(Barcelona, 1827 – Madrid, 1900)
Pintor. Format a Llotja, completà estudis a l’escola de San Fernando de Madrid, on s’establí. Residí a París, on fou deixeble de Léon Cogniet, i a Roma.
Es dedicà preferentment a la pintura d’història. Notable retratista, el 1857 fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II.
Pseudònim de l’escriptora catalana Joaquima Santamaria i Ventura (1853-1930).
(Granollers, Vallès Oriental, 29 juliol 1927 – Houston, Texas, EUA, 5 agost 2015)
Metge. Llicenciat a Barcelona, s’anà a residir al EUA el 1953.
Ha estat catedràtic de la facultat de medicina de la Baylor University de Texas. Col·laborà amb la NASA en qüestions de medicina de l’espai.
Especialitzat també en problemes de salut pública, ha fet treballs sobre les aplicacions de la tecnologia a l’organització de sanitat urbana.
(Aracena, Huelva, Andalusia, 25 octubre 1725 – Barcelona, 13 febrer 1794)
Bisbe de Barcelona (1775-94) i escriptor.
Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari (1784) i promovent campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz. Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mensa episcopal.
És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786).
(Tona, Osona, 26 maig 1916 – Vic, Osona, 5 agost 2012)
Pintor i decorador. Format a Llotja, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a l’École des Beaux-Arts, de París (1950).
Ha conreat especialment el muralisme, a Sant Pere de les Puelles, al cinema Diagonal de Barcelona, a l’església parroquial de Tona, etc.
A exposat a Palma de Mallorca i a París.
(les Borges del Camp, Baix Camp, 11 juliol 1802 – Igualada, Anoia, 27 maig 1874)
Militar i polític carlí. El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents. Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova.
Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó; guanyà la batalla de Rialb (1838). El 1839 s’exilià a França.
Fou diputat per Gandesa el 1871.
(Castellseràs, Aragó, 4 octubre 1955 – )
Atleta. Establerta a Catalunya poc després de néixer, s’inicià l’any 1969 a la Joventut Atlètica de Sabadell i després competí pel Club Natació Barcelona.
Especialista en curses de fons, va assolir rècords nacionals en les distàncies de 800, 1.500 i 3.000 m. Va destacar en la prova de cros, en la qual fou campiona de Catalunya i d’Espanya entre 1973 i 1978 i, posteriorment, el 1981 i el 1986. El 1976, a Chepstow, i el 1977, a Düsseldorf, guanyà el Cros de les nacions, equivalent a un campionat del món.
Tot i anunciar el 1981 la seva retirada, aquesta no es va produir fins el 1987, i després fou vicepresidenta del Club Natació Sabadell.
El 1987 va rebré la medalla d’honor de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) i el 2003 la medalla a l’Esport de la Generalitat.
(Sogorb, Alt Palància, segle XVI – Escaladei, Priorat, 1625)
Eclesiàstic i monjo cartoixà. Passà un temps presoner dels pirates algerians. Fou vicari general de la diòcesi de Sogorb.
Després féu vida eremítica i acabà per prendre l’hàbit cartoixà, el 1596. Seria prior de les cartoixes d’Escaladei i de la Vall de Crist, així com de la Vall de Misericòrdia, a Portugal.
És autor del tractat Differentiae inter utrumque forum (Mallorca 1616) i d’altres obres que restaren inèdites.
(Barcelona, 18 setembre 1891 – abril 1971)
Poeta. Exercí d’advocat. Amb la intenció de donar una poesia personal i íntima, va prendre model dels clàssics catalans, amb una marcada influència d’Àusias March i també del parnassianisme.
Posteriorment, amb Vida nua (1921), evolucionà cap a una poesia èpica de clara ascendència dantesca.
Les seves obres més importants són: Boires i estrelles (1948), Beatituds (1955) i L’escala de Jacob (1967).
(Barcelona, 14 març 1936 – )
Escriptora i mestra. S’ha especialitzat en llibrets per a infants.
Ha col·laborat en sis obres col·lectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, per exemple Eina (1973).
Ha adaptat contes i faules per a l’escola, com Dues cabretes (1982), Epaminondas (1982), etc, i ha preparat llibres de lectura, com ara Olles, olles de vi blanc (1979).
