Arxiu de la categoria: Biografies

Tolzà i Adroguer, Josep

(Millars, Rosselló, 17 desembre 1931 – )

Escriptor teatral. Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriví obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’espoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya Nord.

Ha estrenat El vi de l’Auton (1977), Vinçà (1978) i Tresserres (1979), publicada a “Sant Joan i Barres” (1979). Després va fer incursions en la novel·la, en francès, amb Les scorpions de Corbera (1980) i L’homme de Cosprons (1982).

Tolsà i Sarrión, Manuel

(Ènguera, Canal de Navarrés, 4 maig 1757 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 desembre 1816)

Escultor i arquitecte. Estudià amb Josep Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid. Fou acadèmic de mèrit. L’any 1790 es traslladà a Mèxic com a director de la secció d’escultura de l’Academia de San Carlos.

Féu nombrosos retaules de factura barroca; excel·leix sobretot l’estàtua eqüestre de Carles IV (1796) del passeig de la Reforma de la capital mexicana, de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola peça, és considerada com una de les millors de l’art universal en el seu gènere.

Com a arquitecte, és el principal representant del neoclassicisme a Mèxic, on projectà la façana i la cúpula de la catedral i el palau de La Mineria. Projectà i realitzà retaules i imatges. La major part de la seva obra es conserva.

Tolrà de Bordas, Josep

(Prada, Conflent, 1824 – Tolosa, Llenguadoc, 1890)

Historiador i eclesiàstic.

És autor de nombrosos treballs: Notice historique et topographique sur Notre-Dame de Font-Romeu (1855), Notice historique religieuse et topographique sur Força-Réal, redactat en col·laboració amb Víctor Aragon (1859), Tableau des études historiques en France au XIXº siècle (1866), Une épopée catalane au XIX siécle: l’Atlantide de don Jacinto Verdaguer (1881) i Recueil de goigs ou cantiques roussillonnais (1881).

Tolrà, Tomàs

(Prada, Conflent, 1721 – 1804)

Eclesiàstic. Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari (1745) i s’ordenà de sacerdot (1758). Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari (1762-73); més tard ocupa càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent.

El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se. Probablement s’establí a Barcelona. El 1801 tornà a Espirà i el 1803 es retirà a Prada.

Deixà extensos manuscrits, entre ells els dos volums en català Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblea o Convenció nacional de França, que restaren inèdits.

Togores i Sanglada, Josep de

(Palma de Mallorca, 12 juliol 1767 – 1 octubre 1831)

Escriptor. Era comte d’Aiamans. És autor d’un Diccionari mallorquí-castellà.

Togores i d’Olesa, Francesc de

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1650 – 9 gener 1730)

Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca.

Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians.

Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.

Togores, Arnau

(Illes Balears, segle XVII)

Escriptor. És autor d’una obra en vers, que s’ha perdut, dedicada a la Concepció.

Todolí i Cervera, Vicent

(Palmera, Safor, 31 maig 1958 – )

Historiador de l’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els seus estudis als Estats Units. L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM a València, responsable de la col·lecció i del programa d’exposicions. Al mes de setembre de 1996 es convertí en director de la Fundação Serralves de Porto, Portugal, on realitzà diverses exposicions, així com n’organitzà la col·lecció.

Membre de comissions assessores de diversos centres, com el MNCARS de Madrid, o d’esdeveniments culturals, com la Biennal de Venècia (1997). El 2002 fou nomenat director de la Tate Modern de Londres, càrrec que assumí el 2003.

Tixedor i del Solà, Francesc Xavier de

(Prada, Conflent, 3 desembre 1715 – 12 setembre 1778)

Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Vilafranca de Conflent i Capcir.

El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae… institutiones (1759).

Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor.

Tixedor, Francesc Xavier Valeri de

(Prada, Conflent, 16 novembre 1744 – 18 abril 1818)

Polític i jurista. Fill de Francesc Xavier de Tixedor i del Solà, al qual succeí en els càrrecs oficials. Assistí als estats generals del 1789.