Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Torrent de l’Horta (Horta)

31 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 69,30 km2, 66 m alt, 80.551 hab (2014)

Situat als vessants de la serra de Peranxina, a les ribes del barranc de Torrent, al sector occidental de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.

Alternen els conreus de secà amb els de regadiu; els més estesos són els de cítrics, hortalisses i farratges als sectors de regadiu, i els de garrofers, vinya i olivera a les àrees de secà. Ramaderia i avicultura. La indústria està molt diversificada: sobresurt l’alimentària, la de fabricació de materials per a la construcció i la de calçat, centrades al polígon industrial del Mas de Jutge. Estiueig. Àrea comercial de València. Notable ascens demogràfic.

La vila és a la dreta del riu de Xest; l’església parroquial de l’Assumpció fou bastida a partir de la fi del segle XVI (la façana, xorigueresca, fou acabada el 1697); al centre de la població hi ha l’antiga torre de Torrent, de planta quadrada, fortificada.

Dins el terme s’han trobat restes romanes i el poblat prehistòric de la muntanyeta de Cabrera. El municipi comprèn, a més, el poble del Mas del Jutge, el sector residencial del Vedat de Torrent, la parròquia rural de Sant Vicent del Pla i la masia i antic terme de Ràfol.

Enllaç web: Ajuntament

Torrent de Cinca (Baix Cinca)

6 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 56,77 km2, 109 m alt, 1.205 hab (2014)

(cast: Torrente de Cinca)  Situat a la dreta del Cinca, a l’est de la comarca, al límit amb el Segrià.

Agricultura amb conreus de regadiu al llarg del riu (pomes, peres), però predominen els de secà (blat, ordi). Ramaderia i avicultura. Mines de lignit (de baixa qualitat) sense explotar; el 1950 s’hi extragueren prop de 230.000 tones d’aquest mineral. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen àrab, és a la dreta del Cinca; restes de l’antic castell de Torrent; l’església parroquial és dedicada a Santa Magdalena.

El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca.

El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes, comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria.

Torrelles de la Salanca (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,13 km2, 5 m alt, 3.326 hab (2012)

(o Torrelles; fr: Torreilles) Situat a la Salanca, a la dreta de l’Aglí, límit septentrional del terme. Zona protegida d’aiguamolls.

Agricultura de secà, destinada a la viticultura (cooperativa vinícola), i també de regadiu, que es dedica a les hortalisses i als fruiters (albercocs) i es localitza al riberal de l’Aglí. A la costa, vora la desembocadura de l’Aglí, s’han construït centenars de cases rodones per a residència secundària i s’han instal·lat diversos càmpings.

El poble és situat a banda i banda del Bordiu; el nucli antic és al voltant de l’església parroquial de Sant Julià.

El municipi comprèn també l’antic poble i santuari de la Mare de Déu de Juegues, patrona de la regió.

Torrella (Costera)

9 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,19 km2, 140 m alt, 158 hab (2014)

(o Torrella de la Costera; ant: Llançol). Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector format per diversos i petits enclavaments al sud-oest de l’horta de Xàtiva.

Donada l’exigüitat del terme, es conrea tot el territori; alternen els conreus de secà (cereals, vinya, olivera i garrofer) amb els de regadiu (cítrics i hortalisses), que són possibles gràcies a l’aprofitament de l’aigua de la sèquia de Ranes. La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis.

El poble es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.

El municipi comprèn, a més, els enclavaments de la Foia de Cerdà i la Iana, entre d’altres.

Enllaç web: Ajuntament

Torredarques (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 34,23 km2, 746 m alt, 83 hab (2014)

(cast: Torre de las Arcas)  Situat en un terreny muntanyós al sud-oest de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d’Aragó), drenat pel Bergantes, el barranc de Montnegrell, la rambleta de Torredarques i el barranc d’Entrefort, i accidentat pel Montnegrell, la Cogulla i el prat d’Aragó. Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar.

