(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1687 a Crisòstom Peris de Perey i Algarra, senyor de la baronia de Xinquer.
Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700.
Passà als Villacampa i als Garrigues.
(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
Despoblat, al vessant oriental de la serra d’Espadà, on hi ha les restes del castell de Xinquer, a l’esquerra i a la capçalera del riu de Sonella o de Veo, dit també riu de Xinquer.
L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de l’Alcúdia de Veo.
Llogaret, a l’oest de la ciutat, prop del límit amb el terme del Pinós de Monòver.
(ant: Xinosa) Caseria, a l’oest de la ciutat, a la vall de la rambla de Xinorla, afluent, per la dreta, del Vinalopó.
Caseria, al sud del terme, a la dreta del riu Guadalest. La seva església és dedicada a sant Joaquim i santa Anna.
Cap de l’illa, a l’est de sa Mola.
(València, 25 setembre 1691 – 8 agost 1764)
Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l’hospital de València.
Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús.
Però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30).
(València, 1759 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1825)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l’endemig fou pensionat a Madrid i a Roma.
El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l’Acadèmia artística d’aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l’ensenyament de pintura.
Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic.
(País Valencià, segle XVI)
Metge. Sobresortí pels seus estudis anatòmics.
Tant a ell com al també valencià Lluís Collado els ha estat atribuïda la primera descripció de l’os de l’oïda anomenat stapeda. Sembla que, en aquest cas, Ximeno s’avança a Collado.
(Alacant, 9 octubre 1823 – València, 1 febrer 1900)
Compositor. Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846.
Compongué Werther, òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello! (1842) i Barba Azul (1855). És autor d’una Salve, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats (1868), d’una col·lecció de cants populars valencians i de composicions profanes.
Dades dels Països Catalans 