Arxiu de la categoria: Biografies

Ponsich i Rondes, Pere

4 Respostes

(Perpinyà, 14 febrer 1912 – 23 desembre 1999)

Historiador i arqueòleg. Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes; en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit.

Es dedicà al periodisme en el diari “Le Roussillon” i, amb Marcel Durliat, fundà la revista “Les Études Roussillonnaises” (1951-57), d’història i arqueologia mediterrànies. Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca.

Fou membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès, i un dels organitzadors de les Jornades Romàniques de Cuixà (des del 1969). També fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ha publicat estudis i articles d’història medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres.

Ponseti i Prats d’Aledo, Bernardí Josep

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1833 – segle XIX)

Escriptor. Col·laborà al “Correo de Menorca” i a l'”Eco de Menorca” i a altres publicacions de Madrid, Palma de Mallorca i Barcelona.

Traduí al castellà novel·les de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros (1857), Resumen histórico del canto (1858), Memoria sobre la Agricultura romana (1858), Educación de la mujer (1859) i La marquesa de Sévigné (1859).

Ponseti, Ignasi *

Deixa un comentari

Veure> Ignasi Vives i Ponseti  (metge menorquí, 1914-2009).

Pons-Estel, Jaume

Deixa un comentari

(Campanet, Mallorca, 1793 – Palma de Mallorca, 1862)

Frare mercenari. Tingué fama com a orador sagrat. És autor d’estudis històrics referents al seu orde.

Pons i Trainier, Simona *

Deixa un comentari

Poetessa rossellonesa més coneguda pel pseudònim de Simona Gay (1898-1969)

Pons i Trainier, Josep Sebastià

11 Respostes

(Illa, Rosselló, 5 novembre 1886 – 25 gener 1962)

Escriptor. Germà de la poetessa Simona Gay. Professor de la universitat de Tolosa, fou membre corresponent de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva poesia evolucionà des d’un ruralisme local fins a un universalisme, que té l’arrel en les essències del Rosselló (monuments, tarannà, paisatge), i un cert aire ombrívol i de desencís, i alhora d’atracció, davant la vida.

Els seus llibres de poemes són Rosa i xiprers (1911), El bon pedrís (1919), L’estel de l’escamot (1921), Canta perdiu (1925), L’aire i la fulla (1930), Cantinela (1937), Conversa (1950) i Cambra d’hivern (1966).

Peces de teatre popular, poètic o històric són La font de l’Albera (1922), Amor de pardal (1923) i El singlar (1928). També és autor de les proses poètiques Llibre de les set sivelles (1956) i de l’important estudi sobre La littérature catalane au Roussillon au XVIIº et au XVIIIº siècles (1929).

La llengua de Pons és una extraordinària fusió de formes dialectals amb el català literari. És considerat, dins un corrent simbolista que tanmateix aferra la realitat, el primer poeta de la Catalunya Nord.

Pons i Samper, Josep

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1855 – Madrid, 1930)

Metge i escriptor. Residí a Madrid.

Publicà els volums poètics Flores marchitas (1884), Fibras que laten (1885), No hay corona sin espinas (1892), La razón cantada (1911), El país natal (1910), Pleamar (1924), la llegenda en prosa La caída de un coloso (1894) i el drama El bastardo (1918).

Pons i Pons, Damià

2 Respostes

(Campanet, Mallorca, 22 octubre 1950 – )

Historiador de la literatura, crític i poeta. Llicenciat en filologia catalana, professor universitari i catedràtic d’institut.

Com a erudit ha publicat diversos treballs sobre cultura i societat a Mallorca a la fi del segle XIX i primer terç del XX. També ha exercit amb assiduïtat la crítica literària en la premsa i ha estat animador dels grups poètics joves mallorquins, sobretot en la primera meitat de la dècada del 1970. Ha escrit llibres de poesia.

El 1999 fou nomenat conseller d’educació i cultura del Govern de les Illes Balears.

Pons i Pastor, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1888 – 1976)

Historiador i eclesiàstic. Gran investigador de la història de Mallorca, pertanyia a l’Institut Històric de Provença i al CSIC. Col·laborà a “Hispania” i a d’altres revistes especialitzades.

Edità alguns textos històrics: el Menyspreu del món, de Francesc d’Olesa i Santmartí, les Constitucions e ordinacions del Regne de Mallorca (segles XII-XIV), el Dietari del doctor Joaquim Fiol (1782-88).

Publicà treballs històrics, com els Pregons del segle XVI a Mallorca, Dos estatuts del govern de Mallorca (1398-1440), Règim polític de Mallorca del segle XIV, Biografia de Pere d’Alcàntara Peña, Ordinacions gremials (segles XIV-XV), Los judíos del reino de Mallorca durante los sigles XIII y XIV (dos volums, 1957-60), el llibre de divulgació Historia de Mallorca (dos volums, 1963-65) i la novel·la Besllums (1951), on reconstrueix el llenguatge del segle XVI a Mallorca.

Pons i Marquès, Joan

1 Resposta

(Sóller, Mallorca, 28 setembre 1894 – Palma de Mallorca, 3 gener 1971)

Escriptor i erudit. Fou un dels puntals del mallorquinisme literari, des d’un angle històric i d’erudició. Especialitzat en arxivística, publicà estudis sobre lletres catalanes -especialment sobre Joan Alcover i Costa i Llobera– i dirigí “La Veu de Mallorca” i “Almanac de les Lletres”.

Poeta classicitzant, deixà versos sense aplegar en volum i publicà, en canvi, els breus assaigs Ideari de Joan Alcover (1954) i Joan Estelrich en el record d’un contemporani (1966).