(Barcelona, 10 febrer 1892 – 1960)
Pintor i arquitecte. Professor de l’Escola d’Aparelladors de Barcelona.
És autor del mercat d’Horta (1951) i d’algunes construccions a l’Exposició Internacional del 1929. Col·laborà en la construcció dels Magatzems Jorba.
(Catalunya, segle XX – Barcelona, 1966)
Escriptor.
Ja passada la setantena publicà el seu primer llibre de poesia El camí del somni (1964). Un segon llibre, titulat Fantasies líriques, aparegué el 1966 ja com a edició pòstuma.
(Castella ?, segle XI – Catalunya, segle XII)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana Maria Ansúrez. Degué néixer a Castella.
Es casà amb Guillem de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt. Fill seu fou Pere de Cardona, que morí jove.
(Catalunya, vers 1300 – Saragossa, Aragó, 20 octubre 1327)
Comtessa d’Urgell, vescomtessa d’Àger i reina de Catalunya-Aragó. Primera muller d’Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós. Filla de Constança d’Antillon i de Gombau d’Entença, reneboda d’Ermengol X d’Urgell.
Les noces amb l’infant Alfons es van celebrar solemnement a Lleida el 10 de novembre de 1314. Alfons fou comte d’Urgell fins a la mort del seu pare el 1327.
La comtessa firmava documents i encunyava moneda com a sobirana dels seus feus. L’any 1323 va acompanyar Alfons a la conquesta de Sardenya.
Va instituir hereu el seu marit i (en defecte seu) el segon fill Jaume. Morí de part.
(Catalunya, segle XIII)
Dama de la segona meitat del segle, de llinatge desconegut.
Fou la muller de Ramon de Montcada (III a la branca de Fraga, abans de Tortosa). Fill seu fou Guillem (I de Fraga), desè senescal dels regnes.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. De llinatge desconegut i existència poc estudiada.
Potser fou primera muller de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i mare del primogènit d’aquell, Ramon (III de Tortosa-Fraga), casat també aquest amb una Teresa.
La seva existència sembla deduir-se dels termes de la donació reial de Fraga als Montcada, el 1255.
(Verdú, Urgell, 29 setembre 1538 – Barcelona, 10 juliol 1603)
Eclesiàstic i alt funcionari reial. Arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya durant el regnat de Felip III. Va substituir en el virregnat el duc de Feria.
Arribat al poder (1602-03), va afrontar la qüestió dels pedrenyals prohibint-ne la fabricació com a base per extirpar el bandolerisme.
Cal esmentar-ne les obres Arxiepiscopologi de Tarragona i Constitucions provincials Tarraconenses (1593).
(Ontaneda, Cantàbria, 1714 – Saragossa, 1793)
Polític. Fou intendent de l’exèrcit al Principat de Catalunya, càrrec en el qual succeí José Felipe de Castaños. Com aquest, afavorí la Junta de Comerç de Barcelona i l’Acadèmia de Ciències i Arts, que el nomenà membre numerari.
Féu construir una mina que desembocà en el rec Comtal i permeté de regar terres dels termes de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i l’horta del Portal Nou de Barcelona.
La seva imprevisió davant l’escassetat de proveïments provocà els Rebomboris del Pa (1789), per tal d’apaivagar la protesta popular proposà la creació d’una junta (que es constituí sota la presidència del capità general, comte d’El Asalto) que adquirís blat i altres queviures a despeses de la noblesa.
(Catalunya ?, vers 750 – França, 821)
Prelat i humanista. Carlemany li atorgà de primer l’abadia de Fleury, i més tard l’arquebisbat d’Orleans.
Com a legat reial féu un viatge a Occitània i al Rosselló, i reflectí les seves impressions en el poema Paraenesis ad Judices que, juntament amb els seus Carmina, té una gran importància històrica. Afavorí la creació d’escoles parroquials i l’escriptura de manuscrits bíblics.
Escriví diversos tractats teològics, entre ells el De Spiritu Sancto. El seu himne Gloria, laus et honor forma part de la litúrgia del diumenge de Rams.
(Catalunya, segle XI)
Nom que apareix, a manera de signatura, a l’escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica de Sant Joan de Boi (avui al Museu d’Art de Catalunya).
Es presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec -la inscripció apareix en caràcters grecs- i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya.
