(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Sobresortí a la defensa del castell de Benasc (1709).
Fou nomenat sergent major del regiment de fusellers de Segimon Torres.
Era a Barcelona durant el setge, on morí resistint al convent de Sant Agustí quan aquest sofrí el darrer assalt enemic.
(Reus, Baix Camp, 1864 – 1942)
Escriptor.
Estrenà teatre de caire popular, com Errà el tiro (1886), Entre dos focs (1887) i El marit de donya Pona (1888).
Com a poeta concorregué amb èxit a diversos certàmens i publicà dues obres teatrals en col·laboració amb Lluís Quer i Cugat.
(Barcelona, 13 setembre 1828 – Madrid, 7 gener 1895)
Economista i advocat. El 1853 es traslladà a Madrid, on començà la seva campanya en pro de les idees lliurecanvistes.
Va ocupar successivament la càtedra d’economia política i dret administratiu a la Universitat de Santiago (1854), la d’història de comerç a l’Escola Superior de Madrid i la de dret marítim i història mercantil a la Universitat Central.
Deixeble i amic de Laureà Figuerola, va ésser sotssecretari del ministeri de Finances quan aquest ocupà la cartera (1869), fou conseller d’Estat i d’Instrucció Pública (1891) i membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas.
(Barcelona, 1928 – 26 setembre 1994)
Escultor.
Lligat a l’avantguarda barcelonina de la postguerra, col·laborà en la decoració teatral de l’obra Paracisi, de Rabaseda (1952), i de La Jugada, de Joan Brossa (1960).
Dedicat fonamentalment a l’escultura des del 1953, emprà de primer la canya i després el fibrociment com a materials base.
En 1969-71 residí a l’Equador, on s’interessà per la plàstica precolombina.
Després d’una etapa abstracta la seva obra derivà cap a formes vagament zoomorfes i vegetals.
(Madrid, 1845 – Badalona, Barcelonès, 1931)
Polític republicà.
El 1896 s’instal·là a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898.
Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble (1908) i regidor des del 1909, reelegit el 1913.
(Barcelona, 1944 – )
Arqueòleg. Ha estat conservador (1971-85) i director (1982-84) del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i director de les excavacions entre el 1985 i el 1992. Membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS.
Ha excavat a Albintimilium (Itàlia), a Càrtago (Tunísia), a la factoria fenícia de Toscanos (Màlaga) i en diferents jaciments ibèrics. La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre.
Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode (1978) i, en col·laboració amb R. Marcet, Empúries (1988), síntesi de nombrosos treballs sobre la ciutat grecoromana.
(Barcelona, 1840 – 1933)
Escriptor. Fou professor de llatí.
Creador dels opuscles de propaganda catòlica “Biblioteca Popular”. Després fundà, també a Barcelona, la “Revista Popular”.
S’establí al Perú, on visqué molts anys; hi fundà la “Revista Católica” i publicà Los pueblos del Perú (1908).
En tornar, edità Memòries i records (1927).
(Barcelona, 8 juny 1856 – 11 juny 1891)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i fou deixeble de Jeroni Suñol.
Del 1879 al 1883 visqué a Roma, on anà pensionat. Obtingué segones medalles a Madrid en 1878 i 1884.
És autor de bustos remarcables i de petites obres de caràcter anecdòtic.
(Barcelona, 7 setembre 1886 – París, França, 1959)
Pintora. Mare del pintor Antoni Clavé i Sanmartí. De vocació tardana, exposà amb èxit a París, on residia, a Anglaterra i a Suïssa.
El seu estil s’acosta a la pintura fauvista. Fou autora, també, d’obres de ceràmica i gravats.
(Barcelona, 6 setembre 1821 – 13 gener 1900)
Metge homeòpata.
Inicialment es dedicà a la cirurgia, però aviat es decantà cap a la medicina homeopàtica; és l’introductor de les doctrines de Hahnemann a Barcelona. Participà en el Congrés Homeopàtic de París (1889).
Inicià la publicació de la “Revista de la Doctrina Homeopática” (1850) i de la “Revista de Homeopatía” (1890).
Fou el pare del polític Domènec Joan Sanllehy i Alrich.
