(Catalunya, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1308)
Abat cistercenc del monestir de Santes Creus (1293-1308).
El 1296 obtingué de Jaume II el nomenament de capellà major dels reis d’Aragó.
L’any següent fundà la casa filial de Valldigna, i el 1307 fundà també, per privilegi de Frederic III, la casa filial siciliana d’Altofonte o Porcio.
(Catalunya, segle XIX)
Actor.
Durant algun temps fou primera figura de l’Odeon de Barcelona, coincidint amb la instal·lació al local de la societat dramàtica La Gata, de la qual era animador Frederic Soler Pitarra, del qual estrenà diverses obres.
Sobresortí en els papers còmics.
(Barcelona, 1880 – 1950)
Pintor i gravador. Germà del ceramista Joan. Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París. Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la col·lectiva del 1908 a la Sala Parés. Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona (1910), en la Sisena Exposició Internacional (1911) i en les municipals del 1922 i el 1923.
El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928. Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes (1930) i del Saló de Primavera del 1934.
Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20 passà per una etapa plenament noucentista, de factura més arcaïtzant (Costa Brava, L’Empordà), i després retornà a un plàcid realisme camperol, ja convencional.
Portà a terme una intensa tasca de muralista, normalment religiós, que féu que hom el comparés amb Maurice Denis; d’aquestes obres -per a Sitges, Palma, Barcelona, Loiola, Montserrat, Sant Pol de Mar, Reus, Santa Coloma de Gramenet, etc-, diverses foren destruïdes el 1936, bé que subsisteix la que ha estat considerada la millor, els murals del Foment de Pietat Catalana, a Barcelona (1924).
Exposà sovint a Barcelona, i participà en exposicions també a Madrid, Vitòria i Palma.
(Santiago de Xile, Xile, 1912 – Barcelona, 5 desembre 2019)
Pintora. De família catalana, estudià a la Llotja de Barcelona. Es presentà a València el 1946, i a Barcelona ho féu el 1947.
Participà en diversos Salons de Maig de Barcelona i ha exposat a Sud-amèrica, els EUA i Suïssa.
S’ha dedicat sobretot a la figura, i ha fet també vitralls policroms.
(Sabadell, Vallès Occidental, 12 octubre 1812 – 1 setembre 1884)
Advocat i polític.
És autor de La antorcha de la libertad, El hombre civil i altres escrits de caràcter jurídic, imbuïts d’una preocupació evident per la vigència social dels principis de dret natural.
Fou diputat provincial (1860-64) i alcalde de Sabadell (1867-68).
(Torrellebreta, Osona, 1904 – 1983)
Sacerdot i entomòleg. Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim. Capellà de l’hospital comarcal de Vic.
Ha recollit més de trenta-cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta. Ha enriquit la col·lecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics. Algunes subespècies de cinipidocecídides porten el seu nom.
És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes (1930) i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic. Fam. Vespidae (1930).
(Torrellebreta, Osona, 13 setembre 1902 – 1987)
Entomòleg. Germà d’Antoni, Conrad i Lluís. Residia a la masia de Torrellebreta, el seu principal centre d’observació i de treball.
Soci d’honor de la Societat Hispano-luso-americana de Lepidopterologia, fundador i president de la Societat Catalana de Lepidopterologia i membre de la Institució Catalana d’Història Natural.
Expert en lepidòpters, sobretot en licènids (blavetes), dels quals descriví algunes formes noves per a la ciència, li han estat dedicades diverses subespècies. Posseïa una magnífica col·lecció de més de quaranta mil exemplars de papallones, conservades a la casa pairal.
És autor del manual Els nostres insectes. Converses de divulgació entomològica i d’una vintena d’articles sobre lepidòpters.
L’any 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Un familiar seu fou Josep Maria Vilarrúbia i Verneda.
(Torrellebreta, Osona, 1912 – Taradell, Osona, 16 novembre 1973)
Zoòleg. Germà d’Antoni, Joaquim i Lluís. Ha estat alcalde de Malla i de Taradell. Succeí el seu germà Antoni com a professor de l’Escola Superior d’Agricultura.
Són notables els seus estudis d’apicultura i sobre coleòpters, dels quals posseí una gran col·lecció. També ha treballat intensament en l’estudi dels rèptils.
Tenia instal·lat a la seva casa de Taradell un observatori meteorològic que depenia del Ministeri de l’Aire.
(la Pobla de Lillet, Berguedà, 1870 – Ripoll, Ripollès, 1943)
Folklorista. Propietari rural, conegué a fons la vida pagesa i la vida dels pastors, temes que, sota el guiatge de Tomàs Raguer, ressenyà en diversos articles apareguts a “Catllar” i a “Scriptorium”, publicacions ripolleses anteriors a la guerra civil.
Recollits i editats en forma de llibre (Vida dels pastors, 1935; La vida a pagès, 1966) per l’impressor Daniel Maideu, els seus escrits constitueixen un document preciós sobre la vida i els costums de la ruralia, narrats amb un agradable lirisme i amb un llenguatge popular altament evocador.
(Barcelona, vers 1825 – vers 1890)
Eclesiàstic i escriptor apologista. Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat.
Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època; en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià.
Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo (1858), que és una refutació de les doctrines de F.R. De Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economia (1865), Pío IX. Historia documentada de su vida (1871), Historia de las revoluciones sufridas por la Iglesia Católica (1878) i Sublimidades del cristianismo.
