Arxiu de la categoria: Biografies

Sever de Menorca

1 Resposta

(Illes Balears, segle V)

Bisbe de Menorca. Residia a la ciutat de Iammo (Ciutadella). És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Mago (Maó). Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus.

En la carta, titulada Epistola de Judeis (l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci), hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’estat de l’Església en aquells temps difícils. Tingué molta ressonància, i al nord d’Àfrica era llegida als fidels en les funcions sagrades.

Seva i Llinares, Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 16 maig 1942 – )

Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic.

Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l’elaboració d’un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l’obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L’any 1982 publicà el recull d’assaigs Quadern d’ocis.

Seva, Pau

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – València, 1605)

Dramaturg. Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581.

És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomfs construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II el 1585 i que després foren publicades.

Seva, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 1928 – ? )

Pintor. Ha destacat per les seves natures mortes.

Settier i Aguilar, Alexandre

Deixa un comentari

(València, 1858 – Almàssera, Horta, 1915)

Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista “Progreso Médico-Farmacéutico” (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre.

Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A “El Mercantil Valenciano” i “Las Provincias” sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana (1909).

Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València.

Setantí, Francesc -cavaller, s. XVI-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.

Sesplanes, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Lul·lista. Rector de Silla (Horta). Formava part, sembla, de l’incipient grup lul·lià de València.

Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia; contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic (1390).

Sesfonts, Guillem

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. Es destacà en l’oposició a la regència de l’infant Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III de Mallorca.

Fou un dels capdavanters del partit que pretenia donar la regència al comte Gastó de Foix, dominat el 1326 per les forces que trameté el rei Jaume II de Catalunya. En aquestes circumstàncies, fou un dels qui recomanaren d’acceptar Felip.

Fou el pare de Guillem Sesfonts  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1343 fou posat per Jaume III de Mallorca com a capità de la guarnició de Canet de Rosselló, amb Francesc d’Oms. Les seves dissensions amb aquest afavoriren el lliurament de la plaça a Pere III el Cerimoniós.

Servés, Josep

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, segle XVII – País Valencià ?, segle XVIII)

Frare carmelità. Professà el 1713. Fou provincial d’Aragó, València i Navarra.

És autor de notables sermons.

Servera i Jaume, Francesc Marià

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, 1827 – 1885)

Escriptor. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1840) i exercí a Sineu.

Publicà nombroses novel·les històriques: La huérfana de Barcelona (1850), El mundo tal cual es (1863), El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero (1867) i drames del mateix estil: Las intrigas de un privado (1845), Doña Elvira de Belloch (1851), etc.