Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Rafelcofer (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,11 km2, 20 m alt, 1.404 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial regada pel riu d’Alcoi, el terme, de poca extensió, és pla.

Les sèquies derivades del riu reguen el terme i fan possible els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta. Magatzems de conservació i preparació de la fruita. Àrea comercial de Gandia.

La població, que cresqué durant els segles XVIII i XIX, amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar, a partir del 1960 s’ha mantingut, amb tendència a la baixa.

El poble (coferers) és al peu del puig de Rabat, termenal amb els municipis de la Font d’En Carrós i de l’Alqueria de la Comtessa; l’església parroquial és dedicada a sant Antoni i sant Dídac (erigida el 1535).

El municipi comprèn, a més, el lloc de l’Alcudiola de Rafelcofer i el despoblat d’Isbert.

Fins al 1847 fou de la província d’Alacant i actualment ho és de la de València.

Enllaç web: Ajuntament

Rafelbunyol (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,25 km2, 32 m alt, 8.826 hab (2014)

(cast: Rafelbuñol) Situat al nord-est de València, al sector septentrional de la comarca, s’estén al peu de la serra Calderona, en terra plana i al·luvial fins als turons dels Germanells, és drenat per la riera de la Rambleta.

La baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu (productes d’horta i cítrics). Indústries metàl·liques, elaboració de pinsos i productes alimentaris (conserves). Àrea comercial de València. D’ençà del decenni del 1960, un fort corrent immigratori ha provocat un creixement del 60% de la població.

El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni (segle XVIII).

Enllaç web: Ajuntament

Rafal (Baix Segura)

5 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 1,52 km2, 25 m alt, 4.138 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura.

El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa. Les terres de conreu, totes de regadiu, per al qual aprofiten l’aigua del riu, a través de les sèquies Arellana i San Bartolomé, donen principalment hortalisses, fruita (melons) i cítrics. Fou important el cultiu de cànem. Àrea comercial d’Oriola. Augment de la població (1.850 h el 1960), lligat al desenvolupament agrari.

El poble és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí. El lloc se segregà del terme general d’Oriola el segle XVIII i esdevingué centre del marquesat de Rafal. Església parroquial del Roser (segle XVII), restaurada després del terratrèmol del 1829.

Enllaç web: Ajuntament

Quesa (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 73,15 km2, 220 m alt, 709 hab (2014)

(ant: Castellar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca del riu d’Escalona i accidentat pels contraforts de la mola de Bicorb i pel Caroig. Bona part del territori és ocupat per pinedes i matollar.

L’àrea conreada (una quarta part del terme) ocupa la part plana, amb predomini del secà: oliveres, garrofers, ametllers i vinya; al regadiu, tarongers i hortalisses. Ramaderia de llana i apicultura. Extracció de guix i pòrfir. Àrea comercial de Xàtiva. La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, però a partir del 1950 s’inicià una forta emigració.

El poble, d’origen islàmic (torre de Quesa al repartiment), és situat després de la confluència dels rius Grande i Escalona, sota un turó on hi ha les ruïnes d’un antic castell; destaca l’església parroquial de Sant Antoni Abat. Esdevingué centre del comtat de Castellar.

El terme comprèn, també, notables masies, el despoblat de Beniadrà i el poble de Sant Joan de Fàbregues.

Queixàs (Rosselló)

14 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,11 km2, 350 m alt, 137 hab (2013)

(ort ant: Caixàs, fr: Caixas) Situat a l’Albera, al sector central dels Aspres (774 m alt, al sud-oest del terme), en un terreny muntanyós. El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç. Gran part del terme és cobert de brolla i d’alguns claps d’alzines, que foren afectades per un gran incendi l’any 1976.

L’activitat principal és l’agricultura: vinya (una part produeixen vi amb denominació d’origen controlat), fruiters i cereals, i la ramaderia, la qual aprofita les pastures d’alta muntanya. Riquesa forestal. Caça.

El poble, de població disseminada, és centrat en l’església parroquial de Sant Jaume.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fontcoberta i els pobles de Santa Coloma de les Illes (o Giramonts), Montoriol d’Amunt (o de les Illes) i Candell.

Quatretondeta (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 17,02 km2, 521 m alt, 115 hab (2014)

(o Quatretonda de la Serrella, o de Seta) Situat a la vall de Seta, que accidenta el terme, afluent del riu d’Alcoi, al sistema Pre-bètic valencià, accidentat pels vessants meridionals de la Serrella, coberta de pedrisses i de les imponents agulles anomenades els Frares. Més de la meitat del terme municipal és ocupat per boscs (pins i carrasques) i matolls.

Es conrea una petita part del municipi. Els conreus més estesos són els de secà (oliveres, ametllers i quelcom de cereals); el regadiu (hortalisses) aprofita l’aigua de diverses fonts. Àrea comercial d’Alcoi. La població es mantingué estacionada durant la primera meitat del segle XX, però minvà posteriorment.

El poble, d’origen islàmic, és prop de la riba esquerra del riu de Seta; l’església parroquial, dedicada a santa Anna, s’independitzà de la de Balones el 1786.

Enllaç web: Ajuntament

Quatretonda (Vall d’Albaida)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 43,20 km2, 224 m alt, 2.402 hab (2014)

Situat en un terreny accidentat, al nord de la comarca, al límit amb la Costera, on penetren els relleus de la serra Grossa. Només una quarta part del terme es conrea; la resta és ocupada per la vegetació natural (boscos de pins i extenses àrees de matolls).

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predominen els conreus de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) sobre els de regadiu (tarongers i hortalisses), per als quals s’aprofiten aigües procedents de fonts. Explotació de pedreres de marbre. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

La població viu fortament concentrada en un únic nucli; hi ha hagut un lleuger increment demogràfic durant el segle XX (2.115 hab el 1900), malgrat l’existència d’un corrent emigratori.

La vila és al sector més pla del terme; destaca l’església parroquial dels Sants Joans (segle XVI), d’estil renaixentista.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rosamont.

Enllaç web: Ajuntament

Quartell (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,27 km2, 42 m alt, 1.538 hab (2014)

Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, a les ribes del Mediterrani.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, que ocupa gran part del terme. Hi predominen els conreus de regadiu (cítrics). L’activitat industrial és gairebé inexistent (fabricació de materials per a la construcció i caixes d’embalatge). Àrea comercial de València. La població ha crescut d’una manera lenta, però continuada, durant el segle XX.

El poble és a llevant de Quart de les Valls i agrupa tota la població del municipi; és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Anna, del segle XVII.

El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria Blanca.

Enllaç web: Ajuntament

Quart de Poblet (Horta)

24 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,79 km2, 40 m alt, 24.944 hab (2014)

Situat al pla de Quart, a les ribes del Túria, a l’oest de València.

L’agricultura és molt important; per al regadiu s’aprofiten aigües derivades del Túria i d’altres procedents de pous; els conreus més importants són els tarongers, les hortalisses, les patates, les cebes i els fruiters (albercoquers). La indústria és molt diversificada: alimentàries (licors, farina, pasta de sopa), de materials per a la construcció, de derivats de la fusta, químiques, tèxtils i metal·lúrgiques. Àrea comercial de València.

La població s’ha multiplicat per 15 durant el segle XX, amb un notable augment demogràfic a partir del 1950, gràcies a la immigració procedent d’Andalusia, de Conca i d’Albacete.

La vila és a la dreta del Túria, pràcticament unida a Manises; església parroquial de Santa Maria (bastida al segle XIV, reedificada al XVIII i restaurada el 1916). Restes d’un aqüeducte romà.

El municipi també comprèn els barris de Sant Onofre de Quart, de Porta, de Sant Josep i la caseria de Pa i Capellades.

Jaume I donà el lloc (1244) i castell de Quart al monestir i hospital de Sant Vicent de la Roqueta, que pertanyia al de Poblet (d’ací ve el nom).

Enllaços web: Ajuntament – Amics de la Passejà

Quart de les Valls (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 8,42 km2, 29 m alt, 1.083 hab (2014)

(o Quart de Morvedre) Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, el terme és drenat pels barrancs de la Font, Arquet i Codoval.

L’actvitat econòmica bàsica és l’agricultura; el regadiu aprofita aigües de pous i, sobretot, les de la font de Quart, per a conreus de tarongers i hortalisses; al secà el conreu més estès són els ametllers, seguit dels garrofers i les oliveres. Les activitats industrials són molt escasses: cal esmentar l’explotació del guix i les calcàries. Àrea comercial de València. La població s’ha mantingut pràcticament estable des del 1910 (llavors 1.029 h).

El poble és d’origen islàmic; església parroquial de Sant Miquel, situada en un antic convent de servites.

Enllaç web: Ajuntament