(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Destacà com a teòleg i llatinista. És autor de diversos escrits.
Prat, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Prades i Perona, Lluís
(Castelló de la Plana, 18 octubre 1929 – 29 novembre 2021)
Pintor. Amplià la seva formació a París. Ha efectuat una quinzena d’exposicions a Castelló de la Plana, València, Barcelona, Madrid i Alacant.
Té obres al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Prades i Gallent, Josep
(Vilafermosa, Alt Millars, 21 agost 1689 – València, 11 agost 1757)
Músic i compositor. Estudià amb Antoni T. Ortells a la seu de València i fou nomenat mestre de capella de l’església d’Algemesí. Del 1717 al 1728 ocupà el mateix càrrec a l’església de Santa Maria, de Castelló de la Plana, i, al cap d’un quant temps, fou mestre de capella d’aquesta ciutat.
La seva producció comprèn unes quatre-centes obres: misses, de vuit a dotze veus, amb acompanyament instrumental, misereres, motets i salms. És autor de nadales dins la tradició de l’escola valenciana, de l’Ópera al Patriarca San José, a cinc veus (1708), i de la composició Cantada a San Francisco de Asís (1718).
Pradarrodó
Antic llogaret i església (Sant Pere), prop de Soldeu, a la dreta de la confluència de la vall d’Incles amb la Valira.
Prada, Andreu de
(València, segle XVII)
Escriptor. És autor d’obres narratives.
Prada -Ribera Alta-
Despoblat.
Prada * -Baixa Cerdanya-
Veure> Sant Llorenç de Prada (església).
Povo i Peiró, Francesc
(València, 1879 – 1960)
Pintor. Era escenògraf i cartellista. El 1919 presentà a Madrid una bona exposició de paisatges pintats per a ventalls, que cridà molt l’atenció. Des d’aleshores es dedicà quasi totalment a aquesta especialitat.
Pous, Anny de
(Palaldà, Vallespir, 15 maig 1908 – Prada, Conflent, 9 agost 1991)
Historiadora i arqueòloga. Especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional.
Entre les seves obres cal esmentar: Le Perapertusès et ses châteaux (1939), Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède aux XIè siècle (1949), Les tours à signaux du Conflent (1951), Le Perapertusès (1962), Le Termerès (1962), Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà“, Vilefranche, capitale du Conflent, cité du marbre (1966), Architecture militaire occitane (1969).
Pourtet, Nicolau
(Perpinyà, 1797 – 1867)
Músic. Durant més de trenta anys es dedicà a l’ensenyament musical a la seva ciutat natal. Escriví nombroses composicions religioses, en especial càntics i motets.
De les seves obres es destaquen un Stabat Mater i un Miserere per a veus i gran orquestra.
