Arxiu de la categoria: Biografies

Sentmenat i de Ribes -germans-

2 Respostes

Pere (V) de Sentmenat i de Ribes  (Catalunya, segle XIII – 1326/28)  (dit el Cavaller)  Acompanyà Jaume II a Roma (1298). Assistí al setge d’Almeria i a la guerra contra Granada. Es casà amb Saurina de Torrelles, neboda de Guillem de Torrelles, bisbe d’Osca. Foren pares de Francesc (I) i de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles.

Ramon de Sentmenat i de Ribes  (Catalunya, segle XIII – Granada, Andalusia, 1308/10)  Nét de Pere (III) de Sentmenat. Governador de Càller i Goceà. Morí en la guerra contra Granada. Sembla que fou el fundador de la línia dels senyors de Campsentelles i del castell-cartoixa de Vallparadís de Terrassa. Fou el pare de:

  • Galceran de Sentmenat i de Centelles (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Campsentelles fou adquirit pel seu matrimoni amb Sibil·la de Marata. El seu rebesnét fou:

Jofre de Sentmenat i de Vilafranca (Catalunya, segle XIV – 1443)  Comprà Vallparadís (1432). Fou avi de:

Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol (Catalunya, 1480 – 1538)  Es trobà a la defensa de Perpinyà (1543) i el 1496 s’uní en matrimoni amb Isabel Maria de Sentmenat, la pubilla de la línia principal d’aquest llinatge.

Sentmenat i de Requesens, Aleix de

1 Resposta

(Barcelona, vers 1600 – vers 1670)

Polític. Nebot de Joan (II) de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III (1609), però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec. Fou capità de la Coronela de Barcelona (1634).

En iniciar-se els conflictes amb Felip IV, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb M. d’Espenan, governador francès de Leucata. Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat.

Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de Garay, fou alliberat, ja en plena guerra, en un bescanvi de presoners.

Lluità contra Felip IV a Barcelona, a l’Ebre i al front de Lleida i féu d’enllaç entre la generalitat i el Consell de Cent.

Sentmenat i de Perapertusa, Francesc (II) de

2 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1623 – 24 juliol 1669)

Mestre de camp d’infanteria. Germà de Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa.

El 1645 es casà amb la pubilla Emerenciana de Toralla i de Gassol, que li aportà la varvassoria de Toralla i les senyories de Miralles, Erinyà, la Pobleta de Bellveí, Perabruna i Sant Marc.

Foren pares de:

  • Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla  (Catalunya, 1650 – 1724)  Militar. Capità de cuirassers, el 1691 fou creat marquès de Sentmenat. Es casà (1696) amb l’hereva dels Agulló, marquesos de Gironella. Llur fill gran fou Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló i l’altre Menna de Sentmenat i d’Agulló.
  • Ramon de Sentmenat i de Toralla  (Catalunya, segle XVII – 1713)  Comanador de Vallfogona a l’orde de Sant Joan. Té incoat procés de beatificació.

Sentmenat i de Peguera, Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, vers 1358 – Barcelona ?, vers 1448)

Cavaller i senyor del castell de Santa Fe. Fill segon de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles. Fou camarlenc de la reina Violant de Bar.

Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I (1393), que el recompensaren amb la senyoria de Palagonia (1396) i la castlania de Tavi (1398).

El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu; el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu.

El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals i fou l’avi de Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà i de Maria Anna de Sentmenat i de Pau  (Catalunya, segle XV), la qual aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau.

Foren germans seus:

Ramon de Sentmenat i de Peguera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Senyor de Campsentelles. Algú el fa originari de la línia de Campsentelles i Vallparadís.

Pere (VI) de Sentmenat i de Peguera  (Catalunya, segle XIV – 1435)  Conseller de Martí I i majordom de la reina Maria. Estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat de Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill fou:

Berenguer de Sentmenat i de Gualbes (Catalunya, segle XV), el qual fou pare de:

  • Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fou el pare de Francesc i Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà.
  • Ramon de Sentmenat i de Xetmar  (Catalunya, segle XV)  Caigué presoner dels genovesos a la batalla de Ponça (1435). Fou l’iniciador de la línia del Rosselló, extingida al segle XVII.

Sentmenat i de Mercader, Ramon de

2 Respostes

(Barcelona, 11 abril 1903 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 gener 1972)

Actor cinematogràfic. Enginyer. Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas.

Fou un dels galans més populars d’abans de la guerra civil en films com Mercedes (1933), Sor Angélica (1934) de Francesc Gargallo -la seva revelació-, Incertidumbre, El secreto de Ana Marís (1934), El 8º mandamiento, Ud. Tiene ojos de mujer fatal i La milloná (1936).

Sentmenat i de Lanuza, Ramon de

1 Resposta

(Barcelona, 1596 – 11/feb/1663)

Eclesiàstic. Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Castelldosrius.

Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic (1639). Prengué possessió del bisbat el 1640.

