(Buenos Aires, Argentina, 1916 – Valldoreix, Vallès Occidental, 1998)
Pintor, també conegut per Josep Serrasanta. Deixeble de Sebastià M. de Plaja. Ha residit a Vilamitjana (Pallars Jussà) i a Sabadell.
Ha exposat a Terrassa i, sovint, a Barcelona, individualment i col·lectivament.
S’ha dedicat a paisatge i els temes rurals. Ha conreat també la pintura mural a esglésies de la Catalunya occidental.
(Barcelona, 1905 – 1988)
Dibuixant, esgrafiador i escultor. Conegut com a Ferdinandus Serra. Format a l’acadèmia de les Arts amb Antoni Gelabert i Alart.
Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona (1929-33).
Durant la guerra civil treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols. Restaurà i completà els esgrafiats exteriors del col·legi de l’Art Major de la Seda, a la Via Laietana, una de les obres que li han donat més anomenada.
És autor dels esgrafiats i de les pintures murals de molts edificis privats i públics de Catalunya, en sobresurten les obres pròpies a Piera (1941), Martorell, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Valls. També conreà el fresc.
El seu estil participa indiscutiblement del noucentisme i es basa en la tradició catalana de l’esgrafiat setcentista.
(Rubí, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, 1969)
Arxiver i historiador. Impulsà, juntament amb el rector Josep Guardiet i Pujol, la fundació del Museu Parroquial de Rubí (1924).
Fou el principal col·laborador d’Agustí Duran i Sanpere a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1947), en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals.
És autor d’articles importants sobre Rubí i Sant Cugat del Vallès i escriví una Cronologia dels veguers de Barcelona, 1113-1174.
(Barcelona, 1 maig 1963 – )
Narrador i enigmista.
Creador de passatemps als diaris “Avui” i “La Vanguardia” i expert en enigmística. En aquest sentit ha publicat el llibre Manual d’enigmística (1991) i diverses recopilacions dels seus mots encreuats (1991 i 1994).
En la faceta literària destaca per l’experimentació verbal i l’humor: Línia (1989), L’home del sac (1990), Tres és massa (1992), Contagi (1992) i Mon oncle (1996).
(Vic, Osona, 1944 – )
Escultora i pintora. Establerta a Olot des del 1950, hi estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà pintures per primera vegada l’any 1972.
Posteriorment s’ha dedicat, sobretot, a l’escultura de petit format que treballà amb una progressiva tendència a la simplificació de les formes. La seva temàtica se centra al voltant de la figura humana.
El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 8 maig 1671 – 26 març 1748)
Erudit. Religiós mercedari; posseïa una gran erudició i escriví un gran nombre d’obres històriques plenes d’informacions curioses, anècdotes i costums de l’època.
D’entre elles destaquen Epítome histórico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Señora de Montserrat (1742), Las siete maravillas raras del principado de Cataluña (1745) o Resumen de la vida de los santos y barones insignes de santidad del Principado de Cataluña (1746).
És també de notable interès Lo perquè de Barcelona, obra que no fou publicada fins al 1929 i que mostra un retrat viu i detallat de la vida barcelonina del segle XVIII.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Filòsof. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on gaudí de fort prestigi. Pertanyia a l’Acadèmia dels Desconfiats.
El 1713 se n’anà de Barcelona per evitar de trobar-s’hi durant el setge de les forces de Felip V.
(Roma, Itàlia, 1828 – Barcelona, 1910)
Pintor i pedagog artístic. Format a París.
Fundà una acadèmia particular i fou professor de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Foren deixebles seus, entre altres, Modest Urgell, Josep Lluís Pellicer i els germans Masriera.
Destacà en la pintura de gènere. Fou un dels últims representants de l’escola romàntica catalana.
(Reus, Baix Camp, 17 gener 1902 – Mèxic, 14 juny 1968)
Polític. Estudià comerç i treballà a la FECSA.
S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al PSUC, fou nomenat conseller de proveïments (juny 1937-febrer 1939) de la Generalitat. Fou un dels qui evità la destrucció de Barcelona a la retirada.
Cridat a Rússia, amb Comorera i del Barrio, perquè advocaven per la independència del partit en relació amb el Partido Comunista de España, fou processat i, a la fi, pogué sortir de l’URSS i establir-se a Mèxic.
(Valls, Alt Camp, 26 maig 1859 – Reus, Baix Camp, 1929)
Farmacèutic i polític. Visqué a Reus, on presidí el Centre de Lectura i impulsà nombroses iniciatives.
Publicà articles a diverses publicacions periòdiques, en general sobre temes polítics i econòmics.
