(País Valencià, segle XIX – Damasc, Síria, segle XIX)
Beat. Pertanyia a l’orde franciscà. Era llec.
Amb el seu company Carmel Volta fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels musulmans drusos.
Fou beatificat pel papa Pius XI el 10 d’octubre de 1926.
(Alpont, Serrans, 1750 – Màntua, Itàlia, 1820)
Pedagog i naturalista. Religiós jesuïta. Ocupà diversos càrrecs pedagògics a Màntua, on fou també catedràtic de filosofia del Reial Liceu.
És autor d’obres en llatí i en castellà, a més de les italianes Disertazzioni (1788). Les produccions més remarcables són Electricus, El rayo (1802), Oda a la paz (1803), De panegyrica oratione (1814) i Los cielos, edició pòstuma de 1821.
Partida i caseria, al sud de la vila.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga torre de defensa, vora el Grau de Castelló.
Enclavament on hi ha la caseria del Realenc.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló.
Zona residencial, sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l’indret conegut com sa caseta d’En Plata, a 2 km de Son Rapinya.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Cap de la costa, a l’extrem de la península des Pinar, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana.
La península culmina a la talaia d’Alcúdia (444 m alt).
(Capdepera / Son Cervera, Mallorca Llevant)
(o des Raix) Cap de la costa, al límit dels dos municipis. Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.
Veure> serra d’Espina (alineació muntanyosa).
