Arxiu de la categoria: Biografies

Planes, Lluís Antoni

(València, 1742 – 1821)

Pintor. Fill de Tomàs Planes (València, 1707 – segle XVIII)  Gravador que s’especialitzà en estampes de caràcter religiós.

Fou deixeble del seu pare, a més de Josep Camaron i de Joan Collado. Ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (1766), de la qual esdevingué director de pintura (1790) i director general (1799); també fou acadèmic de San Fernando de Madrid.

Deixà obres a la seu de València, a la de Sogorb i a les esglésies de Bunyol, de Xest, de la cartoixa de Portaceli i d’Alcalà de Xivert.

Fou el pare de Lluís Planes i Domingo (València, 1765 – 1799)  Pintor. Fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella. Fou acadèmic de Sant Carles. Destacà com a retratista.

Planes, Llorenç

(Costoja, Vallespir, 29 març 1945 – Sant Nazari, Rosselló, 4 desembre 2016)

Escriptor. Enginyer agrònom, fou professor al Liceu agrícola de Tesà (Rosselló) i responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (Conflent).

Ha publicat El petit llibre de Catalunya-Nord (1974), edició ampliada el 1978 en col·laboració amb la seva dona, Montserrat Biosca, i ha dirigit Els vins del Rosselló (1980). Ha col·laborat en diversos periòdics (especialment “La Falç”, entre 1970 i 1978) amb el pseudònim de Pere Petit.

Planes, Jeroni

(Inca, Mallorca, vers 1564 – Valldemossa, Mallorca, 1635)

Predicador. Vestí a València l’hàbit observant; fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde (1622) a la monarquia hispànica. El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa.

Els seus sermons sobre Ramon Llull, Caterina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624.

Planes, Isidor

(Puçol, Horta, segle XVII – València, 1729)

Cronista. Doctor en teologia. Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitencier del Col·legi de Corpus Christi de València.

Deixà dues relacions de fets esdevinguts a la ciutat i Regne de València, una de mitjan segle XVII al 1727 (Repertorio de varias y raras cosas) i una altra del 1705 al 1729 (Sucesos fatales).

Planes, Dalmau *

Veure> Dalmau Sesplanes  (astrònom i astròleg català del segle XIV).

Planas -varis bio-

Antoni Planas  (Illes Balears, segle XIX)  Advocat. Germà de Damià. És autor de diversos escrits de caràcter jurídic i d’un estudi genealògic sobre la família nobiliària dels Pax.

Damià Planas  (Illes Balears, segle XIX)  Escriptor i advocat. Germà d’Antoni. Publicà, el 1844, uns Elementos de filosofía moral y religiosa.

Lleonard Planas  (Palma de Mallorca, 1722 – 1813)  Llatinista. És autor de Cesaraugusta fortitudinis speculum, poema inspirat en la resistència de Saragossa contra l’exèrcit napoleònic, i d’altres escrits també en llatí.

Plana i Castillon, Josep

(Benavarri, Ribagorça, 1717 – Tarassona, Aragó, 1795)

Bisbe. Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca. El rei li concedí un benefici a la Seu d’Urgell (1753) i l’ardiaconat de Ledesma (1758) a la catedral de Salamanca, d’on fou vicari general i provisor. Bisbe de Tarassona (1766).

És autor d’alguns escrits pastorals i d’una concòrdia sobre l’impost de l’excusat (1777).

Plana, Antoni

(Sant Esteve de Llitera, Llitera, segle XVIII – segle XIX)

Tractadista político-econòmic. Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa. Estudià a Osca i Saragossa.

Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó (1814, 1820) i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts (1820).

Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla (1785) d’Ignacio Jordán de Asso y del Río.

Plaça, Joan

(València, vers 1525 – 1603)

Metge i botànic. Catedràtic de botànica a la Universitat de València (1567-83) i corresponsal del botànic francès Charles de Lécruse (autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatorum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça).

Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica: In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes.

H. Ruiz i J. Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia, de la família de les compostes.

Pla i Mompó, Vicent

(València, 16 febrer 1877 – 6 juny 1951)

Escriptor. És autor de l’obra Massa tard i d’algunes altres escrites en castellà, com el recull Cuentos e historias (1916) i les novel·les Por Pascua florida i Diva Augusta.