(Palma de Mallorca, 16 febrer 1910 – 23 febrer 1970)
Advocat i polític. Membre del partit regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Palma durant la República. Advocat de prestigi i especialista en dret foral balear, fou degà del Col·legi d’Advocats de Balears en 1956-61.
Relacionat amb l’oposició demòcrata-cristiana al franquisme, participà en la reunió de Munic de 1962, després de la qual fou desterrat a les Canàries.
Fou el pare de Fèlix Pons i Irazazábal.
(Palma de Mallorca, 14 setembre 1942 – 2 juliol 2010)
Advocat i polític. Fill de Fèlix Pons i Marquès.
Diputat pel PSOE des del 1977. Ministre d’Administració Territorial (juliol 1985 – juliol 1986) en el govern socialista de F. González, després fou president del congrés de diputats durant tres legislatures (1986-96); en cessar del càrrec es retirà de la vida política.
(Vilafranca, Ports, 27 novembre 1955 – València, 25 març 1999)
Actor. Treballà en teatre, cinema i televisió. En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata, que el consagrà com a actor, Terentius, Puja’t al carro, sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo, homenatge a Eduard Escalante.
En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez, dirigida per Berlanga. Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil.
És considerat l’introductor del teatre en l’ensenyament a Castelló de la Plana, tant a l’escola com a la universitat. Creà diverses companyies de teatre a Castelló, com la Xula Companyia de Comèdies.
(Palma de Mallorca, 1853 – 1922)
Polític, historiador i arxiver. Director d'”El Eco de la Juventud” (1869), “El Comercio” (1880), “La Autonomía” (1883), “Las Baleares” (1890), “El Liberal Palmesano” (1896) i “El Ideal” (1910). Fou membre de nombroses corporacions.
Entre la seva copiosa producció historiogràfica cal destacar Dictamen sobre los varones ilustres de Mallorca, Guía municipal de Palma, Jaime II el Desdichado, Documentos referentes a la historia del reino de Mallorca, Ramon Llull, apòstol de l’amor, El dret foral i autonomista de Mallorca, Historia de la prensa balear: catálogo de los periódicos publicados en estas islas, sus directores y redactores, etc.
(es Migjorn Gran, Menorca, 12 desembre 1768 – Maó, Menorca, 9 juliol 1855)
Religiós franciscà observant. Fou predicador general i definidor del seu orde.
Escriví, entre altres obres, Nuevo método para aprender… la lengua latina (1812-14), Compendio de las escelencias del puerto de Mahón en versos latinos… (1819) i un Resumen de los empleos y ejercicios literarios del infatigable maonés el Dr. D. Juan Ramis i Ramis (1919).
(s’Alqueria Blanca, Mallorca, 1 febrer 1928 – Manacor, Mallorca, 6 abril 2024)
Narrador i erudit. Llicenciat en filologia romànica, des del 1981 fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles a l’Institut Berenguer d’Anoia, d’Inca (Mallorca).
Ha obtingut el premi Ciutat de Palma de novel·la amb El poble (1964) i el premi Ciutat de Manacor amb Cèdules personals (1967). El 1981 publicà Quatre narracions, contes premiats a diferents indrets.
Col·laborà a diverses revistes amb treballs de caràcter històric, folklòric, bibliogràfic, etc. En col·laboració ha redactat una Guia bibliogràfica de llengua i literatura catalana per a les Illes Balears (1981).
(Carcaixent, Ribera Alta, 3 novembre 1861 – 6 setembre 1899)
Bibliògraf i arabista. D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid (1885). El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid.
La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles (1897). Des del 1887, publicà regularment articles sobre la història del País Valencià a la revista valenciana “El Archivo”.
Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra d’Ibn Tufayl, Hayy ibn Yaqzän (1900).
Veure> Bernat Joan Pol (jurisconsult i doctor en drets mallorquí, segles XVI-XVII).
Nom amb que fou conegut el motociclista català Alfons Pons i Esquerra (1959- ).
(Los Corrales, Plana d’Utiel, 2 novembre 1912 – Madrid, 16 juny 1972)
Torero. Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València (1935) de mans de Rafael El Gallo, confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda. Amb el nom de Rafaelillo, féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus.
