(Catalunya, segle XIII – Girona, 1334)

Eclesiàstic. Fill de Pere de Montcada, el novè senescal, i d’Elisenda de Pinós. A la mort del seu pare (1303), era encara molt jove.

Fou ardiaca de la seu de Barcelona. En 1320 fou novament familiar del papa Joan XXII. Visqué llavors a Avinyó, a la cort papal.

Quatre anys més tard era consagrat bisbe d’Osca. En aquest càrrec feu alguns serveis especials al seu cunyat Jaume II el Just, del qual seria també canceller. Li serví d’ambaixador davant la cort papal d’Avinyó i també a Sicília i Nàpols (1326).

Assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes (1327). També era present, a Barcelona, a la cerimònia de reconeixement de vassallatge per part de Jaume III de Mallorca.

En 1329 fou nomenat bisbe de Girona. Dos anys després era proposat per a la mitra siciliana de Monreale, però preferí restar a Catalunya i conservar el bisbat gironí.

Morí en un estat de veritable pobresa originat pel seu esperit molt caritatiu.