En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos. Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu. El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses; per això el seu vicari general, d’acord amb ell, llançà una solemne excomunió contra ells.

El 1654 fou preconitzat per al bisbat de Barcelona, del qual prengué possessió el 1655. En aquesta ciutat desplegà una forta activitat pastoral per reparar els efectes de la llarga lluita soferta.

Foren germans seus:

Antoni de Sentmenat i de Lanuza  (Catalunya, segle XVII – 1640)  Noble. Serví a les guerres contra França. en 1639 era governador de la plaça de Cotlliure. Hi féu canonejar, per imposar ben dràsticament l’ordre, grups de soldats espanyols que es barallaven entre ells. El seu hereu traspassaria el mateix any, essent solter. Per aquesta raó la baronia de Dosrius anà al seu germà Galceran.

Galceran de Sentmenat i de Lanuza  (Barcelona, segle XVII – Roma, Itàlia, 1663)  Canonge i vicari general de Barcelona. El 1643 fou expulsat pels francesos.

Enric de Sentmenat i de Lanuza  (Catalunya, segle XVII – 1652)  Baró de Dosrius. Es casà dues vegades, la segona d’elles (1643) amb la seva cosina germana Maria de Lanuza i de Raset, que li aportà la casa de Raset. El 1646, a la mort del seu germà Galceran, n’heretà la baronia. Fill seu fou Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

Sentmenat i de Cartellà -germans-

2 Respostes

Eren fills de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar.

Francesc de Sentmenat i de Cartellà  (Catalunya, segle XV)  Fou conseller de Joan II i vice-almirall de Castella (1466).

Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà  (Catalunya, 1464 – segle XV)  Traspassà per enllaç la baronia de Dosrius i les senyories de Fals i Canyamars a la línia principal del llinatge.

Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà  (Catalunya, 1462 – segle XV)  Es casà amb la pubilla de la línia de Dosrius. Només tingueren una filla:

  • Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat (Catalunya, segle XV)  Aportà l’herència de la línia principal a l’hereu de la de Vallparadís de Terrassa, Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol. Tingué dos fills: Jaume (I) i Enric de Sentmenat i de Sentmenat.

Sentmenat i de Copons -germans-

3 Respostes

Eren fills de Josep de Sentmenat i d’Oms.

Maria Teresa de Sentmenat i de Copons  (Barcelona, 17 juny 1749 – Palma de Mallorca, 9 gener 1812)  Dama. Muller de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas. Menà una important tasca benèfica a Cuba protegint i millorant hospitals i ajudant a la construcció d’esglésies.

Pere de Sentmenat i de Copons  (Catalunya, 1753 – 1817)  Marit de l’hereva Raimunda de Puiggener-Orís i de Boïl, baronessa d’Orís, senyora de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília de Voltregà, Sant Hipòlit i Torelló. Llur néts foren Carles i Pere Carles de Sentmenat i de Riquer.

Ramon de Sentmenat i de Copons  (Peníscola, Baix Maestrat, 17 octubre 1754 – l’Havana, Cuba, 18 agost 1840)  Brigadier. S’establí a l’Havana, on fou un dels fundadors de la Sociedad Patriótica i inicià la branca de Cuba (Castelldosrius), que fou continuada pels seus fills:

  • Antoni de Sentmenat i de Zayas  (l’Havana, Cuba, segle XIX – 1864)  Coronel. Fou (1845) el primer president de la Sociedad Filarmónica de Cuba.
  • Francesc de Sentmenat i de Zayas  (l’Havana, Cuba, segle XVIII – Mèxic, 1844)  Militar. Fou general. Condemnat a mort el 1829, però absolt, per formar part de la conspiració de l’Águila Negra; passà a Nova Orleans, on conspirà contra Cuba i Mèxic, i morí afusellat en aquest país, on havia desembarcat per envair-lo.

Sentmenat i de Clariana-Seva, Francesc (IV) de

1 Resposta

(Catalunya, 1764 – 1845)

Fill de Joan Antoni (I) de Sentmenat i de Boixadors, i de Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner.

Heretà també el patrimoni dels Meca, els Guimerà i els Cardona-Rocabertí (marquesat de Ciutadilla, baronies d’Abella, Vilaür, Sant Mori i Castellar del Vallès).

Fou regidor de Barcelona (1805) i vengué el castell-cartoixa de Vallparadís (1830) als Mauri.

El seu fill fou Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga (Catalunya, segle XIX – 1884)  Militar. Fou brigadier, vicepresident de la junta d’agricultura (1848) i senador (1851), elevat a la dignitat de gran d’Espanya el 1880. Fou pare de Ramon Maria (I) de Sentmenat i Despujol.

Sentmenat i de Cartellà, Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, 21 abril 1734 – Aranjuez, Castella, 14 abril 1806)

Eclesiàstic. Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms.

Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal (1789) i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada.