Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Tírig (Alt Maestrat)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 42,25 km2, 464 m alt, 489 hab (2015)

Situat als vessants de la serra de Vall d’Angel i a les ribes de la riera de Tírig, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.

L’activitat econòmica és basa en l’agricultura, que ocupa bona part del territori, i és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi i moresc), els ametllers i les oliveres. Ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (ametlles). Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila es troba al centre d’un pla, envoltat de muntanyes; de l’església parroquial de la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara.

El barranc de la Valltorta conté un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.

Enllaç web: Ajuntament

Tibi (Alcoià)

13 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 70,38 km2, 533 m alt, 1.656 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, a la foia de Castalla, als vessants de la serra del Maigmó i de la Penya-roja, drenat pel riu Verd, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb l’Alacantí. Pantà de Tibi, el més antic d’Europa (1594).

És conrea prop de la cinquena part del terme, amb predomini del secà sobre el regadiu, en el qual s’empra aigua de fonts (cereals, seguits per ametllers i productes d’horta). Ramaderia de llana, Petita indústria. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és al peu de la lloma de les Monges, allargada paral·lelament damunt la riba esquerra del riu Verd. Església parroquial de Santa Maria Magdalena. Restes del castell de Tibi, islàmic.

El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcoja, Torrosella, Ronesa, Terol, Meclí i la Pedrera.

Enllaç web: Ajuntament

Teulís (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,19 km2, 550 m alt, 50 hab (2013)

(fr: Taulis)  Situat al vessant oriental del Canigó, al peu del puig de l’Estela i del roc Redon, a la zona de contacte amb els Aspres.

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, la qual és dedicada a l’explotació de conreus de cereals, patates i raïm (destinat a la producció de vi de taula). La ramaderia (porcina i ovina) és actualment molt minsa. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un planell, al sector septentrional del terme; La seva església parroquial de Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica, i el retaule de l’altar major fou construït al segle XVII per Pere Oliva d’Urgell.

El lloc fou posseït pel monestir de Camprodon.

Teulada (Marina Alta)

11 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,25 km2, 185 m alt, 11.460 hab (2015)

Situat a l’extrem oest de la comarca, al límit amb la Marina Baixa, a la façana litoral del sistema Pre-bètic valencià, prop de la costa on hi ha el cap de Moraira, drenat pel barranc de Teulada, afluent del riu de Gorgos.

S’hi conrea bona part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són la vinya (per a panses), els cereals, les oliveres, els garrofers i els ametllers. Petita indústria derivada de l’agricultura. Important nucli turístic amb hotels, càmpings i diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Benissa. Població en ascens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga en una esquena d’ase amb dos carrers axials; església parroquial de Santa Caterina.

El municipi també comprèn els nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira, abans de pescadors.

Enllaç web: Ajuntament

Tesà (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,83 km2, 13 m alt, 1.691 hab (2013)

(fr: Théza) Situat a la plana litoral, al Riberal, a la plana estesa entre el Rard i la Tet, al sud-est de la comarca, prop del nucli urbà de Cornellà del Bèrcol.

L’aprofitament de les capes freàtiques i de l’aigua procedent de l’agulla de la Mar per al regatge, permet l’agricultura de regadiu, que es destina a les hortalisses i els arbres fruiters (préssecs, albercocs), però el conreu més estès és el de la vinya; producció de vi de qualitat superior. Població en ascens.

El poble, de probable origen romà, és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, a la façana de la qual hi ha incrustades dues inscripcions romanes.

Terrats (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,32 km2, 138 m alt, 661 hab (2013)

Situat a l’àrea de transició entre la plana i els Aspres, a la riba de la Canta-rana, afluent del Rard.

Economia agrícola dominada per la vinya, que és la principal font de riquesa del terme; producció de vins de qualitat superior; al regadiu hi ha arbres fruiters (albercoquers i presseguers), hortalisses i farratge. Hi ha una important cooperativa vinícola. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. Des de mitjans del segle XIX la població ha anat augmentant progressivament.

El poble és situat a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de les seves fortificacions d’origen medieval.

Dins el terme, a la vora del riu, aigua amunt de Terrats hi ha l’indret on la llegenda situa la imaginària ciutat de Mirmanda.

Terrateig (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,32 km2, 250 m alt, 300 hab (2015)

Situat als vessants septentrionals de la serra de la Safor, al sud-est de la comarca, al límit amb les de la Safor i del Comtat, a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme. Poc més de la meitat del territori és cobert de matollar.

Economia agrícola: cereals, vinya, olivera, ametller i garrofer, als sectors de secà, i hortalisses i tarongers a les àrees regades. Ramaderia de llana; aviram. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

El poble és a la vora del barranc de Terrateig, afluent del Vernissa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou bastida el 1772; havia depès eclesiàsticament de la Pobla del Duc fins al 1534.

Lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc, fou centre de la baronia de Terrateig.

Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents)

7 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 110,8 km2, 533 m alt, 675 hab (2015)

(cast: Teresa de Cofrentes) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat pels vessants nord-occidentals de la mola del Caroig. És drenat a l’oest pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent la rambla d’Argongeña. La major part del territori no és conreat, i és ocupat per pinedes i matollar.

L’agricultura és limita als conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers) i, en menor quantitat, als de regadiu (blat, arbres fruiters i blat de moro), que aprofita l’aigua de les fonts. La ramaderia ovina i la petita indústria complementa l’economia. Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic (el castell de Teresa dominava la població), és a l’esquerra del Reconque; l’església parroquial de l’Assumpció fou bastida en 1618-50.

El municipi comprèn, a més, els despoblats d’Eudeima i de Palaz.

Teresa de Begís (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,86 km2, 636 m alt, 277 hab (2015)

(o de Viver, o Teresa) Situat a la riba del Palància, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1.000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del riu Palància, que drena les aigües del terme. Prop de les dues terceres parts de la seva superfície és de muntanya poc productiva.

L’agricultura es majoritàriament de secà, dedicada, sobretot, a vinya i oliveres; al regadiu (ja dins la vall) hi ha hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters. Àrea comercial de València i subàrea comercial de Sogorb. Població en descens.

El poble és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada; l’església parroquial, d’una sola nau, és dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.

Enllaç web: Ajuntament

Tellet (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,02 km2, 600 m alt, 128 hab (2013)

(fr: Taillet) Situat als vessants meridionals dels Aspres, al peu del coll d’Oms, entre el riu Ample (límit occidental del terme) i el torrent del Teixó (límit oriental), tots dos tributaris del Tec. Bona part del terme és cobert de bosc (suredes, alzinars i matolls).

Economia agrària (cereals, vinya, arbres fruiters, i sobretot prats i farratges) i forestal. Ramaderia modesta.

El poble és situat al nord del terme; l’església parroquial de Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la va fer construir l’any 1141; hom hi venera una marededéu romànica i conserva una pila baptismal gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, el santuari marià del Roure.