Arxiu de la categoria: Biografies

Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de

2 Respostes

(Barcelona, 1633 – 1717)

Polític i militar. Germà de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa. Baró de la Roca i marquès de Torrelles.

Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, participà en el combat de Montjuïc (1705) contra les tropes de Felip V. Exercí el càrrec suprem en l’administració de justìcia.

El 1713 prengué part activa en la resistència contra els filipistes, i, essent membre de la Junta especial assessora del mariscal Villarroel, participà en les reunions del govern provisional.

Després de la derrota, li foren confiscats els béns.

Sentmenat-Torrelles i d’Agulló, Francesc de

1 Resposta

(Barcelona, 2 abril 1697 – 1762)

Noble i poeta. Segon marquès de Sentmenat. Fill i hereu de Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla. Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigil·lografia.

Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la puresa de la llengua catalana.

Havia intervingut, vers el 1721, en debats poètics, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, i el seu germà, el general de l’orde dominicà, fet que demostra l’existència de tertúlies literàries anteriors a la represa de l’Acadèmia.

Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms -germans-

1 Resposta

Eren fills de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

Fèlix de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms  (Palma de Mallorca, 30 desembre 1684 – Gap, Delfinat, França, 1744)  Segon marquès de Castelldosrius. Guanyà el plet contra els marquesos de Moja el 1730. Fou -nomenat pel pare- tinent de capità general del Perú i general governador del presidi d’El Callao (1707-08). Morí essent mariscal de camp de l’exèrcit de l’infant Felip durant la campanya de Savoia. El succeí el seu germà.

Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms  (Palma de Mallorca, 25 desembre 1688 – Barcelona, 12 desembre 1754)  Militar. Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. Succeí el seu germà Fèlix. Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders (1707-10). Tornà a la península el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737. En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill il·lustre de Mallorca. Fou el pare de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà i d’Antoni de Sentmenat i de Cartellà.

Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, Manuel de

2 Respostes

(Barcelona, 27 desembre 1730 – Palma de Mallorca, 14 maig 1796)

Militar. Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l’orde de Sant Jaume (1786). Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms.

Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca (1793-96).

El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i de Torremayor, i foren els pares de:

Sentmenat i d’Oms -germans-

1 Resposta

Eren fills de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

Antoni de Sentmenat i d’Oms  (Catalunya, segle XVII – 1710)  Noble. Fou l’hereu del seu pare, i germà de Fèlix i de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms. Morí cinc mesos després que el seu pare de resultes de les ferides rebudes a la batalla de Saragossa contra els austriacistes.

Josep de Sentmenat i d’Oms  (Lisboa, Portugal, 25 gener 1695 – Barcelona, 23 març 1776)  Militar. Sisè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau, títols que recollí de Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, el qual morí sense fills. Fou tinent general, estigué destinat a Sardenya (1715) i a Sicília (1717), assistí al setge de Gibraltar (1727) i a la guerra de Nàpols (1733) i fou governador de Peníscola (1748-54), Lleida (1756-60) i Cadis (1761) i conseller del suprem de guerra. Fou pare de Maria Teresa, Ramon i Pere de Sentmenat i de Copons.

Sentmenat i Despujol, Ramon Maria (I) de

2 Respostes

(Barcelona, 1829 – 23 febrer 1892)

Fill de Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga. Més conegut com a marquès de Ciutadilla (títol que portà com a primogènit).

Fou dues vegades president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i una de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1877-92).

Diputat per Vic (1867), alcalde de Barcelona (1875-76) i senador de Barcelona (1879).

El seu nét fou Joaquim de Sentmenat i de Sarriera.

Sentmenat i de Torrelles -germans-

1 Resposta

Foren fills de Pere (V) de Sentmenat i de Ribes.

Francesc (I) de Sentmenat i de Torrelles  (Catalunya, segle XIV – 1359)  Senyor de Campsentelles. Heretà del seu pare la castellania de Sentmenat.

Berenguer de Sentmenat i de Torrelles  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller i conseller del rei Alfons III. Rebé d’aquest rei, en 1328, les senyories de Vilamajor i de Cardedeu, on havia de formar-se una nova branca del llinatge. Fou el pare de Pere (VI), de Ramon i de Galceran de Sentmenat i de Peguera.

Sentmenat i de Sentmenat -germans-

1 Resposta

Eren fills de Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol i d’Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat.

Jaume (I) de Sentmenat i de Sentmenat  (Catalunya, segle XVI – vers 1574)  Hereu dels seus pares. Inicià la línia dels marquesos de Sentmenat, heretà els castells de Sentmenat, Fals, Pera, Vallparadís de Terrassa, i fou elevat al grau de noble el 1542. Un fill cabaler seu fou pare d’Aleix de Sentmenat i de Requesens, i el fill gran i hereu fou Joan (II) de Sentmenat i d’Alentorn.

Enric de Sentmenat i de Sentmenat  (Catalunya, segle XVI – 1580)  Fou l’iniciador de la línia dels marquesos de Castelldosrius. Heretà la baronia de Dosrius i Canyamars i obtingué privilegi de noble el 1577. Fou pare de:

  • Galceran de Sentmenat i d’Oms (Catalunya, segle XVI – 1603)  El 1585 heretà del seu oncle matern Antoni d’Oms de Santapau la capitania i alcaidia hereditària dels castells reials de Cotlliure i Sant Elm. Tingué quatre fills cognomenats de Sentmenat i de Lanuza.

Sentmenat i de Sarriera, Joaquim de

1 Resposta

(Barcelona, 1894 – 2 març 1968)

Vuitè marquès de Sentmenat. Nét de Ramon Maria (I) de Sentmenat i Despujol.

Cavaller de Sant Joan, filantrop de la música, fundà l’Associació Òpera de Cambra de Barcelona (1955) per a donar a conèixer òperes inèdites i fou elegit president del Patronat Pro Música de Barcelona.

Conreà també l’escultura.

Sentmenat i de Riquer -germans-

1 Resposta

Eren néts de Pere de Sentmenat i de Copons.

Pere Carles de Sentmenat i de Riquer  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 11 octubre 1846)  Heretà el marquesat de Castelldosrius i la baronia de Santa Pau per mort del cinquè marquès i fou diputat a corts (1845). Es casà amb la marquesa de Moja i de Cartellà, però no tingueren fills i el succeí el seu germà.

Carles de Sentmenat i de Riquer  (Barcelona, 22 desembre 1794 – 1856)  Segon tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona. Fou el besavi de Ramon de Sentmenat i de Mercader.