Arxiu de la categoria: Biografies

Oms i de Vila-rasa, Berenguer II d’

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII – després 1314)

Noble. Fill de Bernat II d’Oms i germà de Berenguer I d’Oms. Lluità amb el seu senyor Jaume II de Mallorca i Felip III de França contra Pere II de Catalunya.

El 1293 rebé els béns del vescomte Jaspert V de Castellnou, fins que el 1298 li foren restituïts.

Fou pare de Bernat d’Oms i de Vila-rasa (Rosselló, segle XIV – 1356)  Noble. Amb el seu fill gran, Berenguer III d’Oms i de Mura, anà a l’expedició de Sardenya (1354) i fou tramés com a ambaixador al jutge d’Arborea (1355) per negociar la pau amb els governs.

Oms i de Sant Joan, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – després 1704)

Cavaller d’Alcàntara. A la seva mort s’extingí la segona línia dels Oms de Mallorca, i la seva herència passà als Truiols i el 1770 als Vilallonga, marquesos de Casa-Desbrull.

Oms de Santapau i Fabra, Guillem I d’

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XV – després 1517)

Noble. Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc. Fill de Berenguer (V) d’Oms i de Santapau. Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure.

El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal a Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló. Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei.

Fou el pare de Joan d’Oms i de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XV – segle XVI)  Noble. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs. Fou avi de:

Baltasar d’Oms i Samsó (Catalunya Nord, segle XVI – 1630)  Síndic del rec dels quatre casals. Fou pare de:

Guerau d’Oms i de Santmartí (Catalunya Nord, segle XVI – 1645)  Noble. Es casà amb la pubilla Caterina del Viver i Descatllar, senyora de Calça, Morellàs i Sant Martí de Fenollar. Fou pare de Baltasar, de Tadeu d’Oms i del Viver, i de:

Guerau d’Oms i del Viver  (Catalunya Nord, segle XVII – 1707)  Militar. Germà de Baltasar i de Tadeu. Fou el fundador de la branca dels marquesos d’Oms. Fou coronel del regiment Reial Rosselló d’infanteria i pare de:

Joan d’Oms i de Taqui  (Catalunya Nord, segle XVII – vers 1746)  Coronel d’infanteria. Era senyor de Parestortes. Fou succeït pel seu fill:

Francesc Xavier d’Oms i de Foix-Bearn (Catalunya Nord, segle XVIII – 1755)  Coronel d’infanteria. Fou baró de Tresserra, per la seva muller, i senyor de Sureda per la seva mare. El succeí el seu fill Josep d’Oms i de Tord.

Un altre membre d’aquesta família era Josep d’Oms i de Taqui  (Catalunya Nord, segle XVIII – 1826)  Fou l’iniciador de la branca de Pontellà, la qual s’extingí amb la seva besnéta Carolina d’Oms i Ferrer (Catalunya Nord, segle XIX – 1936)  A la seva mort s’extingí la branca de Pontellà i tots els Oms.

Oms de Santapau i de Sentmenat, Antoni I d’

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XVI – 1557)

Fill de Berenguer IV d’Oms de Santapau i de Perapertusa, dit el Vinculador. Heretà els dominis paterns, amb la capitania dels castells reials de Cotlliure i, per part de la seva mare, el castell de Rubí.

Es dedicà a la marina i comandà una galera gran de la seva propietat. Fou (1538) cavaller de l’orde de Sant Jaume. Abans de morir creà un vincle agnatici amb el seu patrimoni.

Fou el pare de Ramon d’Oms i de Calders, Antoni II d’Oms de Santapau i de Salbà i Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders.

Oms de Santapau i de Salbà, Antoni II d’

1 Resposta

(Rosselló, segle XVI – Palma de Mallorca, 1582)

Lloctinent general de Mallorca (1578-82). Fill d’Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat.

Durant la seva lloctinència promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de Mallorca i sobretot la muralla de Palma, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei.

També fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512, cavall de batalla que ja havia estat dels agermanats i base d’un nou sistema de distribució impositiva. D’altra banda, el municipi aconseguí de cancel·lar el seu deute exterior.

Oms, Guillem d’ -varis-

1 Resposta

Guillem d’Oms  (Catalunya Nord, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)  Noble. Era un cavaller dels senyors d’Oms rossellonesos. Prengué part en la conquesta de Mallorca, d’on fou el genearca del llinatge a aquesta illa.

Guillem d’Oms  (Illes Balears, segle XIII – segle XIV)  Fill de l’anterior. El 1315 li fou concedida la cavalleria de Vernissa, a Alcúdia, que havia estat dels templers.

Guillem d’Oms  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. Caigué presoner a Magallón (Aragó) el 1363. Passà captiveri a Sevilla. El 1366 declarava al procés contra Bernat III de Cabrera.

Oms, Francesc d’ -varis-

1 Resposta

Francesc d’Oms  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1343 era un dels dos capitans de la guarnició de Canet quan la plaça fou atacada per Pere III el Cerimoniós. La vila fou lliurada sense lluita, i per això tota la guarnició tingué garantit el pas franc fins a Perpinyà.

Francesc d’Oms  (Illes Balears, segle XV – 1440)  Jurat en cap de Mallorca. En el seu testament, cridà a la seva herència, a manca d’hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d’Oms, que vivia al Rosselló.

Francesc d’Oms  (Palma de Mallorca, 1633 – segle XVII)  Filòsof i jesuïta. Tingué fama de bon orador i deixà escrits abundants.

Oms, Francesc d’

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XV – 1482)

Senyor del castell de Tatzó d’Avall, que li confiscà Lluís XI el 1476. Fou l’iniciador de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca.

El 1466 es casà amb Gallarda de Bellcastell (morta el 1506), que li aportà les senyories de Vilallonga de la Salanca i de Talteüll amb la seva capitania, i la casa aloera de Bellcastell. El seu besnét fou:

Onofre d’Oms i d’Oms (Catalunya Nord, segle XVI – vers 1596)  Senyor de Vilallonga de la Salanca. Es casà en segones noces (1563) amb Maria de Cabrera i Colom, i per aquest fet llurs descendents empraren també aquest cognom. Foren pares de:

Bernat d’Oms i Cabrera (Catalunya Nord, segle XVI – 1630)  Era senyor de Vingrau. El 1598 s’uní en matrimoni a Àngela Desbosc de Vilagaià i Desbosc, que vinculà el seu cognom en llur descendència. Morí ofegat al Tec. Foren pares de:

Josep d’Oms-Cabrera i Desbosc (Catalunya Nord, segle XVI – 1641/45)  Féu costat al lloctinent comte de Santa Coloma. Fou pare de Manuel d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova.

Oms, Bernat d’ -varis-

Deixa un comentari

Bernat d’Oms  (País Valencià, segle XIII – vers 1338)  Noble. El 1318 comprà a Eiximèn d’Oris el castell de Sella. Fou possiblement besavi de Tomàs d’Oms (País Valencià, segle XIV – 1404/05)  Noble. Era senyor de Sella. El rei li concedí (1366) l’alqueria de Fraga dels Abats, prop de Cocentaina. Fou besavi de Jaspert d’Oms i Mercader (País Valencià, segle XVI)  (àlies Lluc de Benoste)  Noble, senyor de Sella. Pladejà (1510) per la baronia de Relleu. Morí sense fills, deixant la seva herència amb imposició de cognom i armes al seu cosí germà Miquel Joan Mercader.

Bernat d’Oms  (Illes Balears, segle XIV)  Jurat en cap de Mallorca (1360).

Bernat d’Oms  (Rosselló, segle XVII)  Noble. Combaté al Rosselló contra els francesos. Serví a la cavalleria. En 1639, al front d’una companyia muntada, participà destacadament al setge de Salses.

Oms, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XV – 1530)

Cavaller i marí. Fill i hereu de Guillem I d’Oms de Santapau i Fabra, i d’Anna de Perapertusa. De jove prestà servei a les naus que vigilaven les costes de Granada. El 1511 reclamava la possessió del castell de Rosanes. El mateix any, amb unes galeres catalanes, reforçà Ceuta i tot seguit anà a Tànger, on desembarcà amb 600 homes, els quals derrotaren les forces de Fes.

A la mort del seu pare n’heretà les possessions i la castellania de Cotlliure. El 1512 participava en accions a la costa granadina, a Tànger, a Gènova i efectuà moltes accions contra els corsaris nord-africans i contra les rutes de comerç marroquines, durant les quals féu captures d’importància. El 1516 dirigí un gran xoc contra una formació naval moresca, que guanyà. En temps de Carles V fou nomenat virrei de Mallorca.

De les seves tres mullers tingué almenys cinc fills i cinc filles, com l’hereu Berenguer, Antoni o Elisabet, que es casà amb el vescomte de Rocabertí.