(Catalunya, segle XVII)
Historiador. Era advocat. És autor de l’estudi Compendio de las grandezas y prerrogativas soberanas de la antigua casa de los vizcondes de Rocabertí (1641).
Torner, Josep
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Tornell, Folc de
(Catalunya, segle XIII)
Mestre de l’Hospital. El 6 de febrer de 1221, a Àgreda (Castella), assistí a la boda entre Jaume I el Conqueridor i Elionor de Castella, filla d’Alfons VIII. Hi signà com a testimoni.
Torné, Albert
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor d’un manuscrit, que fou recollit a la Biblioteca Nacional de París, titulat Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña, desde 1639.
Tornamira, Martí
(Catalunya, segle XVI – Itàlia, segle XVII)
Monjo cistercenc. És autor d’obres religioses. Residí molt de temps a Itàlia.
Traduí a l’italià algunes obres castellanes.
Tornamira, Joan
(Catalunya, segle XVI)
Metge. És autor del tractat Classificatorium super almanjaris nono, i d’altres escrits professionals.
Toresky *
Pseudònim de l’actor i locutor de ràdio català Josep Torres i Vilata (1868-1937).
Torelló, Mateu
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1873)
Industrial. Es destacà introduint diverses millores tècniques a la fabricació d’estampats.
Cooperà a diverses exposicions destinades a fer conèixer els teixits catalans.
Torella, Joan
(Rosselló, segle XVII – segle XVIII)
Religiós jesuïta i gramàtic. Ensenyà llatí i humanitats al col·legi de Cordelles de Barcelona.
El 1719 escriví una gramàtica llatina, amb anotacions en català.
Tomàs i Oliver, Francesc
(Mallorca, 1850 – Madrid, 1903)
Dirigent obrer. Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal; però, influït per la lectura de “La Federación” de Barcelona, edità a Palma “El Obrero” (novembre 1869-octubre 1870) i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional.
Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny de 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes. Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa (abril 1872) resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Actuà com a secretari després de la dimissió d’Anselmo Lorenzo i residí a Alcoi, on tingué un destacat paper en l’aixecament cantonal del juliol de 1873. Resident a Madrid, i després a Barcelona (des de 1875-76), mantingué el seu càrrec en la clandestinitat.
El 1881 féu costat a l’anarco-col·lectivisme català que procurà de rompre amb el revolucionarisme clandestí i tornar a engegar un moviment obrer legal i ampli (1881-83).
Posteriorment al fracàs de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola anà de nou a Madrid (1884), on col·laborà força a “La Revista Social” (cal destacar, sobretot, Historia de las ideas anarco-colectivistas en España) i intentà a la fi del segle la reorganització d’un moviment obrer públic, allunyat tant de les discussions anarquistes intel·lectualitzades com dels intents terroristes.
Tomàs i Martí, Vicent
(València, 29 setembre 1898 – Artana, Plana Baixa, 1 febrer 1924)
Polític. Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener. Es llicencià en medicina. Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar (1919) i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes (1919), que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 (basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris).
Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista (1923), arran de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera. Plenament conscient de la catalanitat del País Valencià, palesà una inequívoca simpatia per les idees socialistes.
Col·laborà a diversos periòdics; també publicà dues narracions curtes, Flor de drap i Campanes de la meva terra (1920) i la traducció d’alguns contes d’E.A. Poe.
