Arxiu de la categoria: Biografies

Centelles-Riu-sec i de Cabrera -varis-

2 Respostes

Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera  (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1413)  Noble. Iniciador de la línia secundària dels Centelles de Sicília. Serví el rei Martí I el Jove a Sicília. Es casà amb Constanza di Ventimiglia, comtessa de Collesano. Llur successor fou el seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia.

Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera  (País Valencià, segle XV – 1459)  (dit també Pere de Riu-sec)  Baró d’Almedíxer. Es casà amb Joana de Sentllir, senyora de la baronia d’Almedíxer, i fou l’iniciador d’aquesta línia secundària dels Centelles. Llurs successors es cognomenaren també de Sentllir. El seu quadrinét fou Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader.

Centelles-Riu-sec i de Cabrera, Bernat de

2 Respostes

(País Valencià, vers 1380 – Sardenya ?, Itàlia, 1433)

(dit també Ramon de Riu-sec)  Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet. Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec. De molt jove passà a Sicília al servei de Martí I el Jove, del qual fou camarlenc. Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando (1409). El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves.

Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat (1409). Retornà després a València, on, en morir el seu pare (1410), capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne.

Partidari de Ferran I d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al governador de València, Arnau Guillem de Bellera, partidaris de Jaume II d’Urgell, que foren derrotats a Morvedre, batalla que decidí de fet el triomf de la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou conseller i mariscal del nou rei en el setge de Balaguer, al cap de les tropes valencianes, i fou premiat per aquest amb diverses donacions i amb 36.000 florins (1412).

El 1415 acompanyà l’infant Joan a Sicília, on el rei Ferran I li concedí nombroses rendes. Retornat a terres catalanes, acompanyà posteriorment el rei Alfons IV el Magnànim en la seva expedició a Itàlia com a capità d’una galera i, després, com a capità general de les tropes.

Virrei de Sardenya (1421-33), obtingué els feus d’Osilo, Monteagudo, Anglona i Metzalogo, i, a més, la baronia de Goceà (1421). Acompanyà el rei en les seves empreses i residí a Sardenya i també als seus dominis del País Valencià.

Centelles-Calataiud, Pere Sanxis de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Fill d’Eimeric de Centelles i de Cervelló i d’Òria de Calataiud, i germà de Guillem Ramon (I) de Centelles.

Heretà el vescomtat (després comtat) de Gagliano i la baronia de Pedralba continuant aquesta branca que s’extingí a mitjan segle XVI i a la qual pertangué:

Gaspar de Centelles-Calataiud i de Monterde  (País Valencià, segle XV ?)  Noble que pertangué a la branca de Gagliano i Pedralba.

Centelles i de Vilanova, Pere de

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – abans 1391)

Baró de Nules. Fill i successor de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà d’Eimeric (II). Camarlenc de la reina Sibil·la de Fortià.

Es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d’Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d’aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec.

Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per la qual fou processat, bé que fou absolt després. Prengué part en les lluites de bandositats valencianes i fou expulsat de la capital el 1379.

El succeí el seu fill Gilabert de Centelles i de Riu-sec; els altres dos fills, Joan i Pere, moriren joves.

Centelles i de Vilanova, Eimeric (II) de

5 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Llombai, Ribera Alta, 1404)

Noble. Fill de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà de Pere. Des de vers el 1360 apareix com un dels principals col·laboradors del futur Joan I el Caçador i es col·locà al seu costat en la pugna sostinguda amb Pere III el Cerimoniós (1383).

També prengué part en la campanya de l’infant contra el comte d’Empúries (1385). Després de l’entronització de Joan I, continuà essent un dels seus principals consellers. Prengué part en el rebuig de les tropes dels Armanyac (1389-90).

A la mort de Joan I (1396) fou inclòs en el procés contra els consellers reials, acusat d’oposar-se a la successió de Martí I l’Humà; el 1398 fou absolt. Es retirà a València, on participà en les lluites nobiliàries i trobà la mort a la batalla de Llombai.

La seva herència es dividí entre els seus fills: Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós, i Guillem Ramon i Eimeric de Centelles i de Cervelló.

Centelles i de Ventimiglia, Antoni de

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1415 ? – Calàbria, Itàlia, 1470 ?)

Marquès de Crotone, comte de Catanzaro, comte de Collesano i primer príncep de Santa Severina (1464). Fill i hereu de Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera i de Constanza de Ventimiglia.

