(Barcelona, 25 octubre 1939 – )
Mezzosoprano.
Es destacà al Gran Teatre del Liceu, on el 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti i Verdi, principalment.
(Barcelona, 9 maig 1928 – Madrid, 24 juny 1987)
Pintor. Llicenciat en dret a Salamanca. Dedicat a la pintura des de molt jove.
Evolucionà des d’un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre la base de fusta. Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València (1965).
Ha realitzat murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar.
(Barcelona, vers 1140 – ?, segle XII)
Metge, escriptor i moralista jueu.
Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Sa’asu’im (Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’I.M. González i Llubera, 1931), en prosa ritmada, que dedicà a Séset Benvenist.
Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamón desenganyat.
Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina.
(Girona, segle XIII – Toledo, Castella, 1263)
Talmudista, moralista i dirigent jueu. Cosí de Mosé ben Nahman i denominat el Sant i el Piadós.
Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes. Fundà escola a Girona, a Barcelona -on tingué per deixebles Selomó ben Adret i Hil·lel de Verona- i a Toledo.
Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit col·lectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes.
Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral. La més important és Capítols de penediment, que té més de 60 edicions.
(Vic, Osona, 12 abril 1845 – 2 desembre 1916)
Arquitecte. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Roma.
Fou arquitecte municipal de Vic i professor de dibuix a l’escola municipal de la ciutat.
La seva obra com a urbanista fou estimable.
(Barcelona, segle XIX – 1869)
Mestre veler. El 1828 organitzà una gran exposició al Col·legi de l’Art Major de la Seda.
Fou regidor de Barcelona i diputat a les corts espanyoles.
Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País. Hi presentà memòries d’interès sobre diversos temes econòmics.
(Vic, Osona, 22 març 1916 – Saint-Maixent-l’Ecole, França, 18 febrer 1994)
Pintor. Format a l’Escola Municipal de Belles Arts de Vic, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i, a la postguerra, a l’École Royale des Beaux-Arts de Brussel·les. Instal·lat a París, fou deixeble d’André Lhote.
Retornà el 1943. Exposà a Catalunya i a Mallorca, on residí. Posteriorment s’instal·là a França. Ha estat premiat a Biarritz, Niort i París.
(Molló, Ripollès, 23 gener 1877 – Manila, Filipines, 19 maig 1956)
Religiós dominicà i canonista. Professà al convent d’Ocaña (1893) i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901. Se n’anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la universitat de Santo Tomás de Manila.
Fou vice-rector i rector del col·legi de San Juan de Letrán de Manila, vice-rector de la universitat de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila (1933-56). Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde.
És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions religioses. Publicà articles a “Ciencia Tomista”, a “Angelicum”, a “Unitas” i sobretot al “Boletín Eclesiástico de Filipinas”. Escrivia de preferència en castellà i anglès.
(Catalunya, vers 1075 – 1161/78)
Poeta i apologista jueu. Enriquí la temàtica lírica hebraico-espanyola amb les Siònides, poesies en forma pròxima a la qasida àrab, i és autor de l’Himne de la Creació, amb influència d’Ibn Gabirol.
Entre el 1130 i el 1140 compongué en àrab l’obra Kuzarí, o Llibre de la prova i del fonament en defensa de la religió menyspreada (traducció del títol original), la qual és expressió d’un genuí sionisme.
(Barcelona, segle XII – segle XIII)
Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mosé ben Nehman. Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença.
És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l’Haggadà de Pasqua.
