Arxiu de la categoria: Biografies

Oms, Berenguer d’ -varis-

2 Respostes

Berenguer d’Oms  (Catalunya, segle XIII – després 1299)  Iniciador de la línia dels senyors de Calmella. Heretà del seu pare, Arnau I d’Oms, la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d’Oms i Clairà.

Berenguer d’Oms  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Dirigí una expedició de reforç enviada a la Morea en 1316, per sostenir-hi les reivindicacions de l’infant Ferran de Mallorca. Quan hi arribà, l’infant ja havia mort a la batalla de la Manolada i l’empresa es trobava irremissiblement abocada al fracàs.

Berenguer d’Oms  (Illes Balears, segle XIV)  Jurat en cap de Mallorca (1340). Formava part de la línia dels Oms de Mallorca.

Berenguer d’Oms  (Catalunya Nord, segle XV – Castella, segle XV)  Noble. Fou el primer membre dels Oms de Castella. Sembla que passà a Castella al servei del rei Joan II el Sens Fe i s’establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d’Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca.

Berenguer d’Oms  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. El 1551 era capità de les galeres de Sicília.

Oms -llinatge-

5 Respostes

(Rosselló, segle XIV – segle XVII)

Llinatge de cavallers i després nobles. Originari del castell d’Oms, que li donà el nom.

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms (Catalunya Nord, segle XI)  Vivia el 1011 (encara que la tradició familiar el feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf). Descendent seu fou:

Bernat I d’Oms (Rosselló, segle XIII – després 1251)  Senyor d’Oms. Avi de:

Arnau I d’Oms (Rosselló, segle XIII – 1260)  Senyor d’Oms, Orla i Montescot. Dit també Arnau de Montescot. Fou autoritzat pel rei (1250) a construir un castell al lloc de Calmella. Tingué dos fills, Berenguer d’Oms i:

Bernat II d’Oms  (Rosselló, segle XIII – després 1279)  Noble. Continuà la línia primogènita. Fou el pare de Berenguer II d’Oms i Vila-rasa, i de:

Berenguer I d’Oms  (Rosselló, segle XIV – vers 1369)  Noble. El 1344 li foren confiscats els béns per la seva fidelitat al destronat rei Jaume III de Mallorca.

Ombuena i Antiñolo, Josep

Deixa un comentari

(València, 1915 – 1992)

Periodista. Redactor de “Las Provincias”, fou, acabada la guerra civil de 1936-39, redactor d'”Avance” (1939) i redactor en cap de “Levante”. En 1959-92 fou director de “Las Provincias”.

Franquista i anticatalanista, publicà les novel·les Sinfonía patética (1950) i La isla de los lagartos (1958) i els reculls de notes o articles Papeles (1968), Valencia, ciudad abierta (1973) i Dietario personal (1974).

Omar i Rosselló, Jaume

Deixa un comentari

(Alaró, Mallorca, 2 setembre 1800 – 31 desembre 1868)

“En Roses”  Glosador. Deixà moltes composicions inèdites.

Publicà el poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final (1821, reeditada els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857).

Olzina de Berga, Pere *

Deixa un comentari

Veure> Pere de Berga  (jurista i conseller de Joan I, segle XIV-1408).

Olzina, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XVIII)

Escriptor. És autor d’uns Documentos morales (1800), de caient humorístic.

Deixà inèdites una Festiva relación i una biografia del pare Tomàs Serrano.

Olzina, Joan B. d’

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, segle XVIII – Cagayan, Filipines, segle XVIII)

Frare dominicà. Passà la seva vida a les missions de Cagayan, on assolí una fama extraordinària pel seu zel evangelitzador i per les seves virtuts.

Olzai, mestre d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Pintor anònim de formació valenciana, autor del Retaule de la Pestilència (segona meitat del segle XV) de la parròquia de Santa Bàrbara d’Olzai (Sardenya).

Oltra i Moltó, Antoni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1931 – )

Escriptor. Col·laborà a la publicació local “Ciudad”.

És autor de la novel·la Pesadilla.

Olot, Lluís d’ *

Deixa un comentari

Veure> Lluís d’Olot (bibliotecari caputxí, 1720-94).