Veure> Ferran Sanxis de Castre (fill natural de Jaume I, 1240-75).
Sanxis de Castre, Ferran *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Sanxis, Tomàs Vicent *
Veure> Tomàs Vicent Sánchiz (escultor valencià del segle XVII).
Sanxis, Francesc *
Veure> Francesc Sánchiz (escultor valencià, 1740-91).
Sanxes-Coello i de Moia, Alfons
(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1531 – Madrid, 8 agost 1588)
Pintor. Residí durant la seva joventut a Portugal, motiu pel qual sovint ha estat considerat portuguès. Consta que es va formar a Flandes, al costat d’Antoon Mor van Dashorts, bé que va rebre una gran influència directa de l’art de Tiziano.
Tot prescindint del detallisme nòrdic assoleix una tècnica més lliure i, tot i que segueix durant molt de temps fidel a les fórmules de Mor, aconsegueix notes coloristes venecianes, i fa una pintura més lluminosa i menys freda.
Fou pintor de cambra de Felip II. Sobresortí especialment com a retratista, però també va fer pintura religiosa: Esposalles de santa Caterina (1578), Sant Sebastià (1582), Sant Vicenç i Sant Jordi.
En el retrat va pintar amb gran sentit psicològic, cal esmentar-ne, com a més importants. Felip II (1575), Infant don Carles (1579), Infanta Isabel Clara Eugènia (1579), Infanta Caterina Miquela, Isabel de Valois (1560), etc.
Sants i Miquel, Francesc de *
Veure> Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon (militar austriacista català, 1667-1757).
Santper, Hipòlit de *
Veure> Hipòlit Samper i Gordejuela (historiador i religiós valencià, 1633-1700).
Santonja i Santonja, Josep
(Alcoi, Alcoià, 1890 – Madrid, 1967)
Escriptor. Des dels deu anys visqué a Madrid. És autor d’obres teatrals diverses, sarsueles i comèdies per a infants.
També ha publicat narracions com El árbol de Navidad (1930), Numancia (1945) i Cuentos fabulosos (1947), entre altres.
Santonja i Crespo, Lluís
(Biar, Alt Vinalopó, 25 agost 1823 – València, 7 maig 1897)
Polític. Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant.
Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia.
El seu fill fou Josep Maria Santonja i Almela.
Santonja i Cantó, Miquel
(Alcoi, Alcoià, 25 novembre 1859 – Madrid, 12 març 1940)
Compositor. Germà d’Antoni. Deixeble de R. Pasqual, amplià els coneixements musicals al conservatori de Madrid, on fou professor d’harmonia a partir del 1885.
Compongué unes trenta sarsueles, una Pavana de concert i altres obres.
Santonja i Cantó, Antoni
(Alcoi, Alcoià, 1870 – Madrid, 1940)
Pintor. Germà de Miquel. Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala. Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i il·lustracions per a “Blanco y Negro” i “Nuevo Mundo”.
Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així!.
Dades dels Països Catalans 