Arxiu de la categoria: Biografies

Torruella i Cortès, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 1839 – 15 gener 1898)

Mestre argenter i orfebre. De família humil, aprengué l’ofici a Barcelona i a Sevilla. De tornada s’establí amb el seu germà Josep i produí orfebreria litúrgica, que exportà per tot Espanya.

Popularitzà la joieria d’argent treballada amb el nou procediment de gravat a l’àcid, que, després d’ell, restà en desús, bé que algú n’hagi fet la represa cap a 1950-60, amb esperit contemporani.

Es valgué de models dels millors escultors catalans i de la col·laboració del pintor Josep Presno. A Barcelona deixà notables obres per al culte.

Torroja i Valls, Ramon

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 25 setembre 1894 – Caracas, Veneçuela, 26 setembre 1960)

Pedagog. Dirigí l’Escola Pràctica annexa a l’Escola Normal de la Generalitat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques amb articles sobre pedagogia.

És autor de les obres: La educación moral y cívica en la escuela actual, Dret i civisme, Història de Catalunya, La nostra terra i la nostra història i El llenguatge a l’escola.

Torroja i Ortega, Bernat

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1817 – 1908)

Polític i advocat. Durant la primera guerra carlina lluità contra els carlins fins que el 1840 es doctorà en dret i deixà les armes.

Ocupà diversos càrrecs públics a Reus, d’on fou regidor (1853) i batlle (1885). Fou també elegit conseller provincial (1856), diputat a corts (1858-63) i diputat provincial (1875).

Promogué moltes iniciatives, especialment en les comunicacions ferroviàries de Reus. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1887 i cronista de la ciutat de Reus a partir del 1889.

Torroja, Ramon de

11 Respostes

(Catalunya, vers 1153 – vers 1195)

Noble. Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV.

El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16.000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa.

El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis.

Era casat amb Gaia de Bas. El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament amb el seu cunyat Hug (I) de Bas, els drets d’Agalbursa, germana de Gaia, i muller de Barisó, jutge d’Arborea, contra Pere, fillastre seu. El 1185 moriren Barisó i Hug (I) i aleshores retornà a Sardenya, on mantingué una guerra oberta contra el fillastre Pere, amb l’ajut d’una expedició tramesa pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, emparentat amb els Bas.

En morir Agalbursa, deixà l’herència al seu nebot Hug (II) Ponç, fill d’Hug (I) de Bas, i Ramon de Torroja aconseguí pel conveni d’Oristany (1192) que Pere reconegués la meitat del jutjat d’Arborea a favor d’aquell, amb el pacte que residís a Sardenya.

El 1195, en morir Ponç de Bas, que exercia la regència del vescomtat de Bas, passà a regir-lo Hug (III) de Torroja, fill de Ramon, i, mort aquest (1221), heretà el càrrec Eldiardis, filla també de Ramon, que arribà a ésser vescomtessa titular de Bas.

Torroja, Hug de

6 Respostes

(Catalunya, segle XII – Marsella, França, 1221)

Regent del vescomtat de Bas. Fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí per tant d’Hug Ponç de Bas.

L’any 1195 morí sense fills Ponç de Bas, regent o lloctinent del vescomte en absència d’Hug Ponç. La lloctinència passà aleshores al jove Hug de Torroja. Fou conseller de Pere I el Catòlic als darrers anys d’aquest.

En 1208, amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, es féu càrrec de diversos castells que Guerau de Cabrera hagué de posar en custòdia com a sanció pels seus intents d’usurpar el comtat d’Urgell. Fou l’encarregat de pledejar per la dissolució del matrimoni entre Pere I i Maria de Montpeller, pretensió que era refusada pel papa.

Deixà hereva la neboda Agnès, muller de Ramon Folc de Cardona. La lloctinència del vescomtat de Bas passà a ser ocupada per la germana d’Hug, Eldiardis de Torroja, que era casada amb Ramon de Palau.

Torroja, Guillem de

5 Respostes

(Solsona, Solsonès, segle XII – Tarragona, 1174)

Eclesiàstic i polític.

Bisbe de Barcelona (1144), cooperà en les empreses militars de Ramon Berenguer IV, especialment en els setges de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), on es beneficià de donacions.

Com a jurista intervingué (1151) en el plet sorgit entre la família Bordet i l’arquebisbe de Tarragona i en el litigi plantejat per l’arquebisbe Bernat Tort a causa de l’emplaçament de les obres del monestir de Santes Creus (1160).

A la mort de Ramon Berenguer IV fou nomenat tutor d’Alfons I. El 1171 succeí Hug de Cervelló com a titular de l’arquebisbat de Tarragona.

Era germà d’Arnau de Torroja  (Catalunya ?, segle XII)  Mestre del Temple. Figura important al regnat d’Alfons I el Cast. El 1173, assistí a Saragossa, al casament d’Alfons I amb Sança. El 1179 fou un dels negociadors del tractat de Cazola, convingut amb Castella.

Torroja, Eldiardis de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Filla de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, germana d’Hug, lloctinent del vescomtat de Bas, el qual, al morir sense successió a Marsella (1221), cedí hereditàriament la lloctinència a Eldiardis, que era casada amb Ramon de Palau.

El 1231 un fill seu, Simó de Palau, es casà amb Gueraua d’Anglesola, i Eldiardis traspassà en aquella avinentesa la lloctinència a Simó.

La seva filla Constança es casà amb el vescomte Jofre III de Rocabertí.

Torroja, Berenguer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Noble. Fou conseller destacat del comte Ramon Berenguer IV. El seu nom figura en una quinzena de documents importants d’aquest període, entre els anys 1143 i 1157.

En destaquen el privilegi d’instauració i dotació de l’orde del Temple (1143), la carta de població de Lleida (1150), la donació arxiepiscopal de la meitat de Tarragona al comte barceloní (1151) i la compra del terç genovès de Tortosa (1153), on fou ofert entre els ostatges de garantia.

També formà part del tribunal del comte en l’administració de justícia.

El seu germà fou Arnau de Torroja  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1153, alternativament amb el seu germà o el seu fill Ramon, fou proposat entre els ostatges oferts als genovesos per garantir la compra del terç de Tortosa que Gènova posseïa per dret de col·laboració a la conquesta. Fou fill seu:

Ramon de Torroja  (Catalunya, segle XII)  Noble. A partir del 1135 figura alguna vegada entre els consellers de Ramon Berenguer IV. El 1143 figura entre les conegudes personalitats signants del privilegi d’instauració i dotació a Catalunya i Aragó de l’orde militar del Temple. Sembla que fou el pare de Ramon de Torroja.

Torroja, Agnès de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1241)

Dama. El 1217 es casà amb el vescomte Ramon Folc de Cardona. Aportà al patrimoni cardoní les viles de Solsona i d’Arbeca.

Hagué del seu marit diversos fills: Ramon Folc, hereu del vescomtat, Brunissenda, casada amb Roger de Foix, i Sibil·la, maridada amb Guerau Alemany de Cervelló.

Testà el 1241.

Torroella i Plaja, Miquel

Deixa un comentari

(Fitor, Baix Empordà, 1858 – 1936)

Escriptor. Funda “El Pallafrugellense” i col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics Cançons de Nadal i Cançons de la sega, i dels treballs La cuestión corchera i Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del Sr. Pella y Forgas (1892).