Arxiu de la categoria: Biografies

Sobrequés i Masbernat, Tomàs

(Girona, 1878 – 1945)

Violoncel·lista i compositor. A Girona fundà el Quintet Empòrium i fou professor de música a l’Escola Normal de Mestres.

Fou el pare de l’historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Sobias, Pasqual

(Catalunya, segle XVII)

XII Abat quadriennal de Santes Creus, elegit el 1656.

Era el XLVII de la cronologia general del monestir.

So, Pere de

(Rosselló, segle XIV)

Noble. Serví a Sardenya amb Pere III el Cerimoniós, durant la campanya reial de l’illa en 1354-55. Fou capità del districte de Gallura.

S’ocupà de fer complir al jutge d’Arbòrea, el famós rebel sard, algunes condicions de la seva submissió.

So, Joan (I) de

(Catalunya Nord, segle XIII – 1347)

Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Bernat de So. Fou segon vescomte d’Évol, romangué fidel a Jaume III de Mallorca, del qual fou conseller.

El 1345 Pere III el Cerimoniós li confiscà els béns, malgrat que li havia retut homenatge el 1344. Uns quants anys abans el sobirà mallorquí li havia venut els llocs de Jújols, Aiguatèbia i Ralleu de Conflent.

Més tard Pere III l’indemnitzà amb els castells de Sant Martí Sarroca i Subirats, pertanyents a la família de la seva muller Elisabet de Vilaragut; des d’aleshores sembla que s’intitulà vescomte de Sant Martí o de Subirats.

El vescomtat d’Évol fou restituït el 1352 al seu fill Berenguer (I) de So i de Vilaragut (Catalunya Nord, segle XIV)  Morí jove, i el vescomtat l’heretà el seu germà Bernat (V) de So i de Vilaragut.

So, Guillem de

(Catalunya Nord, segle XIV – 1428)

Vescomte d’Évol. El 1409 participà a l’expedició de Pere Torrelles a Sardenya. Era casat amb Elionor Sagarriga. El 1413, a la mort del seu pare, heretà el vescomtat d’Èvol.

Assistí a les Corts de Barcelona de 1422. El mateix any casava la pubilla Blanca amb el noble Pere Galceran de Castro. Per aquesta raó el vescomtat d’Èvol aniria a parar a aquesta família catalano-aragonesa.

So, Guillem de

(Llenguadoc, França, segle XIII – Rosselló ?, 1308)

Noble. El més antic amb aquest cognom. Era fill de Bernat de Llo i d’una pubilla So, filla d’un Arnau, de la qual prengué el cognom. Aquest procedia del castell de So (avui Usson, a l’actual departament francès de l’Arieja), en territori llenguadocià.

Rebé de Jaume I el Conqueridor (1260) els llocs d’Èvol i Saorra, així com el castell d’Eus, al Conflent, la castellania de Puigbalador (Capcir) i la meitat del lloc d’Estavar (Cerdanya). El 1266 li eren cedits els castells de So i de Queragut.

Assistí a l’homenatge prestat per Jaume II de Mallorca-Rosselló a Pere II el Gran (1278). Es veié embolicat a les lluites entre el seu nou rei, l’esmentat Jaume II, i els comtes de Foix, dels quals era també vassall.

Casat amb Gueraua de Cortsaví, germana d’Arnau de Cortsaví, deixà diversos fills. El seu hereu principal fou Bernat (IV) de So i de Cortsaví.

Sivillà, Magí *

Veure> Magí Sevilla i Magoles (historiador i teòleg català, 1597-1657).

Sito Pons *

Nom esportiu amb que fou conegut el motociclista català Alfons Pons i Esquerra (1959- ).

Sitjar i Sobrevia, Miquel

(Verges, Baix Empordà, 1861 – Barcelona, 1910)

Metge. Tingué una actuació sobresortint dins l’excursionisme català.

Col·laborà a revistes professionals. És autor de treballs mèdics remarcables.

Sitjar, Sebastià *

Veure> Sebastià Roure  (argenter del segle XVI).