Acompanyà Alfons IV el Magnànim en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça (1435). Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria. El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Pitiers.

Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner i fou desposseït dels seus béns (1445). De temperament rebel i bel·licós, un cop perdonat lluità contra els pobles veïns, i fou processat i empresonat al castell de Nàpols (1455-59).

En ésser alliberat, prengué part en la rebel·lió contra Ferran I d’Antequera, fill i successor d’Alfons IV el Magnànim, reuní els seus addictes, promogué una important revolta de camperols a Calàbria i recuperà els seus dominis. La intervenció conciliadora de Joan II de Catalunya aconseguí la pau entre ell i el rei de Nàpols, així com el reconeixement reial dels seus títols.

Novament es revoltà, d’acord amb els partidaris dels Anjou, però fou fet presoner el 1465. Els seus béns foren confiscats i atorgats a Pere de Cardona i de Villena.

Antoni de Centelles és conegut també amb el nom italianitzant d’Antonio Centeglia i amb el d’Antoni de Ventimiglia.

Fou el pare de:

Antoni de Centelles i Ruffo  (Sicília, Itàlia, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XV)  Fou marquès de Cotrone. Serví el rei Lluís III de Nàpols. Morí esclau a Constantinoble.

Enric de Centelles i Ruffo  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Estigué al servei del rei Lluís III de Nàpols. Morí emmetzinat i fou el darrer membre de la línia secundària dels Centelles de Sicília.

Centelles i de Riu-sec, Gilabert de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1409)

Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà. Fill de Pere de Centelles i de Vilanova.

Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels qual caigué presoner a Ceret (1390). Amb les tropes de reforç enviades per rei Joan I el Caçador al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa.

Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles, germà de Gilabert, i de Lluís de Soler (1398), l’assassinat per ordre de Gilabert del cap del bàndol contrari, Jaume de Soler (1403), i la batalla de Llombai, on els Centelles foren derrotats (1404).

Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina Maria de Luna en el seu testament, la qual llegà a Gilabert diversos béns (1406).

Foren germans seus:

Joan de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1398/99)  Morí jove.

Pere de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – València, 1398)  Havia lluitat a Sicília i morí en una brega amb el bàndol dels Soler.

Centelles i de Montcada, Gaspar de

1 Resposta

(Oliva, Safor, segle XVI – València, 17 setembre 1564)

Noble. Fill d’un Eimeric de Centelles, baró de Pedralba. El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort. Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno.

El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana. Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel de Centelles i de Montcada, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el 1559.

Acusat de luteranisme, fou arrestat per la inquisició el 1563, juntament amb els seus corresponsals, i fou cremat l’any següent. El seu germà Miquel, pres també per la inquisició, fou absolt el 1567.

Centelles i de Cervelló -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, i també germans de Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós.

Eimeric de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Baró de Torralbes. Fou el fundador de la branca de Gagliano i Pedralba. Majordom de l’infant Alfons. Es casà amb Òria de Calataiud, vescomtessa de Gagliano, i foren pares de Guillem Ramon (I) de Centelles i de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud.

Guillem Ramon de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)  Baró de Torralbes. Tots els germans intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler. També lluità per la causa de Ferran I d’Antequera, durant l’interregne, amb el bàndol dels Centelles, i morí en la batalla de Morvedre.

Centelles i de Castellet, Gilabert de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1368)

Senyor de les baronies de Nules i de Centelles. Conseller de Pere III el Cerimoniós. Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. Prengué part en l’expedició a Mallorca del 1343 i fou nomenat assessor del governador general de l’illa. Posteriorment participà en la campanya del Rosselló (1344).

El rei Pere III li confià la castellania de Canet (Rosselló) el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva (abans del 1347) i la potestat d’Albaida. Durant el conflicte entre el rei i la Unió de València (1347) es mantingué al costat del primer i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats.

El 1348 fou nomenat governador de Mallorca. Defensà amb èxit l’illa de l’atac de les forces de Jaume III de Mallorca (1349). També es distingí en l’expedició a Sardenya (1353-54) i en la guerra contra Castella (des del 1356).

Dins el consell reial formà part del grup contrari al privat Bernat II de Cabrera, L’any 1363 el rei li vengué la jurisdicció de Castellcir (Moianès).