Arxiu de la categoria: Biografies

Yehudà ben Barzilay ha-Bargeloní

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XI – segle XII)

Talmudista jueu. Deixeble d’Ishaq ben Reubén.

Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes: qüestions matrimonials (al Yahas Seer Basar), qüestions monetàries (al Séfer ah-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Setarot o llibre de formularis) i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps (al Séfer ha-‘Ittim).

Inaugurà a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yesira.

Tingué una polèmica amb Abraham bar Hiyya sobre la celebració del matrimoni.

Yeda’ya ben Abraham ha-Peniní

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)

(o Bonet Abraham)  Poeta, metge, filòsof i moralista jueu. Fill d’Abraham ha-Bedersí. Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona.

Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaslut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia. A 18 anys escriví una rèplica al Sone Näsim de Yehudà ibn Sabbetay, en defensa de les dones.

Escriví també comentaris filosòfics a l’Haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna.

Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Behinat ‘Olam, tractat moralitzant que ha tingut més de 70 edicions.

Yáñez i Font, Teodor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1836 – Madrid, 18 octubre 1901)

Metge. Fou catedràtic de la universitat de Madrid. Assolí bon prestigi.

Col·laborà a diverses publicacions. És autor d’escrits professionals.

Ya’aqob ben Seset

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Cabalista jueu. Deixeble d’Ishaq el Cec de Provença i un dels principals mestres del cercle de Girona.

El 1243 compongué el llibre Sa’ar ha-Samaym (La porta del cel), en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques.

Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mesib Debarim Nekohim, i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ho-Bitahon, que ha estat atribuït a diversos autors.

Ya’aqob ben Abraham Ishaq al-Qorsuno

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, segle XIV – Barcelona, segle XIV)

(o Jacob Corsuno)  Astròleg i torsimany jueu al servei del rei Pere el Cerimoniós.

El 1376 havia compost a Sevilla un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi -traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després-.

Cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana.

Xuriguera, Eudald

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Dirigent obrer. Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor (1872).

Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la col·laboració amb els fabricants.

El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista.

Xulbe -arquitectes-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Família d’arquitectes. El cognom Xulbe és conegut també sota la forma Xulvi. El primer membre fou:

Pascasi de Xulbe (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Molt poc conegut. Des del 1381 fou director de les obres de la catedral de Tortosa. El seu fill i successor fou:

Joan de Xulbe  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Arquitecte. Substituí al seu pare en la direcció de les obres de la seu tortosina, que exercí fins al 1428. El 1416 fou un dels tècnics que es pronunciaren sobre la nau única de la catedral de Girona. Fou el pare de:

Joan de Xulbe  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Substituí al seu pare com a mestre d’obres de la seu de Tortosa, càrrec que ja havia exercit el seu avi Pascasi. Ell el tenia encara el 1452.

Xuclà i Nin, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 febrer 1902 – Mèxic, 1968)

Aviador. El 1919 ingressà a l’Aeroclub de Barcelona, que el becà per fer el curs de pilot a l’Escuela Militar de Getafe, on obtingué el títol (1921).

Des del 1928 col·laborà amb Josep Canudas per fer aviació publicitària i com a professor de l’Escola d’Aviació Barcelona (1929-35).

Durant la guerra civil de 1936-39 formà part de les Líneas Aéreas Postales Españolas, on esdevingué un dels millors pilots de transport.

El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà en diverses companyies aèries.

Xuclà i Mauricio, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – 1903)

Escriptor. Fou col·laborador de “La Renaixença”.

Foren molt comentades les conferències que pronuncià a l’Ateneu Barcelonès, especialment una en què denuncià les greus deficiències de la marina espanyola al seu temps.

Xoriguera -llinatge-

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII – Castella, segle XVIII)

Família d’arquitectes i escultors.

Iniciada per Josep de Xoriguera (Barcelona, segle XVII)  Tallista. Fou pare de:

Josep Simó de Xoriguera i Elies (Barcelona ?, segle XVII – Madrid, 1682)  Escultor, dit el Vell. Fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule (desaparegut) de l’església de Montserrat (1674). Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom (Churriguera). Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins de l’art barroc castellà. El més famós dels seus fills és José Benito Churriguera, a més de Joaquín i Alberto.