(Garriguella, Alt Empordà, 1871 – Portbou, Alt Empordà, 1933)
Polític republicà. Procedent del radicalisme zorrillista, passà al lerrouxisme, que encapçalà a Portbou, on residí.
En fou alcalde el 1905 i fou desterrat a Boltanya (Aragó) arran dels fets del juliol de 1909.
(Girona, 1873 – 1929)
Escriptor. Era advocat. Col·laborà a “Lo Geronès” i a d’altres publicacions periòdiques.
És autor dels llibres Lo dret civil gironí (1899), Índice sistemático de lo publicado en los treinta volúmenes de Certámenes de la Asociación Literaria de Gerona (1872-1901), L’Estudi General o Universitat Literària de Girona (1906), Memoria y catálogo de impresos del Archivo provincial (1926) i La jueria de Banyoles (1928).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1213 – Palma de Mallorca, 11 juny 1266)
(o de Torrelles) Prelat. Fill de Pere de Torroella i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí.
Fou el primer bisbe efectiu de Mallorca. Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca. Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi.
El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238. Obtingué moltes butlles papals per a organitzar la diòcesi i la convivència amb els jueus i els sarraïns. El 1240 erigí la canònica secular de la catedral, que reglamentà definitivament el 1259.
Celebrà un sínode el 1250 i es mostrà diligent en la restauració d’esglésies i l’establiment d’ordes religiosos a l’illa fins a la seva mort.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Nebot de l’homònim. Era fill del famós Bernat de Santaeugènia, senyor de Torroella de Montgrí. Destinat a heretar aquesta possessió, n’adoptà el nom com a cognom, suprimint la variant que usava el pare. Secundà diverses activitats d’aquell.
En 1265-67 tingué un plet accidentat amb el comte Ponç IV d’Empúries, que li reclamava drets sobre el castell de Rocamaura i altres fortaleses pròpies. El rei Jaume arbitrà la qüestió. Morí no gaire després, abans de la data de traspàs del pare (1269).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, segle XII – 1226)
Noble. Fill de Pere de Torroella i germà de Guillem de Montgrí, de Bernat de Santaeugènia i de Ramon de Torroella. El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I.
Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà. El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte Nunyó Sanç I de Rosselló, que era ajudat per Jaume I. Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir.
El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1420 – 1492)
Militar i escriptor. De personalitat no del tot identificada, és sabut que acompanyà l’infant Joan a Navarra i Castella (1441) i lluità al seu costat a Medina del Campo.
Esdevingut rei, Joan el nomenà majordom i conseller (1458), però en la guerra d’aquest rei amb els catalans es mostrà partidari del príncep de Viana, i a la mort d’aquest, a partir del 1464, tornà al seu servei.
Representa un cas típic dels escriptors catalans d’expressió bilingüe de mitjan segle XV. Va gaudir de renom a Castella, on arribà a ésser-li atribuïda la paternitat de Juan de la Encina, i va ésser tingut per autor del Maldezir de Mugeres, obra que el convertí en una figura popular.
Fou també conegut per l’habilitat amb que s’expressava, l’erudició extraordinària en els jocs etimològics adreçats a Romeu Llull, així com per les cartes a don Pedro de Urrea en castellà, a l’igual que l’Oració fúnebre per Agnès de Clèves; la poesia és inferior a la prosa i segueix la línia d’Ausias March.
Dins la moda de l’època conrea el poema col·lectiu com el Taut mon voler, on cita un conjunt de versos de diferents literatures medievals.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Noble. Senyor de Torroella de Montgrí. Serví Alfons I el Cast. Fou un dels signants de la convalidació del seu testament, arran de la mort del monarca a Perpinyà (1194).
El 1202 signà un conveni d’amistat amb el rei Pere I el Catòlic. Morí abans del 1208. Fou succeït pel fill gran Ponç Guillem de Torroella.
Altres fills seus foren els famosos Bernat de Santaeugènia i Guillem de Montgrí, i potser també Ramon de Torroella.
(Barcelona, 5 setembre 1845 – 1 març 1918)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i fou deixeble i col·laborador de Martí Alsina, la tendència pictòrica naturalista del qual seguí, donant-li, però, un caràcter personal, un xic lligat amb els macchiaioli italians.
Pintà escenes de gènere i quadres d’història i fou un paisatgista remarcable. Són obres seves: Embarcament de voluntaris al port de Barcelona, Dona catalana, Camí de Montjuïc, etc.
(Barcelona, 31 octubre 1868 – 10 maig 1937)
Actor i locutor radiofònic. Conegut amb el nom artístic de Toresky, debutà en el teatre professional a Amèrica, on romangué nou anys.
El 1924 entrà com a locutor a Ràdio Barcelona, on, com a ventríloc, faceta en la qual excel·lia, creà el personatge Míliu, que utilitzà en campanyes de beneficència, la qual cosa li valgué una medalla de la República.
(Mollerussa, Pla d’Urgell, 3 octubre 1899 – Mauthausen, Àustria, 22 setembre 1941)
Pedagog nacionalista. Juntament amb l’anarquista Alair animà la revista àcrata “Voluntad”, de Saragossa. Treballà (amb Puig i Elias i la companya de Nin) a l’Escola Farigola, després Natura, del Clot, i el 1932, en una Acadèmia Racionalista del Guinardó.
En el període de la guerra civil, impulsà les col·lectivitzacions a Valls, Móra d’Ebre, Falset i el Masroig, on exercia de mestre i propagava l’ideari racionalista.
Acabada la guerra civil, s’exilià, i fou empresonat pels nazis i assassinat al camp de concentració de Mauthausen juntament amb quatre deixebles seus.
De la seva obra escrita cal assenyalar: Al pueblo, cultura, fullet de la Biblioteca Cultural de Saragossa, i Elogi de la mentida.