A l’agricultura predominen els conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya); el regadiu, que aprofita l’aigua de la rambleta de Torredarques, es limita a 10 ha (patates i hortalisses). Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila (torredarquins) és situada a la dreta de la rambleta de Torredarques, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel, esmentada ja el 1280.

Al sud, a poca distància de la població, hi ha l’ermita de Sant Bernat.

Torreblanca (Plana Alta)

11 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,96 km2, 31 m alt, 5.520 hab (2014)

Situat al litoral mediterrani, comprèn el sector nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. La costa és baixa i arenosa i s’hi troba l’extens pantà del Prat, obert al mar.

Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de regadiu (tarongers, hortalisses) sobre els de secà (ametllers i oliveres). Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens. A l’antic barri de pescadors de Torrenostra s’hi han desenvolupat les activitats turístiques.

La vila és situada en un pla, al peu dels turons; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica.

Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari.

L’expansió agrícola i demogràfica ha estat, fins fa poc, dificultada pels aiguamolls palúdics.

Enllaç web: Ajuntament

Torre d’en Domènec, la (Plana Alta)

Deixa un comentari

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 3,20 km2, 306 m alt, 213 hab (2014)

(o d’En Domènec, ant: Torre dels Domenges) Envoltat pel terme de Vilanova d’Alcolea. El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja. Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja.

El 10% de la superfície total és improductiva i es conrea gran part del territori municipal; l’agricultura és quasi totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (ocupen el 53% de la superfície municipal), seguits dels d’olivera i de vinya. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és situat sobre la riba esquerra del barranc de Penya-roja; de l’església parroquial de Santa Quitèria depèn el santuari de la Mare de Déu de la Font.

Enllaç web: Ajuntament

Torre d’en Besora, la (Alt Maestrat)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 11,77 km2, 647 m alt, 167 hab (2014)

Pràcticament envoltat pel terme de Culla, estès entre la rambla del Molinell, al nord, i la serra d’Espareguera, al sud-est. El sector meridional és el més muntanyenc. Les aigües són drenades per les rambles. Més de la meitat de l’extensió total és de muntanya poc productiva, i una part coberta de bosc.

És conrea poc menys d’un terç del terme municipal, amb predomini dels conreus de secà, principalment cereals, i també ametllers, olivera i vinya. El regadiu (patates i hortalisses) ocupa molt poques hectàrees. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és aturonat, i és de carrers estrets i sense places; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

El lloc fou donat a poblar el 1294 als templers; des de l’any 1317 pertangué a l’orde de Montesa.

Enllaç web: Ajuntament

Torre d’Elna, la (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 3,31 km2, 10 m alt, 2.223 hab (2012)

(o la Torre del Bisbe, ant: la Torre d’Asillac, fr: Latour-Bas-Elne) Situat a la plana costanera de la Salanca, a llevant de la ciutat d’Elna.

Economia agrícola de secà amb el conreu de la vinya destinada a la producció de vi de qualitat superior; els conreus de regadius són els més estesos i sobresurten les hortalisses, que es localitzen al riberal del Tec. També té importància la producció de fruita (peres, préssecs, pomes i albercocs). Complementa la riquesa agrícola la ramaderia ovina. Fàbrica d’embalatge per a fruita i hortalisses. Població en ascens.

El poble s’assenta enmig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Jaume.

Torre del Comte, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 19,33 km2, 497 m alt, 142 hab (2014)

(o del Compte) Situat en un terreny muntanyós, a les ribes del Matarranya, drenat a més pels barrancs del Regall i de la vall de Viguera. La meitat del territori és coberta de bosc de pins.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, olivera i vinya) sobre els de regadiu (farratges i patates), que aprofiten aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Arnau. Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és situada damunt un tossal, entre les valls del Matarranya i del Regall, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere (esmentada ja el 1280). Hi ha interessants casals d’època renaixentista.