Arxiu de la categoria: Biografies

Zapata i Nadal, Josep

(València, 1763 – 31 agost 1837)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes. El 1798 esdevingué acadèmic de pintura. Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles (1806), acadèmic de mèrit de flors (1810) i director de la Sala de Flors (1815). El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando.

Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa. Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet (Camp de Morvedre), al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Zapata i Grifolla, Pere Vicent

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 11 novembre 1662 – 26 agost 1733)

Escriptor. Era doctor en lleis. Fou mestre de gramàtica, però renuncià a aquesta càtedra a la universitat de València.

És autor de les obres Rhetorica brevis et compendiosa (1689), Poesías varias (1697), Diaria y verídica relación de lo sucedido en los asedios de la Villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (1706) i Quatro diálogos latinos, els darrers manuscrits.

Zapata, Baltasar

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de València. Tingué gran fama com a predicador.

Diversos dels seus sermons fúnebres foren publicats.

Zamorano i Molina, Ricard

(València, 1923 – Madrid, 8 abril 2020)

Pintor. Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i marxà després a Madrid becat per la diputació de València. El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès.

Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, des d’on posà en pràctica el que hom a anomenat realisme social. El grup fou desfet, com a conseqüència d’una crisi interna, el 1964, coincidint amb la creació d’Estampa Popular de València i Estampa Popular de Barcelona. Practicà, a més de la pintura, la xilografia i l’aiguafort.

Zaidia, Sebastià

(País Valencià, segle XVI)

Pintor. Treballà bastant a València.

Zaforteza i Musoles, Dídac de

(Godella, Horta, 28 agost 1884 – Palma de Mallorca, 3 juliol 1962)

Historiador. Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura. Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma de Mallorca i València.

Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico, inacabada (quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960).

Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué un poema patriòtic en castellà Son Berga, dedicat a José M. Pemán. Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de Sant Joan.

Fou besnebot seu Josep de Zaforteza i Montaner  (Catalunya, segle XX)  Marquès del Tremolar.

Zaforteza i d’Olives, Josep

(Illes Balears, segle XX – Palma de Mallorca, 19 juny 1984)

Cavaller de Sant Joan. Fill de Josep Quint-Zaforteza i Amat. Es casà amb la comtessa de Deleytosa, títol que ha passat a la seva única filla.

Zaforteza, Josep *

Veure> Josep Quint-Zaforteza i Amat  (carlí mallorquí, 1894-1965).

Zaforteza, Joan

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1624)

Jurista. Tingué un excel·lent prestigi i dugué casos de gran importància. Després de restar vidu ingressà a la Companyia de Jesús.

És autor de bon nombre d’escrits, alguns d’ells no jurídics. La majoria restaren inèdits.

Zafont, Joan *

Veure> Joan de Safont i de Ferrer  (historiador i filòsof català, 1789-1847).