(Cervera, Segarra, 1818 – 1883)
Compositor. És autor d’una copiosa producció de música sacra.
Hi destaquen sis misses i l’oratori Les set paraules.
(Cervera, Segarra, 1818 – 1883)
Compositor. És autor d’una copiosa producció de música sacra.
Hi destaquen sis misses i l’oratori Les set paraules.
(Barcelona, segle XIX)
Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació, com Historia contemporánea del Imperio Otomano (1854) i un Diccionario geográfico de España y sus colonias (1883).
(València, vers 1670 – Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)
Pintor. Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels.
Pintà frescs a València: a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau (1697) -on es retratà amb el seu mestre-, així com a Terol, Viver (Alt Palància) i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa (després del 1719).
(Valls, Alt Camp, segle XVI – segle XVII)
Pintor. Conreà la pintura religiosa. Apareix documentat de 1585 a 1629.
(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1242)
XXII Abat perpetu de Poblet. El 1241 succeí al seu predecessor Ramon Donat.
Fou succeït per Domènec de Ximeno.
(Maó, Menorca, 24 juny 1861 – 3 gener 1931)
Militar i escriptor. Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya -sector comprès entre el Besòs i el Llobregat-. Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major. Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor… (1897), obra aleshores única en la seva classe.
Prengué part en la guerra de les Filipines (1897-98), on ascendí a comandant per mèrits de guerra. Després es retirà de l’exèrcit (1917), i fou dues vegades alcalde de Maó. El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort.
Col·laborà en la “Revista de Menorca”, i publicà diverses obres, com La sociedad mahonesa y los intereses de Menorca (1914), Los factores del progreso en Menorca (1918) i Gobierno de Sir Richart Kane en Menorca (1712-1736), a més de tractats militars.
Veure> Ferrer, Vicent (eclesiàstic, escriptor i sant valencià, 1350-1419).
(Catalunya, segle XIX)
Compositor. El 1868 era organista de la col·legiata de Puigcerdà.
És autor de música sacra.
(Girona, segle XV)
Pintor. Treballà a Barcelona amb Joan Mates. Pintà amb ell un retaule per a la seu barcelonina, representant la coronació de la Mare de Déu.
(València, segle XV – Veroli, Itàlia, 27 juliol 1525)
Bisbe i cardenal. Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador a Roma. El 1518 rebé en comanda el bisbat de Cefalú (Sicília), que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual ell succeí com a residencial el 1521.
Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I de Catalunya recomanant-li ambaixadors i clergues. Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la candidatura dels amics de l’emperador, cosa que li valgué atacs dels opositors.
Gairebé no hi ha cap rastre d’actuació a Barcelona, excepte una disposició sobre la procedència dels canonges per ordre d’antiguitat. Fou enterrat a l’església de Santa Creu de Jerusalem.