Arxiu de la categoria: Biografies

Solà-Morales i de Rosselló, Josep Maria de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1905 – 1996)

Advocat i historiador. Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica.

És autor de Le schéma généalogique circulaire (1958), Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc (1964), La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne (1968), La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII (1970), Miscel·lània històrica d’Olot i comarca (1980) i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon (1984).

Foren germans seus:

Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló  (Olot, Garrotxa, 1907 – segle XX)  Diplomàtic.

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló  (Olot, Garrotxa, 1910 – Barcelona, 18 desembre 2003)  Arquitecte. Fou el pare de Manuel i d’Ignasi Solà-Morales i Rubió.

Solà-Morales -llinatge-

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 1828 – )

Família. Formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant.

Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot, començant per:

Josep de Solà i de Morales (Olot, Garrotxa, 1835 – 1905)  Carlí. Formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vice-president de la diputació carlina a Barcelona.

Maria Jesús de Solà i Yuste

Solà i Yuste, Maria Jesús de

Deixa un comentari

(Osca, Aragó, 17 març 1922 – Barcelona, 9 abril 2013)

Pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1942-48).

Participà en diversos Salons d’Octubre barcelonins. Exposà particularment a Barcelona (1949 i 1952), Madrid (1953) i Nova York (1956). Membre del Cercle Maillol, fou sòcia fundadora del grup Lais.

La seva obra, d’un figurativisme estilitzat, ha estat relacionada amb Modigliani.

Solà i Xancó, Alfons Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 abril 1861 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 desembre 1882)

Escriptor i advocat.

Estrenà el drama La creu trencada (publicat el 1884), de to romàntic. És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals.

Fou crític musical de “La Crónica de Cataluña”.

Solà i Vidal, Andreu

Deixa un comentari

(Ripollet, Vallès Occidental, 26 juny 1863 – 25 febrer 1902)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Especial de Pintura de Madrid.

Tingué terceres medalles a Barcelona (1888) i Madrid (1895). Conreà el paisatge i la pintura de gènere.

Solà i Solé, Josep Maria

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 3 juliol 1924 – Barcelona, 3 desembre 2003)

Semitista. Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys. Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington.

Especialista d’epigrafia semítica antiga (sud-aràbic, fenici), estudià inscripcions fenicio-púniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa. Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà.

L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi.

Solà i Seriol, Jaume

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès, 1845 – 1880)

Eclesiàstic. Germà de Baldomer. Fou ordenat el 1870. Era llicenciat en filosofia i lletres.

Fundà el primer col·legi d’ensenyament secundari de Badalona, tasca a la qual col·laborà el seu germà.

Fou conegut pels seus treballs històrics i arqueològics, que iniciaren l’estudi de l’antiga Baetulo.

Li ha estat dedicat un carrer a Badalona.

Solà i Seriol, Baldomer

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 7 febrer 1855 – 25 desembre 1922)

Escriptor. Germà de Jaume. Era metge i doctor en ciències exactes. Presidí el Cercle Catòlic de Badalona. Fundà el 1918 el semanari “Albada”, que dirigí.

Tingué una gran activitat en la promoció d’iniciatives culturals i cíviques en general. Pronuncià nombroses conferències. Les seves poesies figuren el volum pòstum Llum ideal.

Badalona ha dedicat a la seva memòria el nom d’un carrer i una làpida a la casa on nasqué.

Fills seus són els germans Ferran M., Josep i Lluís Solà i Escofet.

Solà i Pairó, Joan

Deixa un comentari

(Llanars, Ripollès, 1933 – )

Veterinari. S’establí a Vic (1960) on fundà una oficina d’assessorament als ramaders. Als anys 1960 impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà.

Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1980-88), dirigí explotacions ramaderes.

Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i col·laborà en la primera diagnosi (1982); és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines.

Solà i Moreta, Fortià

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 1876 – Barcelona, 17 setembre 1948)

Sacerdot, literat i historiador. Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura (1903).

Destinat de vicari a Navarcles (1905), inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort.

De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de santuaris marians: Fucimanya (1911), Cabrera (1915), Puig-l’agulla (1916), el Sòl del Pont, de Roda de Ter (1928), Rocaprevera (1930), el Coll, de Barcelona (1931), Lurda de la Nou (1936); històries de pobles: Navarcles (1910), Sallent (1920), Aiguafreda (1932), Sant Andreu de Llavaneres (1936) i la història en dos volums de Torelló (1947); històries de monestirs i esglésies, com: Sant Benet de Bages (1964), el temple parroquial de Moià (1918), del Carme, de Barcelona (1949), i molts altres treballs i articles sobre imatges marianes, imatges del Sant Crist, goigs, poemes, sobretot religiosos, obretes de circumstàncies, i sobretot la biografia de Josep Torras i Bages, en quatre volums (1935).