Solanic i Bàlius, Rafael

(Barcelona, 3 setembre 1895 – 9 novembre 1990)

Escultor. Format professionalment amb l’escultor Monegal.

Realitzà nombroses experiències en arts menors i atorgà a l’escultura un sentit complementari, decoratiu, de l’arquitectura. Amb una obra serena i clàssica, hereva del modernisme, participà en diverses exposicions i guanyà la primera medalla a l’exposició de les Arts Decoratives de Madrid (1949).

Té excel·lents relleus ceràmics, com els de l’altar major de l’església parroquial de Santa Eulàlia de l’Hospitalet del Llobregat. És l’autor de la llàntia de la Flama de la Llengua Catalana, a Montserrat.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s