Arxiu de la categoria: Biografies

Trias de Bes i Giró, Frederic

(Barcelona, 1902 – 11 desembre 1969)

Notari. Fill de Joan de Déu Trias i Giró, i germà de Josep Maria i de Lluís. Es llicencià (1923) i doctorà (1924) en dret a Barcelona.

S’especialitzà en temes de dret privat, col·laborà en revistes especialitzades, com “La Notaría” i “Revista de Derecho Privado”, i tingué importants participacions en els congressos internacionals de notaris de Madrid (1950), Roma (1958), etc.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

També fou germà seu Joan de Déu Trias de Bes i Giró  (Barcelona, 1892 – 1965)  Jurista. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Publicà articles de tema jurídic.

Triadó i Mayol, Josep

(Barcelona, 10 febrer 1870 – 2 abril 1929)

Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix.

Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l’Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a Barcelona.

Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l’ex-libris; fou director de la “Revista Ibérica de Ex-libris”. També projectà teixits, ceràmica, joies, etc.

Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular.

Tresvics, Joan

(Catalunya, segle XV – Vic, Osona, segle XV)

Mestre de senys o campaner. Féu diversos treballs per a la catedral de Vic.

El 1451, amb el seu sogre Bartomeu Ferran, fongué la campana dita de seny de lladre, per l’hora en què tocava.

Tresserra i Ventosa, Ceferí

(Barcelona, 1830 – A Corunya, Galícia, 1880)

Polític i escriptor. De filiació liberal, lluità amb Garibaldi. Fou governador civil durant la I República espanyola.

Publicà diverses novel·les, de caire romàntic i polític: La judía errante (1862), El poder negro (1863) i Los hipócritas (1864).

Dels assaigs cal destacar Los anarquistas, los socialistes y los comunistas, ¿son demócratas? (1861).

Tresserra i Thomson, Joan

(Barcelona, 22 febrer 1844 – Alfaro, Rioja, 27 setembre 1869)

Compositor. Féu estudis musicals a França i Barcelona.

La seva producció era prometedora. Hi destaquen Serenata, Simfonia alemanya, Poblet i Vals.

Tresserra, Domènec

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 – Manila, Filipines, 1877)

Missioner dominicà.

Ensenyà teologia a la universitat de Santo Tomás de Manila (1841) i en fou rector i canceller (1855-74). Intervingué en la campanya contra la laicització de l’ensenyament (1868).

Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila (1861) i traduí del català La iglesia de Cristo (1870), de Jaume Pontí.

Tresols i Campañà, Antoni Lleó

(Barcelona, 1853 – 15 octubre 1931)

Inspector de policia. Cap dels serveis de policia de Barcelona a partir del 1893. Conegut com El Vinagret en record de la seva actuació als baixos fons de la ciutat quan era jove; quasi analfabet, però astut i eficaç, es veié tanmateix superat davant l’onada de terrorisme anarquista.

En especial, fou molt recriminada la seva actuació davant la bomba del carrer dels Canvis Nous, l’any 1896, que desencadenà el procés de Montjuïc.

Posteriorment, actuà com a intermediari entre el confident terrorista Joan Rull i els governadors civils Bivona i Ossorio y Gallardo, en 1905-08.

Tresfort, Pere

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escriptor. Hom sap només que era notari.

Es conserven tres composicions seves, dues d’elles de caràcter amorós i l’altra que constitueix un curiós atac a la noblesa per la seva manca de pietat.

Tresbéns, Bartomeu de

(Barcelona, segle XIV)

Metge reial i astròleg. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós, almenys durant els anys 1361-74.

És autor d’un tractat d’astrologia, publicat modernament en dos volums (1957-60).

Tresánchez, Josep

(Catalunya, segle XVII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XVIII)

LXX Abat de Poblet, XVI dels quadriennals (1684-88 i 1700-1704). Fou successor de Vicenç Prada.

El 1686 féu comprar una casa a Lleida per restablir-hi el col·legi de monjos de Poblet, enderrocat el 1644 per ordre de Felip IV.

Fou succeït (1688) per Pere Virgili. Després dels mandats d’aquest, de Pere Albert i de Josep Rosers, fou reelegit Tresánchez (1700) com a LXXIV abat de la sèrie general i XX dels quadriennals.

Fou succeït (1704) per Francesc Dorda.