(Guissona, Segarra, 1897 – Rubí, Vallès Occidental, 1967)
Veterinari. Fou secretari de redacció de “La Veterinaria Catalana” i secretari del Col·legi de Veterinaris de Catalunya.
Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña… (1933). Treballà especialment sobre el bestiar porcí.
Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí. Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona.
(Viver de Segarra, Segarra, 27 abril 1872 – Calaf, Anoia, 26 novembre 1930)
Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres i dret, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat.
El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci. És autor també de versions catalanes d’Horaci: Obres de Q. Horaci i l’Epístola als Pisons, totes dues del 1922.
Deixà, inèdites, moltes poesies.
(Palafrugell, Baix Empordà, 12 octubre 1885 – Granollers, Vallès Oriental, 26 març 1966)
Compositor. Germà de Felip, també compositor. Autor de sardanes, que foren molt interpretades i aconseguiren força popularitat.
Se’n destaquen La festa del barri, Record, Per què estàs trista? i Cap al tard.
(Catalunya, segle XIII – Igualada, Anoia, 1306)
Eclesiàstic. Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica.
El 1302 fou nomenat bisbe de Vic. Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a fundar una casa a Cervera (1303).
Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic.
(Barcelona, 15 abril 1891 – 20 setembre 1959)
Metge. Germà de Jacint. Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona el 1914. Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra. Deixeble d’E. Ribas i Ribas, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica.
D’una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau. Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d’empelts òsteo-periòstics.
Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.
(Barcelona, 13 maig 1957 – )
Autora teatral. Es donà a conèixer amb la comèdia musical Tira’t de la moto, estrenada el 1988 a la sala Zeleste de Barcelona.
(Mataró, Maresme, 1815 – Catalunya, segle XIX)
Metge i escriptor. Pertanyia al cos de sanitat militar. Viatjà per Amèrica.
El 1887, quan era inaugurat a Barcelona el monument del general Prim, li fou premiat en concurs el treball Papel que representó Prim en la expedición de Méjico.
És autor d’altres obres notables, com les titulades Impresiones de un viaje per las costas e interior de Honduras (1870) i El tabaco y el café (1888).
(Berga, Berguedà, 1886 – 1967)
Historiador. Fill de Jacint Vilardaga i Cañellas. Farmacèutic i advocat, com a jurista s’especialitzà en temes de dret foral.
Publicà diversos treballs, com El mercado dominical de Berga (1928), Reñena histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de Cataluña (1957).
Fou alcalde de Berga i diputat provincial.
(Berga, Berguedà, 1814 – 1889)
Notari i militar. Durant la Primera Guerra Carlina lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa.
Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854.
Fou el pare de Jacint Vilardaga i Cañellas.
(Catalunya, segle XV)
Poeta. Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega.
Es coneixen vuit composicions seves: cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu temps una bona popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge -català sense provençalismes- i d’idees, d’Àusias Marc, segurament company seu d’armes. Les balades foren publicades per J. Massó i Torrents (1928) i A. Pagès.
