Arxiu de la categoria: Biografies

Valdés i Valdés, Miquel

(Tarragona ?, segle XX – França, setembre 1950)

Dirigent comunista. Fou un dels fundadors del Partit Comunista de Catalunya i membre del seu primer comitè central en representació de Tarragona el 1932. L’estiu del 1935 passà a portar la direcció del partit i li imprimí una nova orientació política, més favorable a l’entesa amb els altres partits i grups comunistes i socialistes.

Al febrer de 1936 fou elegit diputat a corts per Barcelona dins la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya. Membre del comitè executiu del PSUC, des del moment de la seva constitució al juliol de 1936, durant la guerra civil en fou secretari d’organització.

Conseller de treball i obres públiques en el govern de la Generalitat (del 26 setembre 1936 a l’abril 1937).

A l’exili, es negà a condemnar Comorera i fou allunyat de les tasques directives del partit.

Alve Valdemi del Mare

Valdemi del Mare, Alve

(Cremona, Itàlia, 1885 – Barcelona, 1972)

Pintor. Estudià a Itàlia i visqué a París fins el 1914.

Establert a Barcelona el 1926, hi exposà repetidament a les sales Gaspar i La Pinacoteca.

Conreà el paisatge, la figura i, especialment, la pintura de flors. Colorista destacat, sobresortí en l’ús de l’espàtula.

Valdealde i Baus, Joaquim

(Barcelona, 3 novembre 1863 – 1892)

Compositor i pianista. Deixeble de Joan Baptista Pujol i de Carles G. Vidiella, actuà com a pianista i com a director d’orquestra.

Compongué obres teatrals lleugeres que obtingueren gran popularitat.

Valda, Victorià de

(Barcelona, segle XVII)

Jurista i poeta. És autor d’al·legacions notables, com l’escrita contra el bisbat de Vic a favor de l’abadia de Montserrat.

Assolí un gran prestigi. Lluís de València el lloà tot comparant-lo a Papinià.

Valbuena i Prat, Àngel

(Barcelona, 6 abril 1900 – Madrid, 2 gener 1977)

Crític literari i historiador. S’especialitzà en edicions de clàssics castellans, però l’obra que el consagrà fou Historia de la literatura española (1950), en tres volums, molt reeditada.

Fou professor de la Universitat de Barcelona, i el 1939, destituït, hagué d’anar-se’n a Múrcia.

Altres obres: Los autos sacramentos de Calderón (1924), Calderón (1940) i Literatura castellana (1974).

Vadell i Besturs, Fèlix

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Des del 1706 pertanyia a la Junta del Port Franc.

Com a membre del Braç Militar prengué part a la Junta de Braços de 1713, en què fou decidida la resistència contra Felip V. També pertanyia al Consell de Cent, on restà després de les eleccions municipals del mateix any.

Fou membre del govern provisional català. El 20 de juliol de 1714 era elegit membre de la junta civil assessora del mariscal Villarroel, cap militar de la defensa.

Després de la capitulació els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Vada i Chesa, Jaume

(Barcelona, 24 març 1764 – Mataró, Maresme, 20 març 1821)

Eclesiàstic i poeta. Religiós escolapi, ensenyà a Balaguer, Mataró, Solsona i, finalment, a Barcelona.

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1804. El 1806 hi llegí un Discurs en elogi dels catalans en l’agricultura, el comerç i les arts.

Versificà en castellà i en català.

Vacarisas i Bofill, Pere

(Terrassa, Vallès Occidental, 1853 – 1943)

Científic. Es llicencià en ciències exactes i cursà la carrera de piano.

Esdevingué un concertista de renom i alhora fou professor de teoria a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa.

El 1890 publicà, juntament amb Francesc Xavier Lluch, un Tratado teórico-práctico de tejidos.

Uyà i Morera, Jaume

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 abril 1913 – Barcelona, 1972 ?)

Escriptor. Als 14 fundà a Sant Sadurní una revista local. Estudià a Barcelona filosofia i lletres i música. S’ha dedicat a l’ensenyament.

És autor de la novel·la Pst!… sintetitzem! (1957), guardonada amb el premi de novel·la humorística Santiago Rusiñol.

Utrillo i Vidal, Miquel

(Sitges, Garraf, 7 agost 1912 – Madrid, 9 gener 1990)

Escriptor. Fill de Miquel Utrillo i Morlius, exercí el periodisme i la crítica d’art i d’esports.

Publicà d’una manera esparsa la interessant correspondència del seu pare amb altres artistes modernistes, i llibres com Anecdotari d’en Francesc Pujols, Salvador Dalí y sus enemigos (1952) i El libro negro de Sitges (1970).