Arxiu de la categoria: Biografies

Valentí i Jover, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1763 – segle XIX)

Polític i advocat. Fou assessor de la Intendència i del Tribunal de Comptes des del 1808. Mantingué el seu lloc durant l’ocupació francesa, amb la qual cooperà obertament.

Ocupà llavors nous càrrecs, com el de president del Tribunal de Primera Instància de Barcelona. Formà part de la comissió traductora del nou codi francès.

En anar-se’n els napoleònics fou perseguit, però obtingué l’indult adduint que la seva col·laboració amb els francesos no havia pretès sinó moderar els rigors de l’ocupació.

Des d’aleshores es retirà de la política, tot fent professió d’idees liberals.

Manuel Valentí i Gallard

Valentí i Gallard, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1886 – 1957)

Joier típicament modernista. Fill de Josep Valentí i Pomar.

Vers el 1916 s’instal·là al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús. Fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins.

Celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat. Realitzà peces importants per encàrrec de la casa reial d’Espanya. Durant molts anys l’ajudà el seu germà Manuel.

El seu fill i successor fou Jaume Valentí i Operé (Barcelona, 1920 – 28 maig 2006)  Joier.

Valentí, Andreu Avel·lí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 10 novembre 1899)

Compositor. Estudià al conservatori de París.

Autor de l’òpera Embrasssons-nous, estrenada a París, i d’obres escèniques, com El colegial i Don Serapio de Bobadilla. Escriví obres per a veus a cappella i publicà un mètode de solfeig.

Valentí -orfebres, 1804/2006-

1 Resposta

(Barcelona, s XIX – )

Família d’orfebres. De remot origen comú amb la família homònima, també d’orfebres.

Llurs joies tingueren l’estima de nombrosos clients del Principat i de fora, mercès a dissenys molt personals que anaren canviant de forma segons els gusts de l’època, des del modernisme fins a les formes més esquemàtiques a partir dels anys 1930.

Fou el seu primer membre Manuel Valentí i Forteza (Illes Balears, 1804 – Barcelona, segle XIX)  Orfebre. S’establí a Barcelona cap al 1825. Fou pare de:

Josep Valentí i Pomar (Barcelona, 1854 – segle XIX)  Orfebre. Continuà el negoci familiar del seu pare. Fills seus foren Joan Valentí i Gallard, i:

Manuel Valentí i Gallard  (Barcelona, 1880 – 1969)  Joier. Durant molts anys ajudà al seu germà Joan. Realitzà la majoria de models de cera de l’escultor Ismael Smith.

Valentí -orfebres, 1844/1969-

1 Resposta

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Una de les dues famílies d’orfebres.

Aquesta fou iniciada el 1864 per Calixt Valentí (Barcelona, 1844 – 1907)  Orfebre. Fou succeït pel seu fill:

Agustí Valentí i Colom (Barcelona, 1869 – 1949)  Orfebre. Adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del segle XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill:

Agustí Valentí i Clua (Barcelona, 1910 – 1976)  Orfebre. Continuà la gran custòdia d’argent, començada pel seu pare i coneguda amb el nom de Custòdia Valentí, la peça té estructura turriforme i és d’estil neogòtic i té, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent vuitanta-dues escultures. Fou germà seu:

Ferran Valentí i Clua  (Barcelona, 1913 – 1969)  Joier i orfebre. Seguí l’especialitat de la família. Constituí taller propi el 1950.

Valencià Franquesa i Regàs, Tomàs de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà d’Antoni. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant l’infructuós setge establert per Felip V el 1706. Fou visitador de la Generalitat, càrrec que el convertia en jutge de les apel·lacions formulades pels funcionaris de la institució.

El 1713 participà a les deliberacions del Braç Militar a la Junta de Braços. Tot i no estar a favor de la resistència (com el seu germà), acceptà la decisió final, i figurà immediatament com a capità de la Coronela, al front de la companyia d’Hortolans del Portal Nou. Pel novembre de 1713 figurava entre els aristòcrates que ingressaven al Consell de Cent.

L’1 d’agost de 1714 resultà malferit per una granada enemiga quan es trobava de servei en la defensa de la ciutat.

Valencià Franquesa i Regàs, Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Cavaller. Germà de Tomàs. El 1700, arran de l’agonia de Carles II i del lliurament de poders totals al cardenal Portocarrero, fou un dels representants del Consell de Cent per a la comissió que deliberà sobre la validesa d’aquells poders.

En 1709-10 era Conseller en Cap de Barcelona, en plena guerra de Successió. Assistí pel Braç Militar a la Junta de Braços de 1713, on es decidí la resistència contra Felip V, on fou partidari de la submissió.

Sembla que de moment s’absentà de Barcelona i que fou demanada la confiscació dels seus béns. En tot cas, i mogut potser per l’exemple del seu germà, reaparegué més tard a la capital assetjada.

L’11 de setembre de 1714 s’incorporà al contraatac que fou llançat per la part de Sant Pere i el Portal Nou, secundant la iniciativa d’alguns antics Consellers en Cap d’acompanyar a Rafael Casanova. Morí en la lluita.

Valencià, Lluís de

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII – Catalunya, després 1706)

Jurista i cavaller. Catedràtic a la Universitat de Barcelona i assessor jurídic del Braç Militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697. Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei-arxiduc Carles III (1705-06).

De les seves moltes obres jurídiques i sobre institucions i càrrecs públics catalans cal destacar Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva… la contribució del batalló… (1651), Alegato de las procuras por el Principado de Cataluña; Ilustración a la Constitución VII, titulo “De la elección, número y examen de los doctores de la Real Audiencia” (1674) i Tratado sobre la práctica del Regente de la Vegueria de Barcelona.

Valença de Tost

5 Respostes

(Catalunya, segle XI – Pallars Jussà, vers 1100)

Comtessa de Pallars Jussà. Filla del magnat Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger.

El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el sud per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema.

Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp; per part seva, Ramon V li donà (1056) diversos castells.

Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del segle XI.

Valença I de Pallars-Jussà

1 Resposta

(Pallars Jussà, segle XII – 1182)

Comtessa de Pallars Jussà (1177-82). Filla del comte Ramon VI, a la mort del qual li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, un honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença.

Per part seva, Òria féu testament pel maig de 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast. Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió.

En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça de So, que el donà a Alfons I el Cast.