Arxiu de la categoria: Biografies

Ponç i Piquer, Antoni

(Begís, Alt Palància, 28 juny 1725 – Madrid, 4 desembre 1792)

Viatger i acadèmic. Després de doctorar-se en teologia a València, va traslladar-se a Madrid (1746), on estudià belles arts. L’any 1751 anà a Itàlia, on s’interessà per les excavacions d’Herculà. En tornar a Espanya, pintà per encàrrec de Carles III de Borbó una sèrie de retrats d’escriptors espanyols per a El Escorial.

Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767) fou encarregat de visitar les seves cases a Andalusia per recollir-hi material artístic. D’aquest viatge sorgí l’obra Viaje de España (1771-94), una detallada guia de l’art espanyol, d’esperit típicament il·lustrat, que arribà als 18 volums.

Publicà i il·lustrà amb notes el manuscrit de Felipe de Guevara Comentarios de la pintura. L’any 1776 fou nomenat secretari de l’Academia de San Fernando. També és autor de Viaje fuera de España (1785-92).

Ponç, Vicenç

(Palma de Mallorca, 1595 – 1681)

Historiador i erudit. Dominicà (1613), completà la seva formació a Oriola (1618-23). A Mallorca es dedicà a la investigació.

Deixà inèdites obres biogràfiques, de temes històrics, etc, com Historia… del convento de Sant Domingo de la ciudad de Mallorca desde el año 1231 hasta el de 1672, seguida de la història de la resta de convents mallorquins.

Ponç, Joaquim

(Maó, Menorca, 1780 – 1838)

Pedagog. El 1808 representà Menorca a la junta suprema de govern de Mallorca. Fou individu de l’Academia de Historia (1819).

Deixà manuscrits diverses obres sobre la història de Menorca i publicà Cartilla y silibario para la escuela pública… (1850, 1855), de la qual hi degué haver una primera edició en català.

Pompià, Ramon de

(Rosselló, segle XIII)

Veguer del Rosselló. Tenia en comanda el castell d’Hostoles. Devers el 1257 fou ferit defensant la fortalesa, que resultà expugnada per un baró turbulent, Guillem Galceran de Cartellà, temps a venir heroi a la guerra de Sicília.

Pomares i Monleón, Manuel

(Alacant, 1904 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 28 novembre 1972)

Escriptor i advocat. Publicà a Alacant les seves obres titulades Voces de voceros (1929) i Delincuencia política (1929), a més de la novel·la El eterno sendero (1934).

Pomar i Salamanca, Artur

(Palma de Mallorca, 1 setembre 1931 – Barcelona, 26 maig 2016)

Jugador d’escacs. Jugador precoç, aconseguí fama per les seves victòries sobre mestres de reconeguda vàlua.

Campió d’Espanya a quinze anys, el 1954 assolí el títol de Mestre Internacional i el 1962 el de Gran Mestre Internacional. Des del 1958 va defensar el primer tauler d’Espanya a les Olimpíades d’escacs, i va obtenir resultats molt equilibrats davant els millors jugadors del món.

Pomar i Llambias, Jaume

(Palma de Mallorca, 29 juliol 1943 – 10 juliol 2013)

Escriptor i periodista. Ha publicat el recull de poemes Tota la ira dels justos (1967), Premi Ciutat de Palma de Poesia 1966.

També s’ha dedicat a l’assaig. Col·laborà a “Tele/eXprés”.

Pomar i Juan, Antoni

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1927 – 14 desembre 2017)

Dibuixant i pintor. Joier de professió. La seva pintura ha evolucionat de l’expressionisme a l’informalisme.

Pomar i Fuster, Jaume

(Palma de Mallorca, 1868 – 1910)

Pedagog. Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1892). Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural.

Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana. Publicà obres de crítica històrica i literària (El arte y la ciencia, 1889; El último antipapa, 1899; Reyes y príncipes santos…, 1907, etc) i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904).

Polo y Peyrolón, Manuel

(Cañete, Castella, 11 juny 1846 – València, 28 març 1918)

Escriptor i polític. Membre del partit carlí, des del 1889 fou representant a corts per València i senador.

Entre les seves obres de caràcter polític destaquen Pepinillos en vinagre (1891), La intervención de la masonería en los desastres de España (1904) i Anarquía fiera mansa (1908).

Com a novel·lista conreà el costumisme i es mostrà contrari al naturalisme. Publicà també les narracions Los mayos (1879) i Sacramento y concubinato (1884).