Antiga quadra.
Veure> les Valls de Morvedre (caseria).
(Palma de Mallorca, 1723 – 1790)
Noble i polític. Cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx. Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians. Presidí la junta de construcció de camins de l’illa.
Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca. Creat marquès de Solleric (1770), li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària (1783) pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances.
Veure> monestir d’Arles (abadia benedictina).
(Palma de Mallorca, 1759 – 1820)
Metge. És autor de diverses obres de caràcter professional.
(Ceret, Vallespir, octubre 1927 – 1932)
Revista d’art i literatura publicada trimestralment. Era bilingüe, i es proposava de refer l’escola artística de Ceret. Entre d’altres, hi col·laboraren Joan Amade, Josep Sebastià Pons i Manolo Hugué.
L’any 2005 s’ha reeditat pel Centre Cultural Català del Vallespir.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
Caseria, a l’esquerra del Túria, prop del límit amb el terme de Paterna (Horta). La seva església (Santa Bàrbara) té per patrona la Mare de Déu dels Desemparats.
És l’antic mas dels Inquisidors, que esdevingué propietat privada i centre del comtat de la Vallesa de Mandor.
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit, amb la grandesa d’Espanya, el 1921 a Enric Trènor i Montesinos, comte consort de Montornès, per raó de la seva tasca política i agrícola al País Valencià.
Continua en la mateixa família.
Veure> l’Alqueria de Vellesa (grup de masies).
(Castelló de la Plana, 1762 – València, 1827)
Astrònom. Dedicat a l’estudi de les ciències naturals, reuní una notable biblioteca d’obres estrangeres i col·leccions de minerals, vegetals i animals. Fou baró de La Puebla.
Publicà Curso y efemérides del nuevo planeta descubierto en Sicilia (1802) i Observaciones de los eclipses ocurridos en este año (1804).
