Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Pol i Juan, Antoni

(Palma de Mallorca, 1875 – 1933)

Polític republicà i folklorista. El 1899 era secretari del Centre d’Unió Republicana de Palma. El 1917 participà en el Bloc Assambleista i tingué una actitud propera al regionalisme.

Com a folklorista publicà Tornada de Sa Tafona (1916), De Mallorca. Costumbres, recuerdos y curiosidades (1915-16) i Folklore musical mallorquín (1926).

Pol, Bernat Joan

(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)

(o Poll) Jurista i doctor en drets. Fou regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller del rei Felip II.

És autor de les Noves ordinacions, estils i pràctica, així en les causes que poden evocar-se a la Reial Audiència, per sa Majestat instituïda i erigida, altament anomenada de la Rota, en la ciutat i regne de Mallorca (1618). Aquesta obra fou reimpresa al llibre Ordinacions, d’Antoni Moll (1663).

Pociello

(la Vall de Lierp, Ribagorça)

Despoblat.

Pocets, pic de

(Benasc / Saünc, Ribagorça)

(o Posets)  Cim (3.375 m alt) de la comarca, al Pirineu central, al límit amb Sobrarb (Aragó). És el segon pic en elevació dels Pirineus, després de l’Aneto.

El contacte entre el duríssim granit i les calcàries paleozoiques originà una aurèola metamòrfica on es filtren aigües que, seguint les calcàries per sota el granit, ressorgeixen al riu d’Estós, afluent de l’Éssera (vessant benasquès), tot i originar-se a la conca del Cinca (vessant sobrarbès).

És la culminació de quatre línies de crestes d’uns 3.000 m alt.

Pocafarina, la -Selva-

(Arbúcies, Selva)

Veïnat, al nord-oest de la vila.

Pobra, na

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Illot (24 m alt) de l’arxipèlag de Cabrera, al sector més septentrional, entre na Plana i l’illot Pla.

Pobleta del Riu, la

(Morella, Ports)

Caseria, situada a l’oest de la ciutat, a la vall del Bergantes, vora el límit amb el terme de Forcall.

Pobleta de Portaceli, la

(Serra de Portaceli, Camp de Túria)

Masia i antic llogaret, al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del segle XIV per l’orde del Císter. Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli.

Es despoblà a la fi del segle XV i en restà només el castell de la Pobleta., transformat el segle XIX en una explotació agrícola privada.

Pobleta de la Granadella, la *

(Garrigues)

Antic nom del poble de Bellaguarda.

Pobleta d’Andilla, la

(Andilla, Serrans)

Poble i nucli més important del municipi, a més d’un km a l’oest de la vila.

La seva parròquia és dedicada a santa Paula.