Arxiu de la categoria: Biografies

Gisbert i Pérez, Antoni

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 19 desembre 1834 – París, França, 27 novembre 1901)

Pintor. Estudià a Madrid, on fou deixeble de F. Madrazo a l’Academia de San Fernando. El 1855 anà pensionat a Roma.

Pintà nombroses composicions de tema històric amb exaltació de l’esperit liberal: L’execució dels comuners de Castella (1860), El rei Amadeu davant el cadàver del general Prim. També féu els retrats de les figures més destacades del progressisme polític (Salustiano de Olózaga) i fou pintor de cambra d’Amadeu I.

Del 1869 al 1874 dirigí el Museu del Prado, però després s’instal·là a París, on pintà L’afusellament de Torrijos i dels seus companys (1888), considerada la seva millor obra.

Gisbert i Columbo, Agustí Maria

2 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 1815 – 1885)

Escriptor. Entre altres obres, publicà un Episcopologio orcelitano.

Deixà inèdita una història de la seva ciutat, titulada Historia de Orihuela, que el seu fill Ernest Gisbert i Ballesteros acabaria.

Gisbert i Calabuig, Joan Antoni

Deixa un comentari

(València, 14 juny 1922 – 30 maig 2000)

Metge. Catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada (1960) i València (1973), membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València. Ha treballat principalment en el camp del laboratori de medicina legal i el peritatge psiquiàtric.

És coautor d’un Tratado de medicina legal (1962) i autor de Medicina legal y toxicología (1977).

Doctor honoris causa per la universitat de Montpeller. Ha impulsat una de les escoles més actives de la seva especialitat a l’estat espanyol.

Gisbert i Ballesteros, Ernest

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898)

Advocat i escriptor. Fou president de l’audiència territorial de Granada.

Amb dades aplegades pel seu pare, Agustí Maria Gisbert i Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela (1901).

Fou autor d’estudis sobre dret.

Gisbert, A.

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XIX – segle XX)

Explorador. Realitzà diversos viatges de caràcter científic a Groenlàndia i a l’arxipèlag de Francesc Josep. Descobrí en aquest, el 1911, una illa que no era consignada a les cartes geogràfiques.

Féu d’altres observacions d’interès sobretot tocant als canvis de relleu i d’hidrografia que es produeixen a les zones glaçades. La comparança d’anotacions fetes en diversos viatges produí, en aquell aspecte, comprovacions ben sorprenents.

Girona i Rubio, Manuel

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 1939 – )

Economista, periodista i polític. Estudià ciències econòmiques i periodisme. Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils.

Formà part dels GARS (Grups d’Acció i Reflexió Socialista), grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià. Amb la integració del partit valencià en el PSOE, fou elegit president de la diputació provincial de València (1979-83).

Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista.

Girona, Cerverí de *

Deixa un comentari

Veure> Cerverí de Girona  (trobador català, 1259-85).

Girón de Rebolledo i de Vila-rasa, Alfons

Deixa un comentari

(València, vers 1530 – 1607)

Poeta. Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa. Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà i Almogàver i Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud.

Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà (hi ha poesies seves en obres com la Carolea, de Sentpere, o la Diana enamorada, de Gil i Polo), participà en alguns certàmens literaris.

També en castellà, i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de nuestro señor Jesucristo según san Juan (1563) i El ochavario sacramental… en alabanza de aquella inefable maravilla de la eucaristía (1572), dedicat a Juan de Ribera.

Fou elogiat per Gil i Polo i Cervantes.

Giral, Aimé

Deixa un comentari

(Perpinyà, 8 agost 1895 – el Marne, França, 22 juliol 1915)

Esportista. Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914.

Va morir a la Primera Guerra Mundial, i un estadi de Perpinyà duu el seu nom.

Giorgio Vitelli, Joan de *

Deixa un comentari

Veure> Joan de Giorgio Vitelli i Simon  (escriptor alguerès, 1870-1916).