Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sencelles.
La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del segle XVI ampliat el 1716. El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia.
Pas (1.915 m alt) del Pirineu central axial, que separa la conca mediterrània del Segre de l’atlàntica de l’Arieja.
El massís de Pimorent, entre el del Carlit i la vall de l’Arieja, ocupa una posició estratègica, ja que és el més baix dels Pirineus centrals, i el camí pel coll, el més curt entre Barcelona i Tolosa i París fins a la construcció del túnel de Pimorent, el 1994.
(o Pilçà) Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l’actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus.
El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins al 1956.
L’antic terme comprenia el poble d’Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d’Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.
(València, 1916 – 2 març 1988)
Historiador. Ha estat director de l’Escola d’Estudis Empresarials de València i del Centre de Cultura Valenciana. Els anys 1957 i 1975 obtingué el premi Senyera d’Investigacions Històriques. Col·laborador de revistes com “Saitabi”, “Sefarad”, “Estudios de Historia Social de España”, etc.
De la seva nombrosa producció historiogràfica destaquen: Estudios sobre el gremio de zapateros (1959), Las clases sociales en Valencia. La esclavitud a fines de la Edad Media (1963) i La judería de Valencia: estudio histórico (1992).
(Torís, Ribera Alta, 2 febrer 1856 – Segòvia, Castella, 7 desembre 1901)
Historiador. Fou regent de l’Escola Normal de Segòvia i director de la revista “El Magisterio Segoviano”.
Publicà una història de Cullera i un primer volum de la seva obra inacabada Valencia árabe.
Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant Francesc.
Veure> barranc de Torrella (afluent dretà del riu d’Albaida).
Nucli de població, situat al paratge de sa Mola.
Cala de la costa septentrional de l’illa, a l’est de sa Falconera d’Alfurinet.
Santuari (la Mare de Déu de la Pietat), al nord de la vila. És obra gòtica, del segle XV.
