Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Banys d’Arles, els (Vallespir)

23 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 29,43 km2, 240 m alt, 3.680 hab (2012)

(ant: els Banys del Tec; fr: Amélie-les-Bains) Situat a banda i banda del riu Tec.

Les principals fonts d’ingressos del municipi provenen del turisme i del comerç, gràcies a les estacions d’aigües sulfuroses. També és important la indústria, sobretot del paper, i la ramaderia. La població ha augmentat progressivament a partir de mitjan segle XIX.

A partir del 1840, l’administració francesa va donar al municipi el nom oficial d’Amélie-les-Bains, en honor de la reina Maria Amàlia, que hi passava temporades.

El poble conserva nombroses restes romàniques, sobretot termes, i les restes de l’antiga església dels Banys, del segle XII.

El terme comprèn els antics municipis de Palaldà i de Montalbà de l’Església.

Banyeres de Mariola (Alcoià)

17 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 50,3 km2, 816 m alt, 7.174 hab (2014)

Situat al vessant occidental de la serra de Mariola, a la contrada de la vall de Biar, regat d’est a oest pel Vinalopó. El terreny, molt abrupte, és ocupat en bona part per boscos de pins i pastures.

A les terres de conreu hi domina el secà (cereals, olivera, ametllers i vinya); les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (cereals, fruiters, patates, alfals). Amb tot, la principal font de riquesa del municipi és actualment la indústria (bàsicament tèxtil i paperera), per influència de la pròxima ciutat d’Alcoi, circumstància que li ha permès doblar la població a partir del 1950.. Àrea comercial d’Alcoi

El poble, sota el tossal de l’Àguila, conserva restes de l’antic castell de Banyeres, on hi ha un museu sobre les festes de moros i cristians. També hi destaca l’església parroquial de Santa Maria (construïda a mitjan segle XVIII en substitució de l’antic temple gòtic).

Al terme hi ha nombroses masies disseminades als caserius de la Marjal, el Bovar i el Camp d’Or, i al més allunyat dels Pinarets.

Ajuntament – Turisme

Banyalbufar (Mallorca Tramuntana)

12 Respostes

Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 18,1 km2, 100 m alt, 553 hab (2014)

Estès des del vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana fins a la mar. Al territori, molt accidentat, abunden pinedes i alzinars, garrigues i pasturatges d’hivern.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen del turisme i les segones residències, complementats per l’agricultura de regadiu i de secà.

La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva l’antic palau, dit sa Baronia, la talaia de ses Ànimes i algunes torres de defensa. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme, a més d’algunes grans possessions, hi ha els caserius des Port des Canonge i es Rafal de Planícia. En són característiques les marjades que, aprofitant l’escàs espai disponible, s’arrengleren sobre el litoral.

Enllaç web: Ajuntament

Balones (Comtat)

7 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 11,2 km2, 660 m alt, 139 hab (2014)

Situat als vessants meridionals de la serra d’Almudaina, a la vall de Seta, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. El territori és molt accidentat, amb brolles i pasturatges d’hivern.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (oliveres, ametllers, cereals i vinya), que tanmateix no ha evitat una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble és emplaçat a la serreta de Balones. Formà part del marquesat de Guadalest. L’església parroquial és dedicada a sant Francesc.

Dins el terme, que comprèn el despoblat de Costurera, s’han trobat restes ibèriques.

Baixàs (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,91 km2, 95 m alt, 2.587 hab (2012)

(ant: Baixans) Situat a la part oriental i meridional del massís de Pena, per damunt les terres al·luvials de la ribera de la Tet, entre aquest riu i l’Aglí.

Arbres fruiters. La vinya té caràcter de monocultiu i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior, van provocar un important augment de la població durant el segle XIX i han donat peu a la creació de dues cooperatives vinícoles. També hi ha una pedrera de marbre i algunes fàbriques de calç. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, situat al peu de la muntanya de Pena, conserva part de les fortificacions medievals, hi destaca l’església parroquial, d’estil gòtic, amb el retaule major del 1674.

Dins el terme hi ha també el santuari de Santa Caterina.

Bages de Rosselló (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,95 km2, 17 m alt, 3.960 hab (2012)

Situat als turons que separen les aigües del Tec i del Rard.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura, sobretot la vinya, i la indústria derivada de la viticultura (cooperativa vitícola que produeix vi de qualitat superior i destil·lació d’alcohol), també hi ha conreus d’arbres fruiters i hortalisses, que són regats mitjançant sèquies. Àrea comercial de Perpinyà.

La població, que al començament del segle XX havia començat a minvar, ha experimentat a partir del 1960 una important recuperació.

El poble està emplaçat al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr i es troba al voltant de l’església parroquial que està dedicada a sant Andreu, d’estil romànic.

Dins el terme hi ha també el castell i antic terme de Rard.

Baells (Llitera)

9 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 39,82 km2, 610 m alt, 113 hab (2014)

Situat als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça, al nord-oest de Lleida. A la part muntanyosa del terme hi ha alzinars, rouredes i pasturatges.

L’economia local es basa en l’agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), la ramaderia, la cria d’animals de granja i l’apicultura, activitats que tanmateix no han impedit una progressiva davallada de la població a partir del 1920. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba al peu del Montdevalls i al voltant del palau de Baells, antic castell senyorial. Hi destaca l’església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn també els pobles de Natjà i de Sorita de Llitera.

Atzúbia, l’ (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 14,74 km2, 102 m alt, 744 hab (2013)

(ant: l’Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques; ort ant: l’Adsúvia) Situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra de Gallinera i de la serra Negra, a l’oest de Dénia i drenat per la rambla de Gallinera. La zona muntanyosa és coberta de pinedes i brolles.

El conreu de les terres, bàsicament de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cirerers), no ha impedit una lenta davallada de la població durant la segona meitat del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba al peu del puig de la Creu. Era lloc de moriscs que restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609.

El terme municipal comprèn també el poble de Forna, agregat el 1910.

Enllaç web: Ajuntament

Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 71,16 km2, 402 m alt, 1.321 hab (2014)

Situat a la regió muntanyosa de Penyagolosa, a banda i banda del riu de Montlleó, a l’oest de Castelló de la Plana. La part més occidental del terme, accidentada per la serra de la Nevera, és coberta de pinedes i de petits grups d’alzines. A la plana hi ha pastures.

La ramaderia i l’agricultura, amb predomini del secà, són la base de l’economia local. També hi ha diverses granges avícoles i algunes indústries. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.

La vila és d’origen islàmic i conserva restes de la muralla. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha algunes masies i alguns caserius, com el de Meanes.

Enllaç web: Ajuntament

Atzeneta d’Albaida (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,04 km2, 450 m alt, 1.175 hab (2014)

Situat al nord-est d’Ontinyent, al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent, la qual separa la vall de la comarca del Comtat, és travessat pel barranc d’Atzeneta.

La major part de les terres conreades són de secà (oliveres, garrofers i ametllers), hi ha una petita part de regadiu (arbres fruiters, llegums i hortalisses) que aprofita l’aigua del riu d’Albaida, mitjançant un canal regulat per la junta de regants. També hi ha algunes indústries tèxtils (manufactures d’espart) i de la fusta. Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble es troba prop de la carretera de València a Alcoi, al començament del port d’Albaida.