el llogaret de la Drova i la colònia de la Puigmola.

Enllaç web: Ajuntament

Barraques (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 42,15 km2, 981 m alt, 194 hab (2014)

(cast: Barracas) Situat a l’extrem occidental de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Sogorb, i separat de la vall del Palància pels altiplans més meridionals de l’Alt Millars, on hi ha l’altiplà de Barraques. El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines.

La base de l’economia local és la ramaderia (ovina), complementada per l’agricultura de secà (principalment blat). Les terres no conreades són ocupades per boscos d’alzines i pasturatges d’estiu. Àrea comercial de Sogorb. La població, sobretot a partir del 1950, ha minvat notablement.

El poble és situat prop de la carretera de Sagunt a Saragossa.

Dins el terme municipal es troba el santuari de la Vallada.

Enllaç web: Ajuntament

Barcarès, el (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,65 km2, 2 m alt, 4.080 hab (2012)

(ant: el Port de Sant Llorenç) Situat a la costa, a la Salanca, vora l’estany de Salses, al nord de la desembocadura de l’Aglí. Es el municipi més septentrional de la costa catalana.

La vida econòmica del terme, limitada tradicionalment a la pesca, ha experimentat una espectacular transformació durant els últims decennis amb l’arribada del turisme, que no ha parat de créixer i ha provocat una forta estirada de la població. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba situat a la platja de la Salanca. Hi ha un important port esportiu.

Dins el terme hi ha l’antiga torre de defensa de Sant Àngel. Del 1939 a 1942 albergà el camp del Barcarès, destinat a acollir a refugiats de la guerra civil espanyola.

Banyuls dels Aspres (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10.53 km2, 115 m alt, 1.237 hab (2012)

Situat a la plana litoral, en contacte amb el baix Vallespir, a l’esquerra del riu Tec, a la contrada dels Aspres.

Gairebé només s’hi cultiva la vinya, a causa de la sequedat del terreny, i és la principal font d’ingressos del municipi, degut a la producció de vi de qualitat. Hi ha una societat cooperativa vinícola, centre del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló que produeix vins negres de taula i de la zona de Costes de l’Alt Rosselló que produeix vi dolç natural, i que aplega diverses cooperatives de la zona.

El nucli antic del poble o Vila Vella, agrupat al voltant de l’església gòtica de Sant Andreu (del segle XV), conserva part de les muralles medievals. El 1873 hi va ser trobada una antiga metròpoli, possiblement ibèrica.

Banyuls de la Marenda (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 42,43 km2, 5 m alt, 4.652 hab (2012)

(ant: Banyuls del Maresme, fr: Banyuls-sur-Mer) Situat a la zona costanera, al límit amb l’Alt Empordà. El relleu és en part accidentat per la serra de l’Albera.

Les principals fonts de riquesa de municipi són el conreu de la vinya, dedicada a la producció de vi dolç, i el turisme, que ha partir del 1950 ha donat un nou impuls a la població.

El poble, que ocupa la cala de Banyuls, conserva l’antiga església parroquial, dita de Sant Joan d’Amunt, d’estil romànic; l’actual és de construcció moderna. També hi ha un monument a les víctimes de la Primera Guerra Mundial, obra de l’escultor Aristides Maillol, fill de la població.

Dins el terme, hi ha els veïnats de Perafita, de la Rectoria i del Puig del Mas, a més d’algunes masies i torres de defensa medievals.