Arxiu de la categoria: Biografies

Polo de Bernabé i Borràs, Josep

Deixa un comentari

(Quartell, Camp de Morvedre, 12 desembre 1812 – Vila-real, Plana Baixa, 4 octubre 1889)

Polític i agricultor. Fou tinent d’alcalde de València (1843), diputat (1846-58 i 1859-78), secretari i vice-president del Congrés i l’any 1881 fou nomenat senador, càrrec que més tard obtingué com a vitalici. Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal. Es distingí per les seves intervencions proteccionistes.

Propietari d’hisendes agrícoles, introduí noves varietats de fruites (com el mandariner i intentà el cultiu del canyamel) a l’Horta valenciana, i fou un dels pioners en l’ús d’adobs inorgànics i en l’exportació de taronges.

Polo, Gaspar Gil *

Deixa un comentari

Veure> Gaspar Gil i Polo  (poeta i jurista valencià, 1516-91).

Pol i Juan, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1875 – 1933)

Polític republicà i folklorista. El 1899 era secretari del Centre d’Unió Republicana de Palma. El 1917 participà en el Bloc Assambleista i tingué una actitud propera al regionalisme.

Com a folklorista publicà Tornada de Sa Tafona (1916), De Mallorca. Costumbres, recuerdos y curiosidades (1915-16) i Folklore musical mallorquín (1926).

Pol, Bernat Joan

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)

(o Poll) Jurista i doctor en drets. Fou regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller del rei Felip II.

És autor de les Noves ordinacions, estils i pràctica, així en les causes que poden evocar-se a la Reial Audiència, per sa Majestat instituïda i erigida, altament anomenada de la Rota, en la ciutat i regne de Mallorca (1618). Aquesta obra fou reimpresa al llibre Ordinacions, d’Antoni Moll (1663).

Població, Joan Martí

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Humanista. Residí a París des del 1509. Amic de Lluís Vives, aquest l’elogia prop d’Erasme com a excel·lent matemàtic i humanista.

Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V. Fou professor al col·legi de França.

Publicà De usu astrolabi compendium (París, 1514, 1527, 1546, 1556).

Plomer i Vaquer, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1687 – 1743)

Frare agustí. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic de filosofia a l’Estudi General de Mallorca. Fou prior i visitador.

És autor d’uns Apuntes y noticias para formar una crónica de los conventos de agustinos de Mallorca y de sus varones ilustres.

Plasència i Valls, Joan Baptista

1 Resposta

(Benaguasil, Camp de Túria, 21 abril 1816 – València, 1855)

Compositor i organista. Format el Col·legi del Patriarca de València, fou organista d’aquesta institució del 1842 al 1848, any en què va anar a París.

Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor (1855). Les seves obres més cèlebres en el camp religiós són un Himne a Sant Maur i un Veni Creator, per a orgue.

Foren germans seus:

Lambert Plasència i Valls  (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 – València, 1894)  Compositor. Fou infant de cor al Col·legi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies. El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Col·legi del Patriarca. Escriví una convivium.

Marià Plasència i Valls  (Benaguasil, Camp de Túria, vers 1815 – València, 1875)  Músic. Succeí al seu germà Lambert com a mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi. És autor de música religiosa. Fou el pare de Joan Baptista Plasència i Aznar.

Plasència i Aznar, Joan Baptista

1 Resposta

(València, 1862 – Ulldecona, Montsià, 13 setembre 1897)

Músic. Fill de Marià Plasència i Valls, estudià al Conservatori de València i fou organista de les esglésies de Sant Bartomeu i de Corpus Christi.

Deixà nombroses misses, com la coneguda amb el nom de Les campanades, un Miserere, dos Magnificat, alguns motets i una Cançoneta.

Plantalamor i Massanet, Lluís

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1949 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca.

Ha excavat a les Balears (Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana) i les Pitiüses (Ca na Costa, Can Sargent) i col·labora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria.

Ha publicat, entre altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Mallorca i el seu marc cultural (1991), tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990.

És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins.

Planes i Bernat, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – 23 agost 1914)

Antiquari i arqueòleg. Pioner de l’arqueologia mallorquina del segle XIX. Informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear.

Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important col·lecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lul·liana.