Arxiu de la categoria: Biografies

Serrahima i Bofill, Alfons

3 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)

Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.

Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.

El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill  (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.

Serrahima, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Carmelità calçat. Prior del convent de Barcelona.

Pel setembre de 1822 fou detingut i deportat, com gairebé tots els superiors de cases eclesiàstiques de la ciutat.

Restablert l’absolutisme, escriví Breve relació de lo que succeí en la proclamació de la Constitució dita per malícia espanyola, que es conserva inèdita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Serradell, Bernat

2 Respostes

(Vic, Osona, segle XIV – vers 1445)

Escriptor. Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana (era corder d’ofici), però assolí una folgada situació econòmica.

La seva única obra literària conservada, Testament, en 1.473 versos de codolada, és datada el 1419.

Serraclara i Costa, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 1862 – 1938)

Polític republicà. Germà de Gonçal. Advocat, s’afilià al partit federal orgànic. El 1891 passà al partit centralista de Salmerón.

El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya. Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme.

Formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril de 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament. Fou també tinent d’alcalde.

Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics (aconseguí l’absolució de Ramon Sempau).

Serraclara i Costa, Gonçal

1 Resposta

(Barcelona, 1841 – 2 agost 1885)

Polític republicà federal. Germà de Josep Maria.

Destacà durant la revolució del 1868 i sobretot en ésser elegit diputat el 1869 per Barcelona, que fou el més jove d’aquelles corts constituents.

Intransigent del Club dels Federalistes, col·laborador d'”El Estado Catalán”, intervingué de forma destacada en l’aixecament federal de setembre-octubre de 1869 i poc després en la revolta contra les quintes de l’abril de 1870. Fou llavors condemnat a 12 anys de bandejament.

Pogué tornar el 1873 i, diputat provincial de Barcelona, col·laborà activament en l’intent de proclamació de l’Estat Català del març de 1873.

És autor de La nueva inquisición. Proceso del diputado Serraclara y sucesos ocurridos en Barcelona el día 25 de setiembre de 1869 (1870) i, ensems amb altres, d’El libro del ciudadano (1877).

Serracant i Grañé, Josep

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1854 – segle XX)

Polític republicà. S’uní a Ruiz Zorrilla el 1873 i lluità contra els carlins.

Contribuí al finançament del Centre Republicà de Caldes, d’on fou regidor durant 24 anys i alcalde en 1897-98. El 1903 ingressà a la Unió Republicana, i posteriorment al Partit Radical.

Participant en els fets de la Setmana Tràgica del 1909, fou detingut i empresonat a Montjuïc i Granollers.

Serra i Vileta, Esteve

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era doctor en dret i ciutadà honrat de Barcelona.

Fou diputat reial de la Generalitat de Catalunya. Ocupava el càrrec el 1694, quan recorregué amb els altres diputats diversos llocs del país per fer una lleva de dos mil homes a causa de la guerra amb França. En 1695-96 fou conseller en cap de Barcelona.

Formà part de la delegació tramesa per la Generalitat a Lleida, el 1701, per tal de saludar el nou rei Felip V quan aquest entrà al Principat. Es mostrà partidari del monarca esmentat.

Essent un dels vint-i-un membres de la comissió que deliberà sobre l’admissibilitat d’introduir esmenes, decretades per Felip V, a les còpies arxivades del testament de Carles II, fou un dels quatre que es pronunciaren a favor del desig reial.

Sota el domini de Carles d’Àustria fou pres com a partidari dels borbònics. Li seria concedida la llibertat amb un rescat. El 1713 es refugià a Montserrat, tot escapant de Barcelona.

Després de la caiguda de la ciutat, fou nomenat membre de la nova junta de setze administradors que constituïa el govern municipal de Barcelona durant el primer període d’ocupació borbònic.

Serra i Valls, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1876 – 1955)

Enginyer. Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano. Durant quinze anys treballà als Altos Hornos de Vizcaya. Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians.

Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàl·liques dels palaus de l’Exposició de Montjuic i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat (inaugurat el 1929), la seva màxima realització.

Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà.

Serra i Toneu, Ramon

Deixa un comentari

(Taradell, Osona, 1880 – La Linea de la Concepción, Andalusia, 1943)

Escriptor. Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic. Col·laborà en la premsa comarcal i barcelonina. Fou corrector de “La Veu de Catalunya”.

Publicà els poemes Fruits tardans (1925), la novel·la De mort a vida (1931), les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional.

Serra i Sucarrats, Miquel

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 11 gener 1868 – la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 9 agost 1936)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 i d’on fou professor fins al 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona.

Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914.

Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